Òmnium Cultural premia Antònia Vicens, qui anima a “no claudicar davant els atacs constants a la llengua”
L’entitat Òmnium Cultural va lliurar anit el guardó del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora Antònia Vicens. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha fet entrega del guardó en el transcurs d’un acte creat expressament per a l’ocasió, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Durant l’entrega, Antich va reivindicar el compromís de Vicens amb la cultura i la llengua catalana i ha fet una crida a “articular una estratègia en defensa del català i per l’enfortiment del seu ús social en tots els àmbits de la vida col·lectiva: al sistema educatiu i al lleure, a l’empresa i al comerç, a l’audiovisual i als nous formats, i en la lluita contra les desigualtats”.
Antich també va voler fer autocrítica al fet que dels 54 premiats amb el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només vuit en són dones. “Tenim la voluntat d’esmenar aquesta invisibilització històrica de les dones escriptores amb les que hem après a mirar el món: des del 2016, de set premis, cinc dones. Falta molt camí per recórrer, però la via és aquesta”, ha assegurat el president de l’entitat.
Durant la cerimònia es va recordar Maria Antònia Oliver i Josep Massot i Muntaner, mallorquins guardonats pel Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que han mort aquest any 2022.
Un agraïment
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) va agrair el guardó: “Moltes gràcies. A tothom, amigues i amics. Estic molt emocionada després de veure aquest acte sobre la meva vida. M’han caigut llàgrimes perquè m’hi he reconegut”. “M’he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una falera que mai em deixa voler deixar de trobar les paraules a les constants humiliacions, a les llengües menystingudes i minoritzades, i a les nacions sense estat i a les guerres que mai acaben”, va expressar Vicens emocionada.
Antònia Vicens va cloure el seu discurs d’agraïment animant a no claudicar davant els atacs constants a la llengua: “Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces incidioses. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res”.
Vicens compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida que inclou novel·la, poesia poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Escriptora des de ben jove, publica la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys. Un any després guanya el prestigiós Premi Sant Jordi de Novel·la amb 39º a l’ombra, una novel·la considerada un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle. Aquesta obra catapulta Vicens dins el panorama literari català i serà traduïda al castellà i l’alemany. L’univers mallorquí i els problemes d’equilibri entre el turisme i la conservació del territori és una de les fonts d’inspiració de les primeres obres d’Antònia Vicens; testimoni crític pel patriarcat que l’envolta, marcat encara pels efectes de la Guerra Civil i l’agonia de la dictadura, a més d’un gran amor per conservar les paraules autòctones, són els temes que marquen la seva novel·lística. La primera incursió al gènere poètic és al 2009, amb la publicació del recull Lovely, i el seguirà Sota el paraigua el crit, i Fred als ulls, de 2015, que rep el clam unànime de la crítica, entre d’altres. El 2020 publica Pare què fem amb la mare morta.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Autoritats balears com la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, o la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, entre d’altres, varen acudir a un acte que també va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.