La Universitat de Barcelona homenatja el desaparegut Gaspar Rosselló

La Universitat de Barcelona va recordar el catedràtic pollencí Gaspar Rosselló, mort en un accident el passat mes d’agost, en un acte que va tenir lloc ahir, dilluns 17 de novembre, en el qual es va reconèixer la seva tasca com a gestor universitari i referent. El Paranimf va aplaudir dempeus el moment més emotiu de l’homenatge: el lliurament a títol pòstum de la Medalla d’Or de la Universitat, que va recollir la seva vídua, Teresa Rofes.

El rector de la Universitat, Joan Guàrdia, va explicar, commogut, com Gaspar Rosselló li va ensenyar el valor de la improvisació quan està basada en el coneixement i el talent, així com la importància de la ponderació i un «profund respecte cap a la institució, un respecte ferotge, sense claudicar mai». Així mateix, Guàrdia va anunciar que, com a exercici de memòria, es batejarà la sala de juntes del Rectorat com a sala de juntes Gaspar Rosselló. La UB també lliurarà anualment una medalla amb el seu nom a una persona destacada en la gestió universitària.

Ander Errasti, cap del Gabinet del Rectorat, va explicar que va treballar amb Gaspar Rosselló en el seu darrer projecte a la Universitat de Barcelona: la presidència de l’Ateneu UB. Errasti va recordar que Rosselló era «una persona que sempre posava per davant dels seus interessos els de la comunitat». «I ho feia tot amb un somriure, de forma innegociable», va recordar.

Atilà Herms, antic degà de la Facultat de Física, va parlar de Rosselló com a company i col·lega de la facultat. «Per a mi el Gaspar era com un germà gran: quan hi havia una cosa que no sabia resoldre, el trucava a ell», va explicar. «Era un referent que trobarem a faltar».

Maria Abellanet, presidenta del CETT, centre adscrit a la UB, va afirmar també que Gaspar Rosselló «va ser un referent que va deixar una forta empremta a tot el sistema universitari». Abellanet va posar en valor tota la tasca de Rosselló al CETT —«ens va fer creure en les nostres capacitats», va recordar— i el va descriure com «una combinació de visió, rigor i humanitat».

Jesús Maria Prujà, antic cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat de la Generalitat de Catalunya, va fer una aproximació molt personal a la figura de Rosselló i va recordar àpats i bromes que va compartir amb ell. Així mateix, va agrair-li el suport i el fet d’haver estat un guia en nombroses ocasions, i va concloure: «Hem perdut un bon universitari».

Miquel Martínez, antic director de l’Institut de Ciències de l’Educació i vicerector de la Universitat de Barcelona, va parlar de Roselló com a pioner en noves maneres d’entendre la docència. En aquesta línia, va reivindicar el seu impacte en el disseny de les polítiques universitàries. «Tenia la capacitat de fer una digestió molt creativa de les normatives existents, donar-los la volta i fer-les millors», va assenyalar.

L’antic rector de la UB Juan Tugores va començar la seva intervenció recordant l’origen mallorquí que comparteix amb Gaspar Rosselló. «Era mallorquí i astrònom. Com a astrònom, sempre anava anys llums per davant, anticipant problemes, solucions…», va afirmar. I va definir Rosselló com un «cordial problem solver», la persona a qui els rectors trucaven quan tenien algun problema.

Gaspar Rosselló i Nicolau (1950-2025), físic, professor i gestor universitari, va esdevenir una de les veus més respectades de la gestió universitària a Catalunya i a l’Estat. Va ser una figura clau en la modernització del sistema universitari i en la definició de les polítiques de qualitat i mobilitat acadèmica, tant des dels equips de govern de la UB com des d’organismes com ara l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) o l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).