L’estrella WASP-166 i el seu exoplaneta passaran a ser na Filetdor i na Catalineta

L’estrella coneguda fins ara com WASP-166 i el seu exoplaneta passaran aviat a denominar-se amb els noms Filetdor i Catalineta, de la mà de la tradició oral mallorquina. Aquestes designacions han estat seleccionades per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) gràcies a la proposta presentada per l’equip Es Nostro Cel al concurs NameExoWorlds 2022.

Es Nostro Cel, que ha rebut el suport institucional de la Universitat de les Illes Balears, va proposar noms en llengua catalana per al sistema planetari de l’estel WASP-166, a la constel·lació d’Hidra i a 370 anys llum del Sol. El planeta d’aquest sistema és un Neptú calent, és a dir, un gegant gasós amb una massa menor a la de Júpiter i molt proper al seu estel.

Filetdor fa referència a la serp marina daurada que protagonitza la rondalla mallorquina homònima Na Filet d’Or. Na Catalineta és la nina petita que dona nom al planeta i, com és sabut, en aquesta rondalla viu una aventura sorprenent com a resultat de la seva trobada accidental amb la serp.

La rondalla Na Filet d’Or va ser triada entre les set propostes defensades pels alumnes de secundària del col·legi Bisbe Verger mitjançant una votació popular. «Triàrem entre set rondalles perquè representen la cultura popular i la tradició oral que s’ha transmès de boca en boca, de pares a fills, de generació en generació, fins arribar a nosaltres», indica el doctor Sebastià Barceló Forteza, que ha liderat el projecte.

Aquesta petició ha estat avalada per investigadors de la Universitat de les Illes Balears, a més de nombroses institucions públiques tant nacionals com de les Illes Balears. El bateig d’aquests astres coincideix amb la petició que les Rondalles Mallorquines siguin considerades patrimoni cultural immaterial, en honor al 160 aniversari del naixement i 90 aniversari de la mort d’Antoni Maria Alcover. L’escriptor va recopilar les rondalles de poble en poble i les va publicar amb el pseudònim de Jordi des Racó.

La petició va ser acompanyada per un gran nombre d’accions divulgatives que estan recollides al portal Es Nostro Cel i en les quals han participat els IES Marc Ferrer, Joan Alcover i Mossèn Alcover, a més de l’esmentat col·legi Bisbe Verger i l’escola de l’Atelier Miguel Ángel Delgado.

Reconeixement a la diversitat lingüística

La Unió Astronòmica Internacional és l’entitat encarregada de la denominació oficial dels cossos celestes. Des de fa anys condueix un procés participatiu per donar nom a alguns estels que posseeixen planetes al seu voltant, la qual cosa obre vies noves per a la comunicació de l’astronomia i fomenta l’adopció de noms amb significat cultural. En la convocatòria de l’any 2022, les propostes havien d’estar relacionades amb els objectius de la Dècada de les Llengües Indígenes (2022-2032), declarada per l’Organització de les Nacions Unides.

Així, a més de la proposta balear, la UAI també ha triat una proposta basca. L’estel GJ486, a Virgo, és una nana vermella a 27 anys llum del Sol. Al seu voltant orbita un planeta rocós tres cops més massiu que la Terra. A partir d’ara, l’estel s’anomenarà Gar i el seu planeta es coneixerà com a Su. Aquestes paraules signifiquen flama i foc en eusquera i fan referència a l’expressió basca su eta gar, que denota passió i entusiasme. Les noves denominacions d’aquests sistemes planetaris s’oficialitzaran aviat i, d’aquesta manera, les cultures tradicionals basca i balear ocuparan el seu lloc a la galàxia.

Aquests noms s’afegeixen als de les dues estrelles Cervantes i Rosaliadecastro, amb els seus planetes respectius (Quijote, Dulcinea, Rocinante i Sancho per a la primera, i Riosar per a la segona), que van rebre les seves designacions en edicions anteriors del certamen NameExoWorlds. Les quatre llengües oficials espanyoles ja tenen, des d’avui, presència al firmament.