Bernat Estades: “El preu del menjar dels canaris s’ha doblat i els criadors estan reduint parelles”

Bernat Estades (Sóller, 1959) és el secretari de l’Agrupació de Canaricultors de Sóller que el proper cap de setmana celebra la 40ena edició de l’Exposició Ornitològica, al Centre Parroquial Victòria d’aquest municipi. A més, aquesta Agrupació commemora enguany el mig segle de vida. Estades està lligat al món de la canaricultura des d’infant, i és la seva passió. Veu ara amb preocupació l’augment de preu dels pinsos.

Pregunta.- Com afecta la pujada de preus del menjar dels canaris en els criadors?

Resposta.- Ens està afectant moltíssim. Els preus s’han doblat en molt poc temps i no conec criadors que ho hagin deixat, però sí que molts han reduït el nombre de parelles que tenen. Jo mateix llevaré parelles. Altres productes que necessitam també han pujat molt de preu.

P.- Afectarà això al nombre de participants?

P.- L’any passat vàrem arribar als 791 ocells entre canaris de color i postura, a més d’exòtics, fauna europea i híbrids, que pertanyien a 64 criadors. Enguany no serem tants, precisament per aquest motiu. Però passarem els 700 i els 50 criadors, això segur.

P.- I quants d’aquests criadors són sollerics?

R.- Una vintena.

La canaricultura balear és força viva, amb molta activitat i presència de criadors a concursos nacionals i mundials”

P.- Quin és l’estat de salut de la canaricultura a Sóller?

R.- L’agrupació de Sóller pertany a la Federació Ornitocultural de les Illes Balears (FOIB) que engloba un total de setze associacions i quasi 500 criadors federats. Sóller és la cinquena pel que fa a nombre de criadors. La canaricultura balear és força viva, amb molta activitat i presència de criadors a concursos nacionals i mundials. De fet les Illes Balears són la segona regió, després d’Andalusia, pel que fa a associats i premiats.

P.- I a Sóller?

R.- En l’àmbit local, amb més o menys deu anys hem passat de tenir 21 socis a quasi 40. A nivell balear tenim associacions que es mantenen i altres que han minvat.

P.- La vostra entitat assoleix enguany els cinquanta anys d’existència. Quina és la seva història?

R.- La nostra agrupació es va fundar el mes de març de 1972 i va estar presidida per Sebastià Frontera, amb Antoni Marroig com a vicepresident, i integrada per 37 socis. Va tenir la seva primera seu al Bar Turismo i després va passar al Círculo Sollerense. Hi havia molta gent jove, també algú més major, i moltes ganes d’aprendre i també de divulgar aquesta activitat. El primer concurs es va celebrar el novembre de 1972, però entre els anys vuitanta i noranta hi va haver alguns anys que no es va organitzar.

Tenim l’inconvenient de la calor exagerada d’aquest estiu. Molts canaris no han tancat la ploma, això vol dir que encara no han tengut fred”

P.- Com es presenta enguany el concurs de Sóller?

R.- Tenim l’inconvenient de la calor exagerada d’aquest estiu. Molts canaris no han tancat la ploma, això vol dir que encara no han tengut fred i no s’han hagut de defensar d’ell amb la ploma ben allisada, i això afecta sobretot al seu color. Per això no es fan concursos durant l’estiu.

P.- El vostre cartell indica que, dins de l’Exposició Ornitològica, també es celebra el cinquè Monogràfic de Raça Espanyola. Què significa això?

R.- El concurs i exposició de Sóller està obert a canaris de color (segons la seva pigmentació: lipocroms i melànics) i canaris de postura (segons la forma i mida: rissats, ploma llisa, monyuts, disseny), a més d’exòtics, fauna europea i híbrids. El concurs inclou, a més, el monogràfic de raça espanyola (canari de postura, de mida petita però molt viu) que ens permet obrir un ventall de seccions dins la seva gamma que fa la participació més atgractiva. Prova d’això són els 130 ocells presentats.

P.- Quina és la història del canari i de la canaricultura?

R.- L’avantpassat de l’actual canari (Serinus canarius) es remunta al segle XIV, quan navegants genovesos van localitzar a les Canàries un petit granívor de color verd que, pel seu color i cant, els va cridar poderosament l’atenció. Aviat es va estendre per tot Europa i es va comercialitzar, preuat principalment pel seu cant, bellesa i fàcil adaptació a la cria en captivitat. Arran de la seva domesticació i per la quantitat de gammes que existeixen, és inviable l’estat en llibertat, per això el canaricultor, mitjançant la seva reproducció, d’acord amb la normativa vigent, promociona i divulga el seu estudi i la investigació de les diferents espècies baix una dimensió essencialment esportiva.      

P.- Duu molta feina?

R.- Duu feina, com quasi totes les afeccions, però tal vegada menys del que un pensa: depèn del número d’ocells i gàbies. Hi ha avui en dia menjadors i abeuradors automatitzats que faciliten molt la feina.

P.- És una afecció cara?

R.- La despesa depèn de molts factors: la quantitat d’ocells, el tipus de menjar, l’adquisició de gàbies i ocells… I l’encariment dels productes ara fa que molts criadors vagin reduint el nombre de parelles que tenen.

P.- En el seu moment més àlgid, quants canaris ha tingut?

R.- He arribat a tenir uns 200 o 250, entre colles i joves, que no és una quantitat elevada atenent que hi ha criadors que superen els 600 o 700 canaris criats per temporada.

P.- Quantes hores dedica diàriament a cuidar els seus animals?

R.- Actualment un promig d’una hora diària. En temps de cria es pot duplicar i fins hi tot triplicar, depèn de les colles que tenguis i de la quantitat de postes. El control de les cries diverses vegades al dia, segons disponibilitat, sempre dona bons resultats.   

P.- Quina és la finalitat d’un canaricultor, a més de l’amor als animals i el plaer de veure’ls néixer i créixer?

R.- El moment més àlgid és el de la cria i abans confeccionar aquella colla amb la que penses que pots aconseguir el teu objectiu. 

P.- Un dels reptes és la mescla de races per aconseguir uns animals millors pel que fa a cant i color. És complicat fer-ho?

R.- La mescla de gammes pot implicar desvirtuar la gamma amb la qual treballes. Tenir un petit coneixement o noció de genètica (l’herència i el seu comportament) et durà, molt possiblement, a satisfaccions personals.

P.- Estam parlant, per tant, d’una única espècie d’animal?

R.- Sí, és una única espècie, però hi ha hibridacions introduïdes per la mà de l’home que donen lloc a mutacions entre les espècies, motivat pels seus corresponents entrecreuaments.

El canari domèstic no pot estar en llibertat ja que seria inviable la seva supervivència en estat natural”

P.- I què és allò que més aprecia en un canari?

R.- Principalment els colors. Som criador de canaris de color. Ara bé, tenir a casa un canari que canti és tot un plaer.

P.- Recorda quin va ser el seu primer canari i com el va aconseguir?

R.- Perfectament. A principis dels anys setanta, el meu oncle Julià Rosselló em va convidar a ca seva a veure els canaris que estava criant. Es veu que vaig demostrar molt d’interès, ja que vaig sortir amb tres o quatre colles. I aquí va començar el meu cuquet amb la cria de canaris. N’anava criant uns quants anualment, sense participar a cap concurs o exposició, ampliant coneixements i experiència, així com a la introducció de noves gammes dins del meu aviari. I d’allà fins avui.

P.- No creu que els canaris haurien d’estar fora de les gàbies, en plena llibertat?

R.- El canari domèstic no pot estar en llibertat ja que seria inviable la seva supervivència en estat natural, simplement perquè no seria autosuficient. Molt diferent són els ocells que viuen dins el seu hàbitat natural….