Amàlia Salas: “Les rondalles s’han d’escoltar amb un pensament crític”

Entre el 27 de gener i el 7 de febrer Manacor acull una nova edició de la Setmana Alcover. Organitzada per la Institució Pública Antoni Maria Alcover amb la col·laboració de diverses entitats culturals, l’objectiu és donar a conèixer la figura d’Antoni Maria Alcover a través de diferents activitats. Amalia Salas (Felanitx 1984), gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, destaca que enguany proposen activitats per arribar a diferents tipus de públic, com el podcast inaugural o el concert de “Fades”. El plat fort, però, explica, serà la Marató de Rondalles que tendrà lloc el divendres 31 de gener i en la que hi participen persones de diferents àmbits artístics.  

Pregunta.- Quin és l’objectiu de la Setmana Alcover? 

Resposta.- El que feim aquesta setmana és celebrar l’efemèride del naixement d’Alcover que va ser dia 2 de febrer de l’any 1862. Enguany fa 22 anys que es fa la Setmana Alcover i la raó principal és difondre la seva obra i que la gent conegui què va fer, perquè no només va recollir les Rondalles i va fer el diccionari Alcover-Moll, també va fer altres coses. Un altre objectiu és donar visibilitat a la Institució Alcover. 

P.- Parla’ns de l’edició d’enguany de la Setmana Alcover. 

R.- La meva primera Setmana Alcover va ser l’any passat i vàrem seguir una línia molt semblant a la d’altres anys perquè mires un poc que funciona més i cap a on pots partir. Vàrem veure que allò que és més experimental sol agradar més i que els actes que són més tradicionals o més solemnes no atreuen tant al públic. Per això vàrem decidir crear una sèrie d’activitats per tal que diferents públics de diferents edats es poguessin acostar a la Institució.

Vàrem decidir obrir la Setmana Alcover amb un podcast. Volíem llevar la solemnitat de que la gerent i el batle fessin un discurs i ho vàrem convertir en un podcast teatralitzat en el que hi participàvem però més en format entrevista en la podíem anar explicant que es feia durant la Setmana Alcover. 

Se li ha donat molta importància al concert de Fades, que tendrà lloc dissabte 1 de febrer, però jo crec que el plat fort de la Setmana Alcover no és el concert, ni el podcast, sinó la Marató de Rondalles. Enguany el que hem fet és convidar a persones de diferents àmbits artístics: músics, actors o contadors tradicionals, perquè li donin el seu caràcter a les rondalles. Per exemple, hem demanat a Rafel Swing que ens faci una rondalla en rap, en Miquel Gelabert i na Mariantònia Salas que són actors ho faran més dramatitzat, també hi ha una mica de performance, i Victoria Salvà, que és mestra, conta rondalles tradicionals. S’ha intentat recuperar l’oralitat de les rondalles però en diferents àmbits artístics. 

“Enguany hem convidat a persones de diferents àmbits artístics: músics, actors o contadors tradicionals, perquè li donin el seu caràcter a les rondalles.”

P.-Penses que és necessari reinterpretar i adaptar les rondalles als nous temps?

R.- Si parlam del llenguatge veig dues vessants. La que vol modernitzar les rondalles, fer que el llenguatge sigui més accessible i adaptar-les al llenguatge actual per acostar-les a tot tipus de públic. Però també hi ha un altra vessant que defensa que els rondalles s’han de contar amb les paraules tradicionals perquè sinó s’estan perdent. Totes dues tenen raó, una per acostar-ho al públic i una per acostar el vocabulari al públic. Hem de jugar amb aquestes dues aigües. 

Per un altra banda, les rondalles s’han d’escoltar amb un pensament crític perquè la majoria son misògines, masclistes, motles son xenòfobes… s’han d’entendre en el context que es varen fer. Però si que s’ha de saber que passava a finals del segle XIX principis del XX quan Alcover les va recollir, representen molt bé la societat mallorquina d’aquella època. Però no ens hem d’oblidar que els temps han canviat i que ara hi ha parts de les rondalles que no serien políticament correctes. 

“Els temps han canviat i ara hi ha parts de les rondalles que no serien políticament correctes.”

P.- Però per acostar-les al públic, què hem de fer amb les rondalles, les hem de canviar?

R.- No, no les hem de canviar. Simplement hem de promoure el pensament crític, és a dir, quan es varen recollir en aquella època passava això i ara les coses han canviat. I amb el tema del llenguatge, jo crec que si que és bo adaptar les rondalles als llenguatges actuals perquè així arribes més al públic i de totes les edats. I una vegada aquest públic ha conegut les rondalles, ja s’acosta al llenguatge tradicional. 

P.- Quin és el públic més difícil d’atreure?

R.- La franja d’edat de 15 a 30 anys, ho tenc claríssim. Els nins hi van amb els pares i les escoles, però a l’adolescència ja cerquen altres coses, i a partir dels 30 ja te comences a acostar un altra vegada a la cultura.

P.- Quins aspectes són més desconeguts de mossèn Alcover i que també vos interessa donar a conèixer des de la Institució Pública Antoni Maria Alcover?

R.- Des de la Institució ens interessa donar a conèixer totes les facetes, i quan visites l’espai museogràfic és una espipellada de tots perquè no podem aprofundir en tots el temes. Per exemple, va ser arquitecte i també es va comprar una impremta per començar a imprimir ell mateix les rondalles. Les primeres rondalles no les va imprimir l’editorial Moll, les va imprimir la Impremta mossèn Alcover. També va ser un gran intel·lectual, va estar molt implicat en la recuperació de la figura de Ramon Llull, que a principi del XX estava completament denostada. També va estar a l’organització del primer Congrés de Llengua Catalana a Barcelona. Va ser una persona que estava sempre en marxa. 

“La setmana Alcover és el que li dona visibilitat a la Institució, però tot l’any feim activitats.”

P.- Quins altres projectes heu posat en marxa des de la Institució Alcover?

R.- La setmana Alcover és el que li dona visibilitat a la Institució, però tot l’any feim activitats. Hem posat en marxa un programa educatiu per a tots els nivells educatius, des d’infantil a Batxillerat. També intentam fer col·laboracions, per exemple, hem posat en marxa a través de les xarxes una col·laboració amb el Bisbat, a través de Mallorca Sacra, on difonem les diferents obres arquitectòniques que va fer Alcover. A partir d’aquesta setmana començarem a publicar un vídeo cada setmana que explica un edifici. 

També assumim la organització dels premis Ciutat de Manacor. Sempre havíem organitzat els premis literaris, i l’any passat ens demanaren si podíem assumir els premis de cançó i a partir de 2025 també ho farem. 

Després també estam immersos en un projecte amb la ONG Treball Solidari en el que diferents museus de la xarxa local col·laborem amb ells per fer un projecte on els joves hi puguin tenir veu. Feim moltes activitats culturals: teatre, presentacions de llibres, conferencies, xerrades… Intentam fer tot el que podem.