Ses Figueroles des de Binibona pel Pas del Setrí

El nostre punt de partida d’avui serà Binibona (*). Aquest llogaret del municipi de Selva era la porta d’entrada a les possessions del terme situades al nord-oest i formava part del antic camí cap a Pollença que l’enllaçava amb el oratori de Sant Miquel. El nostre destí son les Cases de Ses Figueroles (**), situades a la capçalera del torrent dels Picarols i un exemple de aïllament dins el cor de la Serra de Tramuntana.

Agafarem la pista asfaltada que es dirigeix cap el nord amb indicacions per arribar al agroturisme de Ets Albellons. El torrent de Sant Miquel ens acompanya per la dreta amb els farallons del Puig des Castell (549 m.) al peu del qual es localitza la possessió dita, com no, Es Castell. La vall es va obrint i al fons ja es veu l’elevació del Puig Mitjà.

Una vegada superada la desviació cap el establiment de Ets Alballons hem d’anar parant esment a la llera del torrent de Sant Miquel. La localització d’una presa que regula les avingudes sobtades d’aigua ens indicarà que som a poc més de cent passes  d’una baixada cap a la llera del torrent. La seguim i al altre costat veurem un camí clarament marcat que ens fa caminar damunt un matalàs de fullaca fins superar un petit portal que ens aboca a un tros de camí descarnat per la escorrentia que ens mena fins al torrent dels Picarols. El travessem i arribem a una ampla pista que hem d’agafar en sentit cap a la esquerra.

Al cap d’uns minuts arribarem a una cruïlla de camins i hem d’agafar de nou el de l’esquerra que acompanya la baixada del torrent dels Picarols i ens atraca a les faldes del Puig Mitjà que ens flanqueja per Ponent. Aquesta part del Camí de Ses Figueroles passa entre l’anteriorment anomenat Puig Mitjà i el Puig des Castell. Sabrem que hem encertat si en un minut arribem al que queda d’un forn de calç amb les parets del color de l’almangra.

La pista va ascendint suaument enmig d’un bosc amb predomini del alzinar. Un bon exemplar plantat al ben mig de la pista i una nova presa tallant el jaç del torrent dels Picarols ens confirmaran que som en el bon camí. De nou hem de parar atenció. A uns 100 metres de la presa a ma dreta hem de intuir un tirany que s’endinsa dins el bosc pujant unes pedretes. Si no ho volem agafar o no ho localitzem no hi ha problema. Seguiu la pista i en el proper creuer de camins agafeu el de la dreta.

En endinsar-vos en aquest caminoi anireu pujant suaument enmig del bosc tancat enmig de fileres de pedres i seguint baixades d’aigua que han descobert pedres brillants, humides i, aneu alerta!, llenegadisses. L’ambient es bonic i vos donareu un vertader bany de bosc.

Al cap de pocs minuts interceptareu de nou la pista de Sa Coma Llarga que heu de seguir cap a la dreta per seguir un centenar de passes fins arribar a una clariana a on una alzina gran fa ombra a un rotlo de sitja de carboner a ma dreta. Just al altra costat del camí s’inicia un tirany que hem de seguir marcat per una fita composta per un caramull de pedres i alguna taca vermella. Al cap de poques passes confirmarem que som en el Camí de Ses Figueroles passant per sota l’arc que forma un pi caigut sobre el sender. Desprès de fer un parell de voltes, les nostres petjades ens portaran en direcció nord guanyant alçada de forma constant per l’anomenada Costa d’en Barral.

Hem de recordar que aquest camí era emprat per traginar carregues amb bísties i, per tant, la seva amplada i pendent estaven pensades per permetre d’aquestes i les persones que les acompanyaven de la manera més eficient possible. Les parets de reforç exteriors asseguraven una superfície plana i l’evacuació de l’aigua.

Abandonarem aviat l’ombra dels arbres per admirar a l’esquerra el Puig Mitjà i a la seva dreta el cim amb forma de cúpula del Puig Nespler (626 m.) amb les cases i Es Coll des Barracar i un bocí de la carretera MA-2130 de Inca a Lluc. 

En un punt de la pujada el camí fa un parell de revolts fins arribar a un collet entre grans roques. Som al Pas des Setrí a on es podem intentar trobar Es Cocó des Ases, just un petit abeurador per les bísties i els homes. El comellar que s’estén a la dreta conforma Sa Coma de Ses Vaques, per on baixen alguns dels afluents que van a desembocar en el Torrent dels Picarols que s’obre cada vegada més profund a la nostra esquerra.

El camí ara segueix recta pràcticament planer quan no en suau descens fins arribar a un primer portell amb un corralet a l’esquerra. Els costers de llevant del Puig des Castellot (694 m.) i el Portell des Vent son al altre costat del xap del Torrent. Ens aproparem a la llera del Torrent fins endinsar-nos en un bosc mixta de pins i alzines a on trobarem un segon portell. Ara el paisatge torna, si cal,  mes ombrívol i arribarem a un redol de gran alzines amb un conjunt de tancats que s’estenen al altre costat del torrent. En aquest instant convé anar amb vista. El camí es bifurca. La secció que parteix per amunt ens menaria fins a Alcanella i Alcanelleta als peus de la Serra del Pas den Bisquerra. Avui l’ignorarem i agafarem cap a l’esquerra anant a creuar el torrent en un punt a on s’albiren ja les cases de Ses Figueroles sota l’ombra (si encara no ha arribat l’hivern) d’un lledoner espectacular. Estam emplaçades estratègicament al fons de la Vall de Ses Figueroles, en la unió entre el Torrent d’Alcanella que ve de Ponent i el dels Picarols que ve del nord.

Hem arribat a un exemple paradigmàtic de casa de possessió de muntanya. Tenen dues plantes i una forma de lletra “L” amb  la part central del braç llarg destinat a habitatge, cuines i altres dependències, en tant que a l’esquerra hi trobarem les arruïnades porqueres, el forn i un bell aljub que s’alimenta de les aigües de Sa Font de Sa Mata, situada a uns centenars de metres en direcció a Sa Rota de Dalt.

El braç curt eren els sestadors a on recollir les ovelles i el cabrum. La clastra esta formada per un empedrat en bon estat de conservació limitada per tres murs de bona mida amb obertura al torrent dels Picarols i als camps de conreu de Ponent.

Un pou situat amb un llindars de pedra viva s’obre en el mur de migjorn a l’ombra del Aladern que presideix tota la clastra. Un parra situada a un costat del portal d’arc rebaixat, servia per donar ombra i una mica de fruita fresca als habitants de aquestes cases . Les finestres son tancades amb reixes de ferro.

Dos detalls constructius més; la teulada amb teules sobreposades i els bocins de pedra encaixats en el murter de la junta de les pedres de les parets.

El lloc convida a gaudir de les vistes d’aquesta vall i, si toca, fer una berenada o dinar. El retorn es farà desfent el camí que hem recorregut a l’invers. Ens sorprendrà el paisatge una altre vegada quan anem descobrint una visió nova de aquest lloc que es pot qualificar com un vertader vall amagat a Tramuntana. 

Hora Inici = 09:00 Hora Final = 14:00

Referències

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Gran Enciclopèdia de Mallorca

Web toponimiamallorca.net

(*) Al llibre del repartiment surt anomenat com Rahal de Benimala o Binimala. Les cases més antigues son les de Can Beneït i Can Furiós. Al Mapa del Cardenal Despuig apareix com Mirabona fins arribar al nostres dies en que un procés desconegut ha generat el topònim actual.

(**) El topònim pot tenir dos orígens. A una figuera jove o no massa grossa se la anomena figuerola. La finca disposava d’un camp de figueres de la varietat coll de dama a S’Era de Ses Figueres. Per altra banda el cognom Figuerola es habitual a Tarragona, Lleida i a Balears per lo que no pot descartar de derivar del mateix.

De qui es Ses Figueroles?

Fou adquirida pel Govern Balear al 1997 per dedicar-la a la conservació del Ferreret i els seus habitats naturals on viu i es reprodueix. Des de el 2001 es també Refugi de Caça per la qual cosa no es pot practicar cap tipus d’activitat cinegètica en les seves més de 380 quarterades distribuïdes entre Selva i Escorca  i que, amb les també finques publiques de Menut, Binifaldó i Miner Gran constitueixen un espai central en la conservació de la Serra de Tramuntana. Hi ha la previsió de convertir les cases en un Refugi de Muntanya per lo qual ja s’han arreglat les teulades per evitar la destrucció dels edificis. 

De que vivien les gents de Ses Figueroles?

Com a la resta de propietats rurals de Mallorca, la finca de Ses Figueroles es constituí en base a una economia d’autoconsum, això vol dir, una explotació dels recursos de la finca que primerament servís per a cobrir les necessitats dels seus arrendataris i els excedents que es generessin servirien per a incrementar les rendes. Així, hi ha hagut, des de fa molts segles, explotació dels boscos, de les terres agrícoles i de les pastures per a ramaderia.

Seguint el model feudal d’arrendament de les possessions de la muntanya mallorquina, Ses Figueroles fou habitada i custodiada durant molts anys per una família de pagesos de Selva (els ‘Figuerolers’), que s’encarregaren de les feines agrícoles i el manteniment de la possessió fins a la data de la seva compra per part de l’administració, quan la finca pública quedà deshabitada completament i cessaren els usos i aprofitaments agrícola i ramaders. La possessió de Ses Figueroles històricament ha fet un aprofitament exhaustiu de les terres que eren productives o potencialment productives.

Bon exemple daixò són les dues zones de cultiu principal que hi troba’m finca: les localitzades al voltant de les cases, que es regaven amb les aportacions del torrent i el pou de les cases i les marjades de sa Rota de d’Alt. Ambdues àrees estaven marjades i s’hi feia una explotació d’hort, fruiters i cereal de secà. Encara es conserven topònims que recorden l’ús de les terres, com s’Era de ses Figueres, on hi havia un total de 43 figueres de la varietat coll de dama, de les quals actualment ja no en queda cap. L’explotació de ramat era similar a la que es feia a la resta de finques de Tramuntana: ovelles i porcí. Els porcs se criaven a lleure a dos tancats d’alzinar que hi ha molt a prop de les cases i les ovelles es tenien als diferents tancaments i s’anava rotant entre els cultius de farratge. Sempre, per això, s’hi disposava d’una bístia de càrrega, un mul habitualment, per ajudar en les feines i assegurar la comunicació amb Es Pla.

Font: Document de Gestió de la Finca Pública de Ses Figueroles (Conselleria Medi Ambient)

Una sorpresa i dues curiositats

Any enrere en tornar d’una visita a Ses Figueroles vàrem aturar a un local a Caimari per refrescar-nos i comentar la jornada. La persona que ens atenia va parar orella i, al cap d’una estona, es va identificar com un dels fills dels darrers amos de les cases, Els Figueralers.

Va ser una sorpresa i un privilegi escoltar de primera mà com era la vida d’una família als anys 60 i 70 en aquell indrets. Dos detalls me varen quedar al cap. En els darrers temps el pare del nostre interlocutor es dedicava a la caça de cabres i cabrits per tal de vendrer-les al mercader de Selva que les comercialitzava als restaurants a uns preus que multiplicaven lo rebut.

L’import de la venda era dedicat a la compra de queviures bàsics (ciurons, farina, oli, arròs, …). La compra  de bateries per una radio a piles que tenien a les cases i que era l’única manera de tenir noticies del exterior era la única despesa de luxe per dir-ho d’alguna manera. Encara se’n recordava de la musica sonant en la ràdio en les nit d’estiu sota el cel ple d’estels. Temps que ja no tornarà.

#Foravilaverd