La «world-wide waste web», la xarxa per desfer-nos de les escombraries més perilloses

Un grup d’investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC), integrat per Johann H. Martínez, Sergi Romero, José J. Ramasco i liderats pel doctor Ernesto Estrada, ha identificat la llista dels països que presenten un risc més alt de saturar la seva capacitat de gestionar les escombraries. L’article, publicat a Nature Communications, ha reconstruït la world-wide waste web, un conjunt de xarxes globals d’intercanvi entre països que importen i exporten escombraries.

Els investigadors varen definir una xarxa diferent per a cadascun dels tipus de deixalles analitzades utilitzant dades de la base de dades en línia de la BaC (Basel Convention on the Control of Transboundary Movement of Hazardous Wastes and their Disposal) i la varen comparar amb la capacitat individual de cada país per gestionar aquests residus.

Anualment es produeixen entre 7 i 10 miliards de tones d’escombraries a tot el món. Dins aquests s’inclouen entre 300 i 500 milions de tones de deixalles perilloses, ja sigui pel seu caràcter corrosiu, inflamable o tòxic.

Una part d’aquestes restes no queda al país d’origen i viatja a través de la world-wide waste web per ser processada en un altre lloc. Això es fa, d’una banda, per desfer-se de les restes de forma més econòmica en el cas dels països exportadors d’escombraries i, per una altra, per tenir fàcil accés a materials recol·lectats mitjançant el reciclatge d’aquestes deixalles, en el cas dels països importadors, segons indiquen els investigadors.

És per això que la world-wide waste web és una xarxa direccional i ponderada, és a dir, els residus viatgen d’un país A a un país B, però no a l’inrevés ni en la mateixa quantitat que de A a C, per exemple, segons conclouen. Aquesta característica queda patent en la gran asimetria a l’hora d’importar i exportar residus perillosos entre països desenvolupats (típicament exportadors) i en vies de desenvolupament (típicament importadors).

No obstant això, la capacitat de processar aquestes restes no és igual per a tots els països, i molts corren el risc de congestionar-se, és a dir, importar més quantitat de deixalles que la que són capaços de gestionar sense comprometre el medi ambient. I aquest és un dels principals objectes d’aquest estudi.

Per quantificar això, els investigadors utilitzen l’EPI (de les sigles en anglès Enviromental Performance Index), una classificació que indica «quins països aborden millor els reptes mediambientals a què s’enfronta cada nació» i que proporciona informació sobre la capacitat de gestionar diferents tipus de residus.

Aquest índex, al costat de l’estructura de la world-wide waste web, permet identificar els països amb un alt risc de congestionar-se ràpidament si l’EPI no es correspon amb la quantitat de residus perillosos que importen.

Dels 57 països que estan en aquesta situació de risc alt, 29 són a Àfrica, 16 a Àsia, 5 a Amèrica, 4 a Europa i 3 a Oceania. L’impacte d’aquests països en risc de congestió alt pot comprovar-se mitjançant l’anàlisi de les petjades químiques (chemical fingerprints), elements químics generats pels residus que deixen restes quantificables al medi en forma de metalls pesants, composts orgànics volàtils o contaminants orgànics persistents.

Pel que fa a l’estructura de la world-wide waste web, l’estudi afirma que la densitat de connexions ha disminuït entre 2001 i 2019 i, a més, ha observat que molts de països es van convertint o bé exclusivament en importadors de residus (com Mèxic) o bé exclusivament en exportadors (com la Xina).

Els autors conclouen que aquest estudi obre la porta a una gestió dels residus perillosos més eficient i que permeti la implementació de mesures que en garanteixin un millor control.