Cooperatives Agro-alimentàries defensa al Senat les polítiques de compensació a les Illes Balears per evitar la desaparició de l’agricultura

La directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, Mª Francisca Parets, ha participat en la ponència d’estudi sobre la insularitat, creada en el si de la Comissió permanent de Despoblació i Repte Demogràfic del Senat. Parets ha acudit aquesta setmana a la Cambra Alta de representació Territorial, convidada per la presidenta de la Comissió a proposta dels senadors de les Illes Balears, per presentar la realitat econòmica del sector agroalimentari de Balears i la seva situació.

Parets ha explicat que “el pes específic que té el sector agrari és molt reduït, però destaca la importància del mateix per a l’economia de les nostres illes, donada les seves externalitats positives que ofereix a la societat, a part de ser excel·lents productors d’aliments de qualitat.

“Abordar la problemàtica de Balears des del punt de vista de la insularitat no pot dur-se a terme sense tenir en compte al sector agroalimentari que manté i cuida el 87% del seu territori i el paper fonamental que juga en el seu manteniment. Si analitzem les dades purament econòmiques de les nostres illes, aquests posaran en relleu la importància que té en la nostra economia el sector terciari, i en particular el turístic” ha manifestat la directora i enginyera agrònoma.

En la seva exposició, Parets ha destacat que el PIB agrari només suposa un 0’59% (dada de l’any 2019). “No obstant això, és important analitzar els aspectes del sector agroalimentari des del punt de vista del paper fonamental que juga l’agricultura i ramaderia a les illes, en un context més transversal i holístic”.

Les fotografies dels ametllers en flor, oliveres mil·lenàries de la Serra de Tramuntana, els paisatges amb vaques a Menorca o amb ovelles a Eivissa i Formentera, entre altres, formen part dels fullets i material publicitari que utilitzen tant les empreses del sector turístic com la pròpia administració, ha destacat.

També ha posat en valor que la UNESCO ha reconegut a Menorca com a reserva de la Biosfera i a Mallorca la Serra de Tramuntana. “L’ús intel·ligent dels recursos naturals que ha dut a terme el sector amb l’activitat agrària i ramadera, i que ha engrandit el valor ecològic de les illes”, ha dit.

Insularitat i sostenibilitat

Parets també ha parlat en la seva ponència sobre la gran importància que constitueix la insularitat en la sostenibilitat econòmica del sector agroalimentari. La seva rendibilitat es veu afectada per diferents aspectes, entre els quals es troben: la dimensió més reduïda de les explotacions i els menors preus dels productes agraris sumats a uns majors costos de producció.

Segons les dades que ha aportat Parets, en comparació amb els preus peninsulars, els pinsos a les illes són un 65% més cars, els fertilitzants costen 17,5% més, i pel gasoil agrícola es paga un 8.8% més. “En la legislació existent per a compensar els costos dels transports, les administracions, no han tingut en compte la realitat del sector agrari a les illes Balears. La Unió Europea prohibeix les ajudes per al transport per al nostre sector”. ha afegit.

Com a conseqüència, l’agricultura i la ramaderia es troben en una important recessió, amb descensos notables en superfície agrària útil i en la cabana ramadera.

“La sostenibilitat mediambiental que impulsa la Comissió Europea amb el denominat “Pacte Verd” no serà possible sense la sostenibilitat econòmica de les explotacions i les cooperatives. En aquest moment és important abordar el debat econòmic, polític i mediambiental de l’agricultura davant l’evidència de les conseqüències que tindrà la per a les Illes Balears la dependència absoluta de produccions alimentàries externes”, sosté Parets.

El paper de l’agricultura

Parets ha recordat que en moments de desproveïment com va succeir a principis de 2020 amb la borrasca Gloria, les botigues de les cooperatives van romandre proveïdes amb producte local, de km 0, fresc, de qualitat garantida i de temporada. En moments puntuals de la pandèmia les cooperatives van dur a terme una immensa labor de subministrament a domicili de fruites i hortalisses fresques. La sobirania alimentària ha de garantir-se entre tots.

Els productes agroalimentaris de les illes competeixen en un mercat insular amb productes obtinguts amb uns costos de producció molt inferiors. A més, els consumidors de Balears disposen d’una renda per càpita cada vegada més baixa, i per tant no es poden permetre adquirir productes amb majors preus, segons el seu discurs.

Finalment, Parets ha exposat que l’agricultura insular s’enfronta al repte de la sanitat animal i vegetal degut al canvi climàtic i altres factors. Ha destacat l’aparició de la Xylella fastidiosa, i ha destacat el paper fonamental que juguen les cooperatives que permeten aconseguir economies d’escala i posar en marxa projectes conjunts fonamentals per al sector agroalimentari i la societat en general.

Propostes d’accions de millora de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears

Després d’exposar tots aquests factors, Parets ha proposat a la Cambra Alta una sèrie d’accions. “Des del nostre punt de vista l’administració ha de prendre les mesures necessàries perquè l’activitat agrària a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca es pugui desenvolupar en les mateixes condicions que a l’Espanya peninsular, a través de l’establiment de mesures compensatòries reals, de beneficis fiscals, d’inversions necessàries per al sector, de fons europeus ajustats a la realitat i de suficients dotacions econòmiques”.

En primer lloc, ha reclamat que les administracions sol·licitin a la Comissió Europea que s’augmenti el límit de 200.000 euros d’ajudes minimis, ajudes acumulades per una mateixa empresa per al transport de mercaderies a les illes. A més, ha sol·licitat que l’ajuda al transport no computi i no es vegin afectades per aquestes limitacions. També assegura que és necessari ampliar el llistat de productes que puguin acollir-se a aquesta compensació amb tots els elements necessaris per a una explotació agrària i que aquesta sigui del 100% dels costos del transport.

En nom de Cooperatives Agro-alimentàries, en segon lloc, Parets ha proposat l’establiment de Fons d’Insularitat amb l’objectiu de compensar el fins ara infrafinançament del sector i que les inversions necessàries en l’àmbit agroalimentari de les Illes Balears tinguin garantides els fons públics Estatals.

La tercera acció que ha reclamat és que en el repartiment de fons nacionals i europeus es tingui en compte el factor de la insularitat, i no fer-lo exclusivament a raó d’hectàrees de cultiu o caps de bestiar existents. “Necessitem que uns certs serveis al sector estiguin garantits, com és el cas dels escorxadors, infraestructures de reg i disposició d’aigua per al sector, infraestructures per a transformació i comercialització, independentment de la seva rendibilitat, ja que són infraestructures fonamentals per al sector.”

Finalment, ha advocat per estudiar una sèrie de mesures a nivell fiscal, establint bonificacions i exempcions fiscals en l’impost de societats per a les empreses de Balears que tinguin rendiments derivats de la venda de béns agroalimentaris produïts en les explotacions de les illes propis d’activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres