Aniol Esteban: “La protecció estricta no és un càstig per al sector pesquer: és una inversió per tenir més peix en el futur”

Aniol Esteban lidera la Fundació Marilles i defensa una conservació marina basada en l’evidència científica i l’ambició política. Valora positivament el Pla de Conservació Marina, especialment l’aposta per ampliar la protecció estricta, però reclama pressupost, bona ubicació de les reserves i un seguiment transparent perquè els compromisos es tradueixin en resultats reals per a la mar Balear.

P.- Quina valoració general feu del Pla de Conservació Marina presentat pel Govern?

R.- Nosaltres creiem que és una passa important i que marca un abans i un després. El 16 de febrer, quan es va presentar, es va posar damunt la taula un full de ruta rellevant per al futur de la mar Balear, per a la conservació de la seva biodiversitat i per a la gestió dels recursos marins. No és un document menor: és la primera vegada que un govern balear expressa de forma tan clara la necessitat d’avançar decididament en conservació marina amb compromisos concrets.

Un dels elements més destacables és que, per primer cop, el Govern parla obertament d’avançar en protecció estricta. I això és clau. Quan parlam de protecció estricta parlam de reserves integrals, de zones lliures de pesca. Són espais que es tanquen a la pesca amb un objectiu molt clar: garantir que en el futur hi hagi més peix per a tothom. No es tanquen per perjudicar el sector, sinó per reforçar-lo a mitjà i llarg termini. Aquest canvi de discurs i de compromís ens sembla molt positiu.

També valoram molt l’èmfasi en reforçar la vigilància i en combatre el furtivisme i la pesca il·legal. Aquest és un problema sistèmic a les Illes Balears. Hi ha pesca en llocs on no s’hauria de pescar, captura d’espècies que no s’haurien de capturar i comercialització il·legal de peix, especialment en el cas de la pesca recreativa, que no té dret a vendre les captures. És una realitat especialment greu a Eivissa i Formentera. Que el Pla ho reconegui implícitament i proposi reforçar la vigilància és un pas encertat.

Un altre aspecte molt rellevant és el compromís de millorar el seguiment científic i el coneixement sobre espècies i hàbitats vulnerables. Avui sabem relativament poc sobre l’estat real de molts elements clau del nostre ecosistema marí. Tenim certa informació sobre posidònia i sobre espècies d’interès comercial, però gairebé no tenim dades sòlides sobre l’estat dels coralls, de les gorgònies, dels taurons, de les rajades o dels cavallets de mar. Sense informació de qualitat és impossible gestionar bé. Per tant, reforçar el seguiment és imprescindible.

Ara bé, la nostra valoració positiva no impedeix assenyalar les mancances. La principal preocupació és que el Pla no neix amb una assignació pressupostària clara. La música sona bé, els compromisos són benvinguts, però sense recursos econòmics suficients les paraules no es traduiran en accions. I, a més, creim que caldrà elevar el nivell d’ambició en determinats aspectes.

P.- El Pla preveu multiplicar per deu les zones de protecció estricta. Quins efectes reals pot tenir aquesta ampliació?

R.- La ciència és molt clara en aquest punt. La protecció estricta —les reserves integrals, les zones tancades a la pesca— és l’eina més efectiva que tenim per recuperar la mar. Quan tanques una zona i li dones l’oportunitat de regenerar-se, s’omple de peix. Això no és una opinió: està demostrat científicament i també ho demostren les dades del mateix Govern.

A les Illes Balears ho hem vist a la reserva integral del Toro o a determinats punts de sa Dragonera, on la biomassa s’ha multiplicat entre vuit i deu vegades. A la reserva integral de Tagomago, a Eivissa, hi ha quatre vegades més peix dins la zona estrictament protegida que fora. Són dades contundents. Les reserves integrals són, literalment, les fàbriques de peix del nostre futur.

Ara bé, no basta amb anunciar que es multiplicarà per deu la protecció estricta. És fonamental decidir bé on es col·loquen aquestes zones. No tots els espais marins tenen el mateix potencial ecològic. No és el mateix protegir un fons rocós ric en biodiversitat, amb esquerdes on es refugien les cries d’espècies com l’anfós, que protegir un quilòmetre quadrat d’arena. L’impacte ecològic és molt diferent.

El que seria preocupant és que es compleixi l’objectiu numèric però es col·loquin les reserves en zones de poc valor ecològic. Per això insistim que s’han de situar en indrets amb alt potencial de recuperació, en zones amb comunitats de coralls i gorgònies, en àrees importants per a taurons i rajades, espècies vulnerables i de creixement lent. Des de la Fundació treballam amb experts per elaborar propostes basades en criteris científics que ajudin a orientar aquesta decisió.

P.- Hi ha aspectes del Pla que considereu insuficients o que s’haurien de reforçar?

R.- Sempre es poden fer més coses. Un pla de conservació marina podria incloure capítols més extensos sobre recerca, sobre els usos de la mar, sobre la pressió demogràfica que pateixen les Illes i que acaba impactant el medi marí, o sobre la contaminació vinculada a la massificació. Tots aquests elements influeixen en l’estat de la mar.

Ara bé, jo personalment prefereixo tenir un pla que pugui ser incomplet o millorable que no tenir-ne cap. Fins ara no hi havia un document d’aquest abast amb compromisos tan específics. Ara tenim una base sòlida sobre la qual treballar, millorar i ampliar. El rol de la societat civil, del sector científic, del sector privat i també del sector pesquer ha de ser ajudar a fer-lo realitat i a elevar-ne l’ambició.

P.- Com creu que respondrà el sector pesquer davant aquest Pla?

R.- El sector pesquer professional va tenir una presència important en la presentació del Pla i està alineat amb els seus objectius. Vol una mar amb més peix, una gestió responsable i una vigilància efectiva que garanteixi el bé comú. A més, la flota balear és un exemple interessant: està pescant i guanyant més treballant menys dies. Això ha estat possible combinant reducció d’esforç pesquer amb una xarxa de reserves marines.

És un model que demostra que conservar i produir no són objectius incompatibles, sinó complementaris. Evidentment, hi ha marge de millora i coses a corregir, però el sector pesquer professional és un aliat fonamental per millorar l’estat de la mar.

Pel que fa a la pesca recreativa i al sector nàutic, la majoria de persones que estimen la mar volen una mar plena de vida. Hi pot haver friccions puntuals sobre regulacions, fondejos o usos concrets, però el clam general de la societat balear és clar: més acció política i més finançament per conservar la mar.

P.- Com s’hauria de garantir la transparència i el seguiment del Pla?

R.- És fonamental crear una mesa de seguiment amb representació dels diferents actors i establir indicadors clars i públics. Per exemple: quants quilòmetres quadrats de mar estrictament protegida tenim, quants plans de gestió s’han aprovat, quin finançament s’ha executat, quins resultats ecològics s’estan obtenint.

Actualment, la meitat dels espais marins protegits de les Illes no tenen pla de gestió. El Govern s’ha compromès a elaborar-los, i això és positiu, però el procés ha de ser transparent i participatiu. La societat civil i el món científic han de poder aportar coneixement i propostes.

També és clau mantenir l’atenció política en el temps. En poques setmanes hi ha hagut anuncis importants, però la conservació marina necessita continuïtat i compromís sostingut, no només moments puntuals d’impuls.

P.- Com veu el futur de la mar Balear si el Pla s’implementa correctament?

R.- Som optimistes. Si s’aconsegueix multiplicar per deu la protecció estricta, situar bé les reserves, reforçar el seguiment científic, impulsar plans de conservació i restauració i garantir el finançament necessari, tindrem molt de guanyat.

La mar és agraïda. Quan li dones una oportunitat, respon. En dos o tres anys ja es poden veure canvis significatius sota l’aigua. Un ecosistema ben conservat és més resilient davant l’escalfament de l’aigua, davant l’arribada d’espècies invasores o davant altres impactes imprevistos.

P.- I quins indicadors farien pensar que no s’està avançant?

R.- La pèrdua d’espècies i la degradació d’hàbitats clau serien senyals d’alarma molt clars. Si perdem els fons de coral·ligen i els boscos de gorgònies, perdem l’estructura que sustenta gran part de la biodiversitat marina i moltes espècies d’interès comercial, com la llagosta o el cap-roig.

Els ecosistemes marins són complexos, com un bosc submarí. Si destrueixes el bosc, desapareixen els ocells, els insectes i tota la vida associada. El mateix passa sota l’aigua. A més, una mar degradada és més vulnerable als impactes del canvi climàtic i a les espècies invasores.

En les darreres dècades ja hem vist desaparèixer espècies i comunitats senceres. Sense un pla ambiciós i ben executat, el deteriorament continuarà. Tenir la mar plena de vida i amb alts nivells de biodiversitat és la millor assegurança que tenim davant un futur incert.