Antoni Salas: “Si els ajuntaments tenen les eines jurídiques i els recursos adequats, són institucions ràpides i efectives”.

Antoni Salas Roca, neix a Sant Jordi el 1974, es llicencià en Filologia Catalana el 1998 a la Universitat de les Illes Balears.  Als 14 anys va voler començar en política i son pare no el va deixar per ser massa jove. Així, va començar el dia que va complir 18 anys, que es va poder afiliar per ell mateix. Sempre ha col·laborat amb diferents moviments associatius. Casat amb na Marga de can “Perepina”, s’instal·la a Costitx i és pare de dues filles, n’Antònia i na Marina. Des de 1999 al 2008 imparteix classe en un centre educatiu de Secundària a Palma.  Els anys  1999 al 2007 fou membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears, on fou el delegat per aquest organisme a la Junta de Govern de la UIB per dos anys i a l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears per quatre anys.

És Batle de Costitx des de l’any 2007 fins al dia d’avui. Vicepresident de l’Assemblea de Batles de Mallorca des del 2007 al 2015. Del 2015 al 2019 és membre de la Mesa de l’Assemblea de Batles. És responsable d’Educació d’Adults de la Mancomunitat del Pla de Mallorca.

Primer fou membre de  l’executiva de la FELIB (Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears) i des del  mes d’octubre del 2020 m’és el president.

Com a batle de Costitx, ha duit endavant molts de projectes com la compra i reforma de Ca ses Monges i la seva reconversió, via conveni amb Educació, en Centre Ocupacional d’Adults. La consecució del solar per al Pavelló esportiu i la redacció del projecte, la consecució del solar del Pàdel i la construcció de la pista, l’obertura dels carrers Rafel Horrach, Sant Sebastià i Balanguera, el Conveni amb el senyor Nadal Campaner Arrom per a les excavacions arqueològiques al Turassot i la seva posada en marxa, amb l’entrada a la Ruta Arqueològica Costitx-Sencelles, la construcció del Vial Es Ribàs, l’Adaptació de les NNSS al PTM  entre altres coses.

Pregunta.- Què és la FELIB?

Resposta.- La Federació d’Entitats Locals de les Illes balears és un éns que aglutina els Ajuntaments i els Consells de les Illes Balears per a la defensa dels seus interessos. Vol ser un punt de trobada, de comunicació, de representació i possible solució dels seus problemes. També s’ha de destacar la formació que ofereix la FELIB a funcionaris i la central de compres, que ha aconseguit uns preus molt satisfactoris de subministrament elèctric i, aviat, de vehicles elèctrics. És només el principi.

P.- Com decideix vostè engrescar-se amb aquesta empresa, què aporta i què li aporta?

R.- Ja havia estat membre de l’executiva de la FELIB durant dues legislatures i som un ferm defensor del municipalisme i de la política de proximitat. Joan Carles Verd, l’anterior president, va animar a postular-me. Suposo que som un home de consens i molt pragmàtic, amb facilitat per a arribar a acords, que, en el cas d’una Federació de municipis, són qualitats indispensables. Per tot això, la FELIB m’aporta la satisfacció de saber que treballam perquè la primera línia política funcioni millor i pugui donar més bon servei al ciutadà. També m’agrada molt conèixer, com estic coneixent, moltíssimes persones interessants d’ajuntaments i d’altres institucions o associacions, que m’ensenyen molt i de les quals prenc mostra per a ser millor batle, millor gestor, etc.

P.- Com es gestiona la FELIB i, sobre tot, com es financia?

R.- En primer lloc, la FELIB compta amb un gran equip professional, on administratives, jurídics i secretàries generals fan molta feina, i ben feta. Després compta amb l’Assemblea general, on ens reunim tots els batles i presidents, almanco un pic a l’any, i després tenim l’Executiva, que compta amb 31 membres, que es reuneix, de manera oberta a tots els federats, gairebé mensualment. I ja per acabar, hi ha els vicepresidents, Josep Marí «Agustinet», Batle de Sant Josep de sa Talaia, Joan Rotger, Batle de Selva i Miquel Oliver, Batle de Manacor. Ens anem reunint segons les necessitats de la Federació. És la representació dels municipis de les Illes a la Majoria d’organismes depenents de Delegació de Govern, del Govern de les Illes i dels Consells.  Així, assistim a multitud de reunions en tots els aspectes socioeconòmics de la Comunitat. Pel que fa al finançament, les principals fonts són la subvenció per part de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Institucionals i les quotes dels associats, entre d’altres.

P.- És vostè municipalista? Creu vostè que el tracte que reben els municipis per part de les instàncies supramunicipals és el correcte i suficient?

R.- Sí, som profundament municipalista.  Crec que és la institució que aporta solucions de manera més directa als ciutadans en el seu dia a dia. El tracte  de les altres Institucions sempre és correcte, però és insuficient en el sentit que, en fer modificacions legislatives estratègiques que puguin afectar els ajuntaments, ni que sigui de manera indirecta, s’han de consultar i tenir en compte des del primer  minut.  No se’ls ha de presentar una reforma a veure  què troben. Han de ser presents en la redacció des del principi, així ens evitaríem possibles complicacions i, sobretot, no hauríem d’estar pendents d’en què ens pot afectar, sinó d’en com l’apliquem de la millor manera possible. És important també pels ciutadans i pels mateixos ajuntaments, que la burocràcia es simplifiqui i s’agilitzi al màxim. En aquest aspecte, si els ajuntaments tenen les eines jurídiques i els recursos adequats, són institucions ràpides i efectives.

P.- Aquesta situació actual de pandèmia de la COVID-19 ha tocat molt fort tant a la salut com a l’economia. Com creu vostè que s’ha gestionat i, si escau, com creu vostè que s’hauria d’haver fet?

R.-  Per començar, hem de dir que en la democràcia no havíem viscut una crisi similar, per tant, solucions de manual, no en tenia ningú. La gestió ha estat complicada perquè s’ha intentat trobar l’equilibri entre preservar la salut de les persones i que l’economia pogués funcionar en allò que fos possible. Crec que s’ha posat de manifest la perillositat de viure gairebé d’un monocultiu econòmic basat en el turisme: l’Estat i totes les institucions de les Illes haurien de fer feina plegats en un pla de sostenibilitat socioeconòmica, que, tot tenint clar que la nostra principal indústria és el Turisme, a mitjà termini pugui fomentar i permetre aflorar uns sectors que creïn feina i benestar, explorant al màxim les possibilitats que ofereixen les Illes i les noves tecnologies.

P.- És obvi que els municipis, com les autonomies, els països i tot en general pateix les conseqüències de la pandèmia. Com afectarà els municipis de les Illes en general tot tenint en compte que la nostra economia es basa quasi exclusivament en el turisme?

R.- Afecta i afectarà de més maneres que no ens pensam. A més de la desgràcia en salut i en  l’economia, que ja estan vivint moltes famílies, ens trobarem uns ajuntaments que han gastat molt en ajuts, prevenció, inversió, etc., i que a més, poden haver deixat de rebre una part considerable de la participació en la recaptació dels tributs estatals. Per tant, esperem que el 21 hi pugui haver moviment i que el 22 l’economia torni a nivells preCòvid, perquè si en el 22 l’administració pública ja presenta esgotament econòmic, el sector privat ja pugui funcionar amb normalitat. Però a més de la part econòmica, haurem de fer feina en la part afectiva social amb tots aquests joves i infants que hauran viscut aquest any i mesos (no vull dir «i mig») de manera tan estranya, tan diferent; haurem de fer feina en els hàbits saludables i en la medicina preventiva; i en tantes coses que el Còvid haurà canviat o ens haurà fet veure i viure d’una altra manera.

P.- Creu que les Illes haurien de pensar en un canvi estructural d’economia vist que dependre sols del turisme ens ha trencat de ple? Si és afirmativa la resposta, quin model seria per vostè el més adient?

R.- Sí, ja he dit que, tot i ser conscients que el nostre motor econòmic és el turisme, s’hauria d’intentar ajudar i fomentar el sector primari, la qualitat dels nostres productes i també la seva transformació, així com la Indústria, com pugui ser la dels mobles i la sabatera, que tan importants varen ser fa dècades en les nostres illes i que no suposarien un cost ecològic per al nostre territori. I com no, potenciar el sector audiovisual i la indústria cinematogràfica, com es fa a Irlanda, o el sector de les renovables i el des que noves tecnologies. Pens que la qualitat, la identificació de la població amb els productes que es produeixen a la nostra terra, el quilòmetre 0, la sostenibilitat, etc han de ser un mantra que no ens hem de cansar de repetir, sobretot, perquè són vera.

P.- Vostè a més de president de la FELIB és el batle de Costitx. Què és allò que més li agrada d’esser batle del seu poble?

R.- La proximitat amb les persones i amb el territori. No es pot ser polític amb voluntat d’extern, amb voluntat de fer-se enfora de la seva realitat i de la seva gent. Pas molt de gust de tractar les persones i d’intentar millorar el nostre poble en allò que podem des del nostre equip. Quan veus els resultats positius de qualque cosa que has planificat, és un goig incomparable. La immediatesa en les respostes és un dels principals valors en la política municipal, que no vol dir que no ens equivoquem, però almanco provem de fer-ho bé. El fet important és tenir vocació i posar-hi ganes. De tot s’aprèn, de les errades també.

P.- Quina valoració fa vostè de la situació general del poble de Costitx a tots els nivells?

R.- En l’àmbit general el considero un gran poble. La majoria de la població està orgullosa de ser-ne una part i d’aportar el seu granet d’arena. És una gent honesta, feinera i festosa. En l’àmbit d’infraestructures està bastant bé, tot i que hem d’acabar la zona esportiva, just acabada de començar, i hem de fer un nou punt verd i millorar en el reciclatge. Econòmicament hauríem de tenir més diversificació econòmica i potenciar el Sector Primari: l’Agricultura està a nivells mínims i no transformem el poc producte que es produeix. En resum, crec que és un poble on hi ha qualitat de vida i on es viu bé, però que encara hi ha molta feina a fer per part de l’Ajuntament i de les altres Institucions.

#Foravila