El GOB intervé al Senat per demanar una reorientació del negoci turístic

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, va comparèixer ahir dijous a la Ponència d’estudi sobre la insularitat constituïda a la Comissió de Despoblació i Repte Demogràfic del Senat. El GOB ha volgut plantejar a Madrid que el context insular permet ser conscients dels límits que cal assumir per reorientar l’economia d’un territori insular marcat per l’especialització turística cap a la transició ecosocial.

Ramis va explicar que “l’economia a les Illes Balears s’ha basat en la tríada turisme-construcció-especulació immobiliària, obviant, des de les polítiques sectorials, econòmiques i fiscals que aquesta especialització es fa consumint uns recursos que les Illes no tenen abastamanet, amb uns sobrecostos i degradació ambientals, territorials i socials que no es volen assumir (conflictes territorials, sobreexplotació recursos, massificació, saturació d’infrastructures, augment de la precarització laboral, exclusió, augment de la pobresa, …) i sense assumir tampoc la vulnerabilitat dels contextos insulars a les crisis que el col·lapse del model econòmic de les economies del nord global està provocant i que s’aniran succeint i solapant (crisi sanitària, crisi de mercats, crisi financera, crisi del deute, crisi climàtica, crisi habitacional, crisi de les cures, crisi migratòria…)”.

Per això va dir que el GOB planteja que la insularitat “ens oblida a assumir límits i que això pot ser una oportunitat per a replantejar a les illes un model econòmic que tendeixi a la resiliència, la justícia social, climàtica i intergeneracional”. Considera que ´és un model “dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals de la societat, a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, proveïment energètic i protecció social de manera universal; garantint béns i serveis necessaris per a la dignitat de la vida humana”.

Així des del GOB advoquen per una nova mirada del concepte de la insularitat com a palanca per impulsar polítiques urgents de transició ecosocial de les economies i les societats insulars.

Amplien la informació assenyalant que ha de ser un canvi “que posi al centre un sistema públic que garanteixi universament els béns i serveis necessaris per a les persones, juntament amb un sector industrial de manufactura relocalitzat i vinculat a la gestió del mosaic territorial que configura la realitat insular; un sector comercial i logístic amb infraestructures mancomunades i enfocades majoritàriament a l’abastament intern, un sector agroalimentari reorientat a cicles curts, producció agroecològica i sobirania alimentària; un sector serveis redimensionat cap a un desenvolupament local endogen; i un sector de la construcció reorientat a repensar l’agenda urbanística, l’ordenació del territori i la desconstrucció litoral, per fer front a l’emergència climàtica i residencial”.

Així, el GOB va plantejar a la Ponencia un Pla per iniciar el camí de la transició ecosocial als contextes insulars, que ha de comptar amb:

• Compromís institucional amb la transformació profunda de concepció actual i abordatge de la qüestió insular. La insularitat s’ha d’entendre com a principi que ha de definir la reinvenció de la realitat ecològica, social i econòmica dels territoris insulars, en aquest ordre perquè és a partir dels recursos disponibles i de la garantia d’un medi ambient sa que podem generar noves formes dorganització social que impliquin una economia per a la vida. Insularitat com a sinònim d’autonomia, autosuficiència, adaptació. En aquest sentit, cal la necessitat de redefinir l’àmbit competencial per a la gestió insular de les grans infraestructures i els recursos que condicionen l’autonomia i la gestió pròpia d’un canvi de model econòmic al territori i des del territori, un canvi que ha d’apostar per limitació, decreixement i relocalització productiva i aplicar a favor seu la condició d’insularitat per a una adaptació que possibiliti la contunuïtat de la vida en codicions de dignitat.

• Debat social que comenci a polititzar la realitat dels territoris insulars, i especialment, els enfocats a l’especialització turística com el cas de les Balears. Es tractaria d’abordar un debat que des d’una mirada de llarg abast temporal pugui anar sembrant la llavor del canvi econòmic i social a curt termini, relatiu a les qüestions que hem intentat esbossar del repte insular en el context de transició ecosocial.

• Abordar les situacions d’urgència ecològica, social i ambiental ja identificades en aquest punt d’inflexió on ens trobem i que la crisi climàtica i la pandèmia han precipitat, assegurant que la manera de fer-ho comenci a transitar atenent el canvi de proritats i els reptes singulars que afronten els territoris insulars, possibilitant així la seva adaptació i transició des d’una mirada en positiu d’excepcionalitat i singularitat i no des de la voluntat d´uniformitzar les economies, les societats i els territoris: estratègia de bioseguretat, gestió dels recursos marins amb més capacitat gestora sobre les aigües que ens envolten, polítiques de seguretat i sobirania alimentària que cal adoptar, decreixement d’infrastructures turístiques (especialment al litoral), aturar l’emergència habitacional, autonomia a ports i aeroports per evitar les ampliacions i la mercantilització d’unes infrastructures essencials en un context insular, transició energètica ca justa i democràtica, inversions en transport públic per a una mobilitat local decreixent, etc. Urgències actuals que cal abordar ja des d’un altre paradigma de la insularitat.

Finalment la portaveu del GOB va demanar a la ponència que es fixi un nou horitzó que inspiri les noves polítiques en els contextes insulars: l’adopció d’una economia insular amb el màxim grau d’autosuficiència possible, una resiliència més gran, que garanteixi la universalitat de l’accés als recursos, la diversificació del sistema productiu adaptat al territori insular, fràgil i limitat que el sosté i la regeneració i conservació prioritària de la biodiversitat com a garantia de vida futura, eliminat així els obstacles que ara mateix dificulten el poder garantir la vida digna per a les generacions futures en contextos territorials insulars.