Un estudi confirma els beneficis de la dieta mediterrània en la malaltia de fetge gras
El sobrepès i l’obesitat ja afecten més de la meitat de la població adulta europea. Darrere aquesta xifra hi ha un canvi profund en els hàbits alimentaris i en l’estil de vida: més sedentarisme i més presència d’aliments ultraprocessats en la dieta quotidiana. Les conseqüències van molt més enllà de l’augment de pes.
“La població està exposada a un entorn alimentari que facilita el consum de productes molt calòrics, rics en sucres i greixos poc saludables, però pobres en fibra i nutrients essencials”, expliquen Maria Magdalena Quetglas Llabrés, Antoni Sureda Gomila i Margalida Monserrat Mesquida, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la Universitat de les Illes Balears.
Segons els investigadors, aquesta combinació contribueix a l’acumulació de greix visceral, un tipus de greix especialment associat a un estat inflamatori crònic de baix grau i a un augment de l’estrès fisiològic de l’organisme.
Del greix abdominal al fetge gras
Quan l’excés de greix es manté en el temps, s’alteren diverses vies metabòliques. “Aquest conjunt d’alteracions pot desembocar en el que coneixem com a síndrome metabòlica”, assenyalen. Els principals factors de risc són la hiperglucèmia, la hipertensió, la dislipèmia i l’obesitat abdominal.
Una de les conseqüències més habituals és la malaltia del fetge gras, que afecta aproximadament un 25 % de la població mundial i que sovint avança sense símptomes evidents. “És una patologia silenciosa. L’acumulació de greix al fetge pot progressar cap a formes més greus com l’esteatohepatitis, la fibrosi, la cirrosi o fins i tot el carcinoma hepatocel·lular”, adverteixen.
El ronyó tampoc en queda al marge. La resistència a la insulina, la hipertensió i la inflamació crònica poden danyar progressivament els vasos sanguinis renals i reduir la seva capacitat de filtratge, fet que pot conduir a una malaltia renal crònica.
La dieta mediterrània, més que una eina per perdre pes
Davant aquest escenari, la dieta mediterrània emergeix com una estratègia clau. Basada en el consum de verdures, fruites, llegums, cereals integrals i fruits secs, amb l’oli d’oliva verge extra com a principal font de greix, i amb un consum moderat de peix, ous i lactis, aquest patró alimentari ha demostrat efectes protectors.
“No parlam només d’aprimar-se. Parlam de millorar el perfil metabòlic, reduir l’estrès oxidatiu i modular la inflamació”, remarquen els autors. La seva riquesa en antioxidants, fibra i àcids grassos monoinsaturats cardiosaludables té un impacte directe en els mecanismes que hi ha darrere el fetge gras i altres complicacions associades.
Què passa en els pacients amb fetge gras?
La recerca desenvolupada per l’equip ha analitzat l’efecte de la qualitat de la dieta en persones amb síndrome metabòlica i malaltia de fetge gras. Els resultats són clars.
“Hem observat que una major adherència a la dieta mediterrània s’associa amb un millor perfil metabòlic i inflamatori, així com amb una reducció dels marcadors d’estrès fisiològic”, expliquen.
En canvi, el consum d’ultraprocessats es relaciona amb un estat més prooxidatiu i proinflamatori, fins i tot quan les analítiques convencionals encara no mostren alteracions significatives. “Això indica que el dany pot estar avançant abans que sigui detectable amb els marcadors habituals”, afegeixen.
La pèrdua de pes també hi juga un paper fonamental. Els participants que van reduir l’índex de massa corporal després d’una intervenció basada en dieta mediterrània i activitat física van experimentar una disminució significativa de l’estrès oxidatiu i la inflamació.
A més, l’estudi apunta a un possible valor predictiu d’alguns marcadors inflamatoris i oxidatius en el desenvolupament de malaltia renal crònica. “Hem vist que determinades alteracions inicials en el perfil renal i metabòlic poden anticipar la seva progressió”, indiquen. En els pacients amb fetge gras, la intervenció dietètica no només va millorar els paràmetres hepàtics, sinó també l’estat renal i la composició de la microbiota intestinal.
Una crida a l’acció
Per als investigadors, el missatge és clar: “La dieta mediterrània és una eina poderosa per protegir la salut del fetge i dels ronyons i per contrarestar els efectes del sobrepès i la síndrome metabòlica”.
Més enllà de l’àmbit clínic, reclamen mesures estructurals. “Cal apostar per polítiques de salut pública que facilitin l’accés als aliments frescos i limitin la presència d’ultraprocessats en el nostre entorn alimentari”.
En un context d’augment sostingut de l’obesitat i de les malalties metabòliques, cuidar el que posem al plat no és només una decisió individual, sinó també una qüestió de salut col·lectiva.