Amador Camps: “La pagesia tradicional ha hagut de desaparèixer a Sineu”

Sineu és terra de pagesos i de bona gent. Dit així, pot semblar que tothom és pagès i no seria cert, perquè hi ha de tot, com per tot. Hi ha un poble meravellós amb una riquesa cultural immensa. I entre tota aquesta riquesa també hi ha un personatge digne d’admiració i que gaudeix de l’estima de tota la gent que l’envolta per molts motius, però bàsicament per dos molt concrets: és el jutge de pau i també regenta la botiga de pinsos i estris per animals i conreus.

Amador Camps Niell es conserva com un jovençà. Per ell no passa el temps. L’avala la seva immaculada bonhomia i senzillesa.  A principis dels anys setanta decidí deixar els estudis de dret i acompanyar el seu pare, Toni Camps, a portar l’empresa familiar. Una empresa que, tot i haver sofert els canvis que el pas del temps ha dut, no ha minvat ni les ganes ni la il·lusió per obrir el seu portal cada dia a tot aquell que hi vulgui entrar i que, dit sia de passada, és una teringa tot el dia.

Acompanyat de la seva esposa i el seu fill gran, aquest negoci és el típic i emblemàtic negoci familiar. Amador Camps ens rep al seu magatzem i per cadira tenim sacs de pinso. És un lloc de feina que ells converteixen, a la seva manera, també en lloc d’esbarjo.

Pregunta.- Quin tipus negoci regenta vostè?

Resposta: El negoci que regent jo és la continuïtat del negoci que va muntar el meu pare, Toni Camps, devers l’any 1940. És un negoci dedicat a la pagesia. Estava i encara hi està, però no del tot, dedicat a la compravenda de mercaderia agrícola. El meu pare comprava allò que el pagès li venia i procurava vendre allò que el pagès necessitava.

P.- Els temps han canviat però…

R.- I tant que han canviat. En aquell temps, el pagès era molt autosuficient i procurava vendre molt i comprar poc, no com ara. El pagès d’abans procurava viure del que era seu. Aquest fet va fer que el meu pare hagués d’adaptar el negoci al moment que li tocà viure per poder viure i sobreviure, ja que les sortides eren més que les entrades.

P.- I què va fer?

R.- Va anar fent. De fet, una de les primeres coses que va fer fou posar una màquina de trossejar garroves perquè a totes les cases pageses de Sineu tenien entre dos i quatre animals de pota que els empraven per fer feina i els donaven menjar. No podien menjar la garrova sencera perquè dins l’estómac de les bísties s’inflava i els tancava el sistema digestiu. Per això l’havien de menjar trossejada, i això ho fèiem a ca nostra.

P.- I què més?

R.- El meu pare adquirí el local del veïnat que funcionava com a cooperativa i alhora tenia  un molí de pedres per moldre cereals dels pagesos que fins fa poc ha funcionat. Aquest és l’exemple que la gent procurava viure amb allò seu i no gastar. Gastaven sols en superfosfat per adobar els camps de les faves i un poc de nitrat de Xile per donar crescuda als cereals.

P.- Eren comerciants idò?

R.- Exacte. Aquesta era la professió que sempre deia el meu pare. Comerciar era la seva tasca principal. De fet, ell comerciava  amb tot allò que  podia. Era una vida molt agradable. Tant és així que jo vaig començar a estudiar dret i vaig deixar els llibres per venir a ajudar a renovar i continuar el negoci del meu pare. Jo, de sempre, he estimat la pagesia i la terra. És un amor que dura de per vida.

P.-  Els canvis foren importants?

R.- Tant per mi com pel negoci sí. Aquests foren a principis dels anys setanta i les condicions de la feina del  camp i de la gent anava canviant. Nosaltres férem el mateix. Anàrem llevant coses, posant els nous productes que la gent ens demanava. Per exemple, la primera aportació meva que vaig fer al negoci i que el meu pare arrufà el nas quan li vaig comentar, foren els productes fitosanitaris: herbicides i productes per fer tractament a fruiters. Tractant els arbres de ca nostra em vaig adonar que era necessari renovar-nos i així ho férem en el negoci també. La cosa va anar bé.  

P.- Anàveu avançant?

R.- Manco mal que ho férem perquè al cap de pocs anys el trossejament de garrova va començar a minvar perquè a les finques es començaren a substituir els animals per les màquines. Amb l’entrada dels tractors els animals de pota han passat de fer feina a ser animals per passejar i lluir. Ara, amb quatre sacs de garrova esmicolada poden anar tirant ben tranquils i, si això és el que la gent necessita, això és el que tenim i venem. Els pagesos antics, vells, ja anaren desapareixent i els nous que s’incorporaren, ho feren amb la mosca darrera l’orella. Les llavors noves, a poc a poc, anaren desplaçant les llavors autòctones. La sembra va canviar completament amb aquest canvi que, de fet, és el que avui es conrea dins el terme de Sineu. Quasi res del conreu d’aquí té res a veure amb les llavors autòctones d’antany.

P.- El seu pare fou un bon mestre?

R.- El meu pare fou el millor mestre i pare. He de  dir que la meva sort fou la saviesa d’aquell home que m’ensenyà i educà. Tot el que faig i sé ho he après d’ell i de la saviesa pagesa. Avui tenim una gran quantitat de pagesos de cap de setmana que, al contrari del que hi havia abans, que compraven poc, ells ho han de comprar tot. Adob químic, pinsos…

P.-  El pagès urbanita té bon tracte?

R.- Sí, en general tota la pagesia té un molt bon tracte i el pagès urbanita encara més perquè es deixa guiar pels que en saben i demanen molts consells, tant per sembrar com per cuidar. No és un client pretensiós. Volen gaudir dels seus horts, i generalment ho fan de manera humil.

P.- I el futur de la seva botiga?

R.- El futur de la nostra botiga és el dia a dia. El fill major participa, de moment, amb molta il·lusió i això és el més important, sobre tot perquè s’ho ha pres  amb moltes ganes i  està començant a aprendre l’ofici. El mossatge és bàsic dins els negocis, i més dins el nostre sector.

P.- Com es troba la pagesia actual a Sineu?

R.- La pagesia tradicional ha hagut de desaparèixer. Hi ha hagut una normativa que prohibeix dins el poble, per exemple, engreixar porcs. Fins i tot a alguna barriada s’han hagut de llevar els animals de ploma per les olors que fan els corrals i gàbies. Sempre parlem de l’interior del poble. És veritat que un corral mal cuidat molesta als veïnats, però no tothom ho tenia malament. Paguen justos per pecadors.  

P.- Això ha afectat al mercat de Sineu?

R.- Aquesta i altres moltes coses han afectat al mercat dels dimecres. La COVID-19 n’ha estat un exemple. El mateix ha passat amb les noves tècniques de conreu, ha passat amb el mercat ramader. Avui la reglamentació impossibilita gaudir d’un mercat d’animals, tret que siguin, i de moment, animals de ploma. Els etiquetatges, les llibretes registre, les guies ramaderes per moure els animals… tot això fa que els animals sols es puguin dur als escorxadors o a vendre directament al comprador. Aquella persona que tenia dues cabres i quatre gallines i que per viure les duia al mercat a vendre i treure quatre doblerets, ara ja no ho pot fer. La normativa està matant aquests tipus de mercats i el nostre n’és una prova.

P.- Vol dir que al mercat de Sineu no es poden comprar animals?

R.- Al mercat de Sineu i a qualsevol altre no es poden comprar animals que no siguin els que he dit abans, de ploma. Ara l’Ajuntament té uns col·laboradors ramaders que els dona alguna cosa o fan alguna barrina com podria ser una paga simbòlica i venen a mostrar els animals, però no els poden vendre. De moment, és l’única manera que el mercat no mori perquè el que era la part dels animals ja ha perdut l’encant i el sentit.

P.- Tornant a les llavors autòctones, potser es començarà a treballar per a la seva recuperació i producció?

R.- Sembla que hi ha un petit repunt d’aquesta demanda. Nosaltres et podem dir que cuidam de no perdre, mitjançant un bon col·laborador que fa de pagès, el blat per fer farina de xeixa, que és completament integral. Per aquesta farina sí que ve gent aposta perquè saben que en tenim a la venda. Procuram no perdre les guixes i el siuró mallorquí. Jugam principalment amb aquestes tres coses.

P.- I en general, dins la pagesia?

R.- Els que es dediquen a planters treballen dins l’apartat hortícola fan meló eriçó, albergínia morada, pebre de torrar, de trempó. És veritat que hi ha una mica més de demanada dins el món que afectuosament diem urbanita, però si has de viure sols d’aquesta demanda no hi ha mercat suficient.

P.- L’agricultura ecològica sembla que està de moda. Vostès l’han notada?

R.- L’agricultura ecològica no la notam perquè Sineu no és una zona d’agricultura de regadiu i l’agricultura ecològica vol regadiu, cuidat i saber. La gent que queda a la nostra zona segueix amb els sistemes tradicionals del llegum i no fan feina amb plantes d’aigua. Aquí es fa tomàtiga de ramellet, que potser és del poc que queda autòcton. La resta, no tenint aigua, no té sentit aquí. No fan hort. L’hort el fan els jubilats i les persones que ho fan per menjar ells.

P.- Vol afegir alguna cosa més?

R.- Sols puc dir que voldria que la gent, principalment els joves, no deixin morir el camp. L’agricultura i ramaderia són molt bones feines i, sobretot, feines que ens permeten inventar i si ens ho proposam, viure. Nosaltres, per la nostra part, procuram estar al servei del qual ens demana la gent i adaptam el portal de la nostra petita empresa als productes que la temporada demana per així donar un servei acurat i fàcil per als nostres clients.