Albert Forés: “La Volta a Mallorca ha estat una proposta de cultura global de l’illa”
Del 26 de juliol al 2 d’agost entre 9 i 15 embarcacions tradicionals han commemorat els 125 anys de la Volta a Mallorca dels 9 de Santanyí, la primera volta a l’illa en un llaüt documentada que varen fer nou joves santanyiners l’any 1899. Aquest és projecte col·lectiu dissenyat per Albert Forés, director del Museu Marítim de Mallorca, amb l’impuls i implicació de Jaume Ferrando i Sebastià Adrover, i Jaume Amengual com a cap de patrons. Una travessa, explica Forés, que ha permès treure el Museu Marítim a la mar i donar a conèixer les embarcacions tradicionals arreu de l’illa.
La travessa partí de Cala Figuera, i ha passat per Portocolom, Portocristo, Cala Rajada, Alcúdia, Sóller, Banyalbufar, Andratx, fins a Palma el 2 d’agost. De forma paral·lela s’han organitzat concerts, xerrades i d’altres activitats culturals. A la volta completa hi ha participat 8 llaüts: l’Alzina, el Único, el Brando, la Mantellina, l’Alconassar, la Rata, el Sant Miquel i el Posidònia. En alguns trams s’hi han sumat altres embarcacions tradicionals, com la Balear, el Cala Sarral, el Santa Eulàlia i el Besitos.
P.- Com heu planificat aquesta volta a Mallorca?
R.- La idea era donar a conèixer aquest document històric que s’ha recuperat, i que va ser publicat l’any 2019 al llibre “9. Diari de l’expedició santanyinera al voltant de Mallorca, 1899” (El Gall Ed.) Aquest dietari, escrit per mossèn Clar és, de moment, l’únic document que s’ha trobat en català que parlàs d’un viatge de plaer. També volíem donar a conèixer el Museu Marítim de Mallorca a diferents municipis costaners i el patrimoni marítim d’embarcacions tradicionals de fusta, impulsades a motor i a vela. Aquesta era la idea principal, i vaig pensar que podríem fer una proposta de cultura global de Mallorca: tenia una part de literatura, que era el llibre publicat a cura de Sebastià Adrover, hem sumat les embarcacions tradicionals perquè la volta de 1889 es va fer amb un llaüt, el San Miguel, i hem visitat els espais que ells van visitar i alguns els hem incorporat de nous. A més, als que hem visitat els hi hem donat una volta.
Ells van visitar les coves del Drac i les coves d’Artà. Noltros també ho hem fet, però hi hem programat dos concerts de cultura popular mallorquina d’avui en dia. Un, més avantguardista, de música electrònica experimental, com el que van fer Jansky a les coves del Drac, i l’altra, més música d’arrel però també amb una visió contemporània com la que té Mar Grimalt, que va actuar a les coves d’Artà. Dues propostes de concert dins d’espais especials que van ser espectaculars, emotives i molt especials. Quan varem arribar a Alcúdia varem anar a Pol·lèntia i ferem el recorregut per les murades.
“A tots els ports que hem aturat ens han rebut molt bé, amb les mans obertes.”
P.- La ruta ha estat la mateixa que la que féren els 9 de Santanyí?
R.- Ha sigut la mateixa. Hem sortit de Cala Figuera i hem arribat fins a Palma, que és on diuen els escrits que arribaren.
P.- Com eren les embarcacions que hi han participat?
R.- Els criteris eren que fossin de fusta, estables i a vela. Varem partir 9, i altres s’han sumat en diferents tams. Han vengut dues embarcacions de Catalunya, dues de Menorca, i les altres de Mallorca. A partir d’Alcúdia se n’ha incorporat una i hem sigut 10. El dia de la sortida van ser 15, però 9 han estat estables sempre.
P.- I qui formava part de tripulació?
R.- Els armadors i els patrons de les embarcacions privades. Per exemple, a l’Alzina, que està gestionada per una associació de s’Arenal amb 150 socis, la tripulació ha anat variant per poder participar tots. Les dues de Menorca són del Consell de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella, però estan gestionades per l’Associació d’Amics de la Mar i també han fet dues tripulacions estables. La Balear té una tripulació professional del Consell de Mallorca.
P.- Quina ha estat la implicació del Museu Marítim de Mallorca i la teva implicació a nivell personal?
R.- A nivell personal jo he dissenyat tota la proposta de ruta i de programació d’activitats paral·leles. En aquesta proposta s’han sumat diferents persones, col·lectius, entitats, institucions, empreses, municipis, el Govern i el Consell de Mallorca.
“Hi ha hagut dies que quasi no hem tingut vent i si no hagués estat pel motor no haguéssim pogut sortir.”
P.- Com ha anat la travessia?
R.- Hem vist que a tots els ports que hem aturat ens han rebut molt bé, amb les mans obertes. A Cala Rajada vam centrar les jornades en el món de la pesca, amb una taula rodona i una presentació del llibre de Jaume Fuster i Josep Terrassa sobre els cent anys de la confraria de pescadors de Cala Rajada. També Jaume Amengual va parlar de les senyes pesqueres i com això conviu amb la nova tecnologia del GPS, i Miquel Hernández, des del GALP (Grup d’Acció Local i Pesquera) va explicar en que consisteix aquesta iniciativa institucional que ha de desenvolupar el món pesquer i el mon paral·lel al món pesquer per canalitzar els fons europeus. Hem tractat una mica tots els aspectes, és una proposta de cultura global de Mallorca.
P.- Heu navegat a vela?
R.- No hem pogut navegar a vela tot el temps, primer, perquè depèn de les condicions meteorològiques, i segona, perquè haguéssim estat més dies. Hi ha hagut dies que quasi no hem tingut vent i si no hagués estat pel motor no haguéssim pogut sortir. Hem fet una combinació de les dues.
“Hi ha hagut moments molt emotius, per exemple, els concerts a les coves del Drac i Artà. Jansky ha fet un disc versionant el llibre, i Mar Grimalt va adaptar el seu repertori habitual a la cova”.
P.- Com ha anat la navegació? Teniu alguna anècdota?
R.- Hem tengut molta sort amb el temps. El dia que teníem programat no navegar, que era un del dos dies que estàvem a Cala Rajada, va ser el dia que va fer pitjor temps. Teniem programades unes sortides pel públic general amb l’Alzina i el Besitos, i no les vàrem poder fer per mala mar. A part d’aquest dia, si que ens ha acompanyat el temps d’una manera extraordinària.
Si que hem tengut algunes petites avaries, per exemple, en el tram de Cala Rajada-Alcúdia, però les varem poder arreglar al moment. Al tram d’Alcúdia a Sóller hem gaudit de la Serra de forma espectacular, perquè a més el dia ens va acompanyar moltíssim, si que es vera que va fer molta calor, però ha sigut molt tranquil.
També hi ha hagut moments molt emotius, per exemple, els concerts a les coves del Drac i Artà. Jansky ha fet un disc versionant el llibre, i la Mar Grimalt va adaptar el seu repertori habitual a la cova i a les tripulacions els hi va arribar al cor.
Hi va haver moment molt bonics, per exemple, vam parar al port de Banyalbufar, que fa 125 anys no ho van poder fer perquè no trobaven on amarrar, i amb una associació cultural varem fer un pa amb oli i varem provar la malvasia… Hi hagut moments també de cultura gastronòmica, amb gent que fa molts d’anys que navega amb aquestes embarcacions que no només recupera les embarcacions sinó també tot el món paral·lel, el menjar d’abord… s’han fet coses molt boniques. I els menorquins que són molt cantaires també han acompanyat alguns moments de la volta amb música i cançoner popular.
“Navegar amb embarcacions tradicionals et permet veure el paisatge d’una forma diferent”
P.- Navegar amb embarcacions tradicionals és tota una filosofia.
R.- -Si, a més és una manera de veure el paisatge d’una forma diferent. Des de Sóller a Andratx, o des d’Alcúdia a Sóller han sigut trams llargs que si vas amb una llanxa motora igual ho fas amb un parell o tres hores, però noltros ens hem tirat 6 i 7 hores, és un altra ritme, noltros navegàvem a 5 nusos, en algun moment a 6. També hem pogut constatar que hi ha embarcacions com llanxes i iots que van a velocitats molt elevades, a més de 20 nusos a prop de la costa i a prop dels ports, i aquesta velocitat posa en perill a les barques petites, ens fa estar inestable. Són dues maneres de navegar, d’entendre el mar i la seguretat dins la mar. És un tema educacional de com vius el medi.
P.- Quin és l’estat de conservació d’aquestes embarcacions? Es complicat trobar embarcacions d’aquesta tipologia, de fusta?
R.- Es complicat perquè, per una banda, tot això te uns costos de conservació molt més elevats. Cada embarcació té més o menys elements originals, a les petites pots tenir molta cosa original, el que seria l’estructura és de fusta, les veles i els caps ja no són de cotó, però la resta de peces si que són de fusta. Avui en dia no se’n fan gaires i el que es fa es mantenir embarcacions dels padrins, o li compres a algú que no la pot mantenir. El problema més greu és els amarraments, hi ha molta llista d’espera i són força cars.
P.- On vareu dormir durant la travessia?
R.- Vàrem dormir a diversos llocs. A cada municipi vàrem trobar solucions diferents. A Santanyí una rectoria, a Cala Rajada, Capdepera i Alcúdia, un poliesportiu, a Sóller vàrem dormir als refugis del Consell, a Muleta i a Deia, i a Andratx a una escola. A aquesta època trobar allotjament a hotels era bastant difícil i bastant costós.
P.- El dietari de mossèn Clar va ser la inspiració. Entre llegir-lo i fer-ho, hi ha molta diferència?
R.- Si que es veritat que al dietari de 1899 diuen que hi ha un dia que no poden sortir d’Alcúdia perquè no hi havia prou vent, llavors ni hi havia motors. A nivell tècnic si que hi ha un canvi molt gran, noltros en algún tram anàvem a vela llatina i vàrem treure els mapes en edició paper, però a nivell tecnològic ha canviat molt la cosa. També hem tengut el suport institucional i quan arribàvem a port ho teníem tot cobert. Per exemple, al tram d’Alcúdia fins a Sóller, que és el més verge, no hi ha gaire diferencia de paisatge, aquesta seria la part mes pròxima al dietari, només que ara hi ha mes embarcacions a la mar. I d’Andratx a Palma si que hi ha un canvi considerable.