Mongeta, el llegum que sembla verdura

L’estiu és el moment idoni per gaudir d’un ampli assortiment de verdures i hortalisses, no només per ser la temporada en què els horts es troben en el seu punt àlgid de producció, sinó també per ser una època de l’any on bona part de la població es troba fruint del parèntesi vacacional que convida a ajuntar-se al voltant de suculents àpats elaborats amb productes de temporada. Per aquest motiu hi ha certs vegetals que es converteixen en autèntics protagonistes d’aquestes trobades i un d’ells és, sens dubte, la mongeta verda.

Tot i que tècnicament es tracta d’un llegum, el fet de ser consumit quan encara és verd i les llavors del seu interior encara tenen una mida reduïda li donen una aparença de verdura i se l’acaba assimilant com a tal.

La mongeta verda (Phaesolus vulgaris) és una planta anual originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud i central que ja fou àmpliament conreada i consumida per les civilitzacions precolombines, essent un dels primers aliments americans que conegueren els europeus. La seva arribada al vell continent fou una de les moltes aportacions americanes a la dieta europea i va tenir lloc a partir del segle XVI, estenent-se amb rapidesa per tot el continent sobretot a partir del segle XVIII gràcies a convertir-se en un conreu indispensable, juntament amb la fava, en moltes rotacions de cultius. La seva total assimilació a la dieta europea va tenir lloc al llarg del segle XIX i arribà a assolir una omnipresència als horts mallorquins, ja que tant el seu conreu verd com sec va esdevenir un plat corrent per a les classes populars. Concretament a l’illa de Mallorca és un conreu de reguiu força important a l’horta de Sa Pobla i al prat de Sant Jordi.

La producció.

A nivell mundial el principal productor és Xina, tot i que Espanya ocupa el quart lloc pel que fa a la producció mundial de mongeta verda, amb més de 300.000 tones anuals, de les quals gairebé el 90% es destina al consum en fresc, un 80% dedicat al consum intern i el 20% restant a l’exportació.

La mongetera és un conreu anual que sol ocupar els horts entre 70 i 180 dies l’any, quan se’n practica el conreu de temporada, ja que en hivernacles es conrea durant tot l’any. La mongeta verda se sembra tradicionalment des del mes de març al mes de setembre, en canvi la mongeta seca se sol sembrar a partir del mes de juliol.

Es tracta d’una planta de fulles compostes, dividides en tres foliols, que compta amb una tija força fina i que té com a fruit una tavella que es cull tendra per al seu consum en fresc (bajoca). Tot i que hi ha més de cent varietats de mongetes, aquestes se solen classificar en dues grans subespècies: les de mata baixa o de creixement determinat -que són rodones i nanes- i les enfiladisses o de creixement indeterminat, que solen donar els fruits plans, tenint com a principal diferència la particularitat que les varietats de creixement indeterminat compten amb un cicle de cultiu més llarg i produeixen més. La mongetera compta, a més, amb cicle vegetatiu bastant ràpid.

Aquest vegetal es caracteritza per un sistema radicular molt lleuger i poc profund, constituït fonamentalment per una arrel principal i un gran nombre d’arrels secundàries amb un elevat grau de ramificació. La tija principal de la mongetera és de caràcter herbaci i en les varietats nanes presenta una alçada aproximada d’entre 30 i 40 centímetres; les seves fulles són senzilles, lanceolades i de grandària variable segons la varietat. Les flors es presenten en raïms de quatre a vuit individus de color blanc que neixen en les aixelles de les fulles o en les terminals d’algunes tiges.

Poc madur.

El fruit és una beina de color verd i de forma cilíndrica i allargada que en el cas del seu consum en fresc no s’ha de deixar madurar, ja que en estat avançat les parets de la beina es reforcen per teixits fibrosos.

A l’hora de comprar mongetes verdes haurem de tenir molt present que siguin ben fresques i que tenguin un color verd brillant sense presentar taques marronenques. Si quan doblegam la mongeta pels dos extrems i la tavella no es trenca, és un clar símptoma que no és gaire fresca; en canvi, si es trenca en doblegar-la i apareix una gota d’aigua és un bon indicatiu de frescor. Igualment, també serà un indicatiu de millor qualitat aquelles mongetes que tenguin les llavors poc marcades. Si les hem de guardar a la gelera, el millor mètode és fer-ho només tallant la cua de la part de la mongeta que s’adhereix a la planta i desar-les en una bossa de plàstic foradada.

Escaldades.

Quan es tracti de cuinar-les, sempre és preferible escaldar-les en aigua bullent durant deu o dotze minuts perquè quedin una mica fortes -al dente- i d’un color verd viu, podent-se consumir posteriorment tant calentes com fredes.

La mongeta verda és, per tant, un aliment de temporada ideal per consumir durant l’estiu ja que és quan es troba en el seu màxim esplendor. La seva versatilitat gastronòmica la converteix, a més,  en la protagonista de molts àpats.

La mongetera és una planta que creix òptimament en climes temperats, tenint preferència per temperatures suaus i zones amb una durada del dia llarga. Igual que la resta de lleguminoses és poc exigent en adob gràcies a la capacitat que té per fixar l’oxigen. Vol sols profunds, frescos i orgànics i és imprescindible que el terreny sigui ben afinat i que la sembra sigui superficial.

Convé vigilar el reg perquè és una planta molt exigent en aigua, tot i que quan està en floració no requereix d’un excés de reg ja que aquest fet pot afectar al quallat del fruit. A l’hora de sembrar-la és bo vigilar que l’espai entre planta i planta sigui d’uns 60 centímetres, col·locant de tres a sis llavors en cada clot. La collita sol començar a partir dels seixanta dies de la sembra i s’allarga de forma esglaonada entre maig i octubre.

L’associació de la mongeta amb el blat de les Índies és molt tradicional, essent també compatible amb la carabassa, l’api i el meló.