Andreu Vila: “Hi ha molts més límits al cervell de les persones que possibilitats té l’activitat agrària.”

Andreu Vila Pascual (Barcelona, 1975), enginyer agrònom especialitzat en fructicultura ecològica, tècnic d’ArreuBio. Vila ha estat més de deu anys tècnic responsable de l’ADV de Fruita del Baix Llobregat. Va ser professor associat de Fructicultura i de Producció Ecològica de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i col·laborador amb activitats de formació del Parc Agrari del Baix Llobregat. És redactor de la secció de fruiters de la revista “La Fertilidad de la Tierra”, col·laborant, a més amb documents i articles divulgatius sobre l’agricultura ecològica en diferents espais, participant en nombroses xerrades arreu de l’estat espanyol.

Pregunta.- El 2014 fou un dels tres tècnics fundadors de la cooperativa Arreu. Ens pot explicar el seu funcionament?

Resposta.- Es tracta d’una cooperativa que pretén donar eines per a la gestió agroecològica de les finques agràries, un acompanyament a productors a l’hora de prendre les decisions de caràcter tècnic, des d’orientacions a l’hora d’escollir el tipus de material vegetal fins a la gestió sanitària dels cultius.

P.-  Quin és el seu treball al front d’Arreu?

R.- Soc el tècnic que m’encarrego d’acompanyar els productors que cultiven fruiters. Els meus companys es dediquen als cultius hortícoles.

P.- La rotació de cultius i els adobs en verd, o el compost, són realment tan importants en l’horticultura ecològica?

R.- Són una part fonamental de la producció ecològica. Cal tenir en compte que la principal font de nutrients per part de les plantes són l’aire i l’aigua que absorbeixen per les arrels. La presència d’aquests dos nutrients depèn de la porositat del sol i, per tant de la seva estructura. Els adobs en verd, les rotacions i el compost són tècniques que, ben gestionades, ens ajuden a tenir una millor estructura de la terra.

P.- La selecció de varietats tradicionals, en front de les comercials i dels transgènics, tan en boga avui en dia dins l’agricultura ecològica, ajuda realment als pagesos? A més del millor gust, la producció potser també major?

R.- Sota el meu punt de vista no es pot simplificar entre bons i dolents. Les varietats tradicionals tenen aspectes molt positius de cara a la producció, sobretot el tema de la rusticitat per adaptació al medi. En tot cas, cal tenir en compte que portem molts d’anys d’endarreriment i la selecció natural que els pagesos feien de les varietats tradicionals fa anys que està en desús i, per tant, cal una feina prèvia de tornar a seleccionar i millorar algunes d’aquestes varietats. Per això és tant important que les administracions recolzin les iniciatives d’entitats que es dediquen al seu estudi. A nivell productiu cal trobar un equilibri entre les varietats modernes (n’hi ha que són molt bones) i les varietats tradicionals per compatibilitzar els costos productius i la demanda del consumidor.

P.- Què opina dels transgènics?

R.- Penso que és anar en una direcció oposada a la que necessiten els sistemes agraris. Necessitem fer sistemes de cultiu més complexes i els transgènics tendeixen a simplificar els sistemes de producció.

P.- Com lluiten els pagesos contra les plagues dins l’agricultura ecològica?

R.- En primer lloc afavorint la resistència natural del cultiu a través d’una bona elecció de les varietats, fertilització equilibrada i gestió eficient de l’aigua. A partir d’aquí s’apliquen tècniques de control com les trampes alimentàries, la confusió sexual a través de feromones específiques, mesures físiques com l’embossat… Per últim sempre hi ha plagues i malalties més difícils de combatre on cal aplicar productes fitosanitaris a partir d’extractes de plantes (com exemple les ortigues), microorganismes (com exemple el Bacillus thuringensis) i minerals (com exemple el sofre).

P.- Cultivar sense plaguicides, ni productes tòxics, amb mitjans ecològics, pot ser el futur de l’agricultura familiar, i fins i tot de l’agricultura a gran escala?

R.- Per ser justos cal dir que l’agricultura ecològica utilitza plaguicides, en tot cas la diferència és que les matèries actives que utilitza són d’origen natural i sense síntesis química, la qual cosa assegura una major degradabilitat i incorporació al medi. A part, elimina la presència dels residus de matèries actives de síntesis que van a la cadena alimentària. Algunes de les matèries actives que s’utilitzen en producció ecològica també poden ser perjudicials pel medi si no se’n fa un bon ús. En aquest sentit la nostra feina és minimitzar el seu ús i fer-ho amb el màxim respecte a l’entorn.

P.- Bàsicament quina diferència hi ha entre l’agricultura familiar tradicional mallorquina i l’agricultura ecològica pregonada avui en dia?

R.- És difícil contestar a aquesta pregunta de manera breu. En tot cas l’agricultura ecològica beu del coneixement tradicional local i hi afegeix el coneixement tècnic modern. Tot sota una visió holística que deixi enrere les visions simplistes de l’agricultura convencional dels darrers trenta o quaranta anys. Per exemple s’utilitzen trampes per atreure les mosques que danyen la fruita. Aquestes trampes ja s’utilitzaven fa cent anys i dins s’hi posaven essències, peix o altres aliments que atreien a les mosques. Ara s’han estudiat quines substàncies són més selectives per a les mosques que ens interessen i s’han canviat el tipus d’atraient. El sistema però, continua sent el mateix. Molt del coneixement dels nostres besavis o avis es va perdre, sobretot a partir dels anys seixanta amb l’entrada massiva d’insums químics a l’agricultura i la uniformització de les varietats.

P.- Quines possibilitats té, per a vostè, el Pla de Mallorca i la Serra de Tramuntana en fructicultura ecològica?

R.- Totes les possibilitats que els productors vulguin. Si una cosa he après en els meus vint anys de professió és que hi ha molts més límits al cervell de les persones que possibilitats té l’activitat agrària. A Mallorca teniu un clima privilegiat per poder realitzar una gran quantitat i diversitat de fruita. Jo no puc entendre com juguem amb la distribució d’aliments. Una illa com Mallorca s’hauria d’autoabastir de verdures i fruites sense problema i, en tot cas, portar de fora el que no es pugui produir o les carències puntuals que puguin sorgir. En tot cas aquest és un problema a la majoria de zones productores, també passa a la península. El model de societat que volem en un futur l’hem de triar entre tots. Hi ha activitats econòmiques que generen ingressos ràpids, però poden portar a la degradació del futur d’un territori. Cal buscar consens i equilibri entre les diferents activitats econòmiques dins un mateix territori.

P.- Avui que ens hem tornat tant pesseters, té futur l’agricultura a petita escala?

R.- Com deia, només depèn de la societat. Si els productors i els consumidors es posen d’acord, t’asseguro que si. Tendim a pensar que el nostre consum només és una qüestió de salut interna i, per contra, el nostre consum és una qüestió de salut del planeta. El producte local i ecològic dona garanties d’aquest pas endavant.

P.- Què és millor el fems tradicional (dins les basses) o el compost i adobs en verd?

R.- No m’agrada gaire entrar en dicotomies. Els fems tradicionals, si s’utilitzen bé i no s’acumulen en llocs on hi hagi lixiviacions, poden servir-nos per adobar els camps abans del cultiu. La tendència, però, hauria de ser a utilitzar matèries orgàniques més compostades i, sota el meu punt de vista, utilitzar molt més les matèries orgàniques vegetals (com els adobs verds) que les matèries orgàniques animals (fems compostats).

 P.- Una tercera part dels aliments del món es perden, mentre mils i mils de persones moren de fam. Com pot ser, per exemple, que les nostres taronges (millors en qualitat i gust) es perdin, es podreixin baix dels tarongers, mentre les grans superfícies comercials en venen de l’altre part del planeta?

R.- Falta de diàleg. Els costos productius marquen la gran distribució. El preu més baix s’endú la quota de mercat. Hi ha zones al món que la seva única font d’ingressos és l’agricultura i han modernitzat les seves explotacions i/o treballen amb mà d’obra de baix cost. Aquestes zones són molt competitives en preu. La gran distribució compra per preu i, a sobre, fruita verda per a tenir més bon transport. El resultat ja el sabem.

P.- Steve Jobs (E.P.R.), fundador d’Apple, contestà a un periodista que “el meu bon humor i la meva creativitat estan relacionats amb el meu règim alimentari ric en fruites”. Poden, els nutrients, modificar el nostre estat d’ànim i transformar el nostre comportament?

R.-   Jo no soc massa amant de simplificar les causes – efectes de l’alimentació. Apart, no soc expert en la salut humana. Senzillament penso que la manera més justa que tenim les persones d’habitar aquest món és amb harmonia amb l’entorn natural. A mi, personalment, això em porta a tenir més bon estat d’ànim. M’agradaria pensar que a la resta de persones també.

P.-  Després de molts d’anys de lluita d’organitzacions ecologistes i de salut,  Estats Units ha prohibit definitivament, entre altres, la utilització del clorpirifós (de Dow Chemical), emprat a més de 100 països, entre ells Espanya, i que inclús en quantitats molt baixes pot alterar nefastament el sistema hormonal humà. Quan es prohibirà aquí aquest agrotòxic?

R.-  Doncs no sé contestar a aquesta pregunta. Fa més de vint anys (que …) treballant en el sector agrari i ja he vist desaparèixer moltes matèries actives per la seva toxicitat ambiental i/o sobre la salut humana. Fa anys que s’està fent molta feina, segurament insuficient però. En tot cas no queda més que seguir “remant”.