Les excavacions de Cabrera confirmen la singularitat del monestir bizantí
El projecte de recuperació i estudi del monestir bizantí de Cabrera ha superat ja l’equador amb tres campanyes d’excavació completades entre els anys 2022 i 2024. Els resultats, presentats avui pel vicari episcopal de Patrimoni Històric i Cultural, Mn. Francesc Vicens, i pel director de l’excavació, Mateu Riera, aporten noves dades sobre una comunitat monàstica que es remunta a fa més de catorze segles.
El projecte, impulsat pel Bisbat de Mallorca amb la col·laboració del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, té com a objectiu recuperar, consolidar i museïtzar el conjunt, així com difondre el coneixement d’un dels espais més enigmàtics del cristianisme primitiu a les Illes.
L’existència d’aquest monestir ja era coneguda a través d’una carta del papa Gregori el Gran, escrita l’any 603, però ara la recerca arqueològica permet fonamentar aquella menció documental amb restes materials. Es tracta, a més, de l’únic monestir de les Balears documentat durant els primers dotze segles de la cristiandat i l’únic de la Mediterrània occidental identificat tant per fonts escrites com per excavacions.
Un nou espai
Els treballs han tret a la llum un nou espai, anomenat Àmbit D, dues tombes i un mur de grans dimensions. L’excavació d’aquest sector ha estat complexa, ja que abans s’han hagut de superar capes corresponents a rases de vinya del segle XIX i a remocions provocades pels presoners de les tropes napoleòniques retinguts a Cabrera entre 1809 i 1814.
La propera campanya, prevista del 3 al 13 d’octubre d’enguany, comptarà amb un equip format per quatre arqueòlegs, una antropòloga i una historiadora de l’art. Es completarà l’excavació de la segona tomba i dels estrats associats al gran mur, i a l’illa es durà a terme la neteja del material arqueològic, incloses les restes humanes. Posteriorment, ja a Mallorca, es farà la siglació, inventari i classificació de les troballes, així com la consolidació dels metalls.
També es preveu preparar la documentació per realitzar proves d’ADN a cinc dels enterraments localitzats.