Ara llegint
Els científics ho tenen clar: “No a les colònies urbanes de moixos. Atempten contra la biodiversitat”

Els científics ho tenen clar: “No a les colònies urbanes de moixos. Atempten contra la biodiversitat”

Un grup de científics, entre els quals hi ha la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB), Anna Traveset, liderat des de la Universitat Pablo de Olavide i l’Estació Biològica de Doñana (EBD (CSIC)) ha publicat una carta on assenyalen les deficiències de l’Avantprojecte de Llei de protecció, drets i benestar animal que va aprovar el govern al febrer, l’enfocament del qual entra en conflicte amb diverses lleis i estratègies europees per a la conservació de la biodiversitat, segons adverteixen.

A la carta, que ha estat publicada a la revista científica “Conservation Science and Practice”, també hi han participat investigadors de la Universitat Miguel Hernández i de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (CSIC).

Aquest Avantprojecte de Llei presta especial atenció a les colònies de moixos, és a dir, grups de moixos sense amo que es mantenen gràcies a l’aportació continuada de menjar i altres cures.

Nombrosos ajuntaments de les Illes Balears donen suport a la presència d’aquestes colònies a la via pública i fins i tot s’han organitzat amb grups de voluntaris per tal d’alimentar-los i sanar-los per al control de la seva població.

La llei pretén garantir la protecció i el suport d’aquestes colònies, tant a la qüestió nutricional com a veterinària, a compte de les administracions públiques, i reconèixer un estatus oficial a les persones que en tenen cura de manera voluntària.

A més, prohibeix la seva eliminació, reemplaçant el sacrifici pel control de fertilitat, que és considerat més ètic.

“Aquesta estratègia només permet una reducció de la població quan s’aplica a un alt percentatge d´animals, durant períodes llargs de temps i en llocs propers. Això té un gran cost associat i implica l´aparició d´altres impactes que també han de ser gestionats de manera simultània”, explica la investigadora Martina Carrete de la Universitat Pablo de Olavide.

Segons s’ha comprovat en diversos estudis, aquesta estratègia és sovint ineficaç, de manera que al final el control de fertilitat s’ha de perpetuar en el temps infinitament, segons assenyalen els científics. És més, moltes vegades el nombre de moixos ferals no només no es redueix, sinó que segueix augmentant, tant a ciutats com a àrees rurals, cosa que fa que els seus impactes sobre la biodiversitat es mantinguin i s’intensifiquin a llarg termini.

Depredadors nocius

“Els moixos domèstics són considerats els depredadors no nadius més nocius per a la biodiversitat. Nombrosos estudis indiquen que van estar implicats en l’extinció de més d’una quarta part de les extincions d’aus, mamífers i rèptils en els darrers segles. És la principal causa de la mortalitat de petits mamífers i aus, per sobre d’atropellaments, enverinaments o la caça”, assenyala l’investigador de l’EBD, Miguel Clavero.

Al contrari del que se sol pensar, el fet que un moix estigui ben alimentat no vol dir que no segueixi caçant. De fet, a moltes zones, els moixos de carrer són els principals depredadors de la zona, ja que les seves poblacions són molt més abundants que les dels depredadors silvestres més comuns.

“Els impactes sobre la biodiversitat que ocasionen els gats són especialment greus a les illes i aquesta llei soscavarà, sens dubte, els plans de conservació d’espècies endèmiques i amenaçades de les Illes Canàries i les Balears.”

Els moixos de carrer no només amenacen la protecció de la biodiversitat, sinó que també tenen un paper fonamental en la dinàmica de malalties a causa de l’alta densitat d’individus a les colònies ia les intenses interaccions entre moixos de la mateixa colònia i amb gats amb amo.

Per exemple, els moixos van ser la font del brot de leucèmia felina que va estar a punt d’acabar amb la població de linxs de Doñana el 2007 i són el reservori de Toxoplasma gondii, un paràsit que genera seriosos problemes de salut pública.

Al·legacions a la llei de benestar animal

El grup científic ha liderat també la redacció de les al·legacions a l’Avantprojecte de Llei que, segons la seva perspectiva, s’hauran de tenir en compte per garantir que la protecció del benestar animal no xoqui frontalment amb les estratègies de conservació.

Suggereixen que, per garantir el benestar animal, la llei s’hauria d’enfocar exclusivament a la protecció dels animals de companyia, evitant entrar en conflicte amb altres normes i estratègies per a la conservació de la biodiversitat. Per exemple, la gestió d’espècies invasores hauria d’estar encaminada a eradicar-la quan aquesta sigui possible.

En el cas dels moixos de carrer, caldria reduir els impactes negatius que provoquen, minimitzant-ne el nombre en el menor temps possible i limitant l’accés a l’exterior dels moixos domèstics al màxim. També és important crear consciència social sobre els efectes que els moixos produeixen al seu entorn tant sobre la biodiversitat com sobre la salut pública.

“És contradictori que el mateix Ministeri que es compromet a assolir els reptes de l’Agenda 2030, que inclou intentar frenar la pèrdua de biodiversitat, estigui proposant ara una llei que té els efectes contraris”, afirma la investigadora Martina Carrete. “La gestió de la biodiversitat pot desencadenar alguns reptes ètics, però prioritzar el benestar d’unes poques espècies a què hem donat uns privilegis per sobre de la conservació d’altres espècies menys afavorides, del funcionament dels ecosistemes i de la biodiversitat global provocarà que tinguem ecosistemes homogenis dominats per un grapat d’espècies privilegiades”.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt