Bernat Quetglas: “Els partits polítics han de ser l’eina que serveixi per dur les coses al poble i no el contrari”.

Bernat Quetglas Jordà (Maria 1970), és el Batle de Maria i ho és quasi per l’atzar de la política perquè no encapçalava la llista de “X Maria”, el partit en el qual es va presentar. Era el primer suplent de la llista, però una casualitat no prevista va fer que es convertís en la primera autoritat de la vila. No es presentava per batle, però viu la batlia com si fos el seu somni de tota la vida. Bon conversador, té l’exquisidesa de la gent de bé que treballa per la gent del seu poble. Treballa al registre de la propietat de Pollença tot i que ara està en excedència. .

Maria de la Salut és un poble excepcional on el que subscriu aquestes lletres, va poder copsar, al llarg de tot un matí, la grandesa de la seva gent i l’esperit de donar molt a canvi de res. És un poble on la cultura i l’associacionisme és molt present i la gent, lluny de mirar cap a una altra banda a l’hora de posar-hi les mans, s’arrepleguen per fer pinya. La plaça de Maria és el centre neuràlgic de les trobades d’amics. Una bellesa exuberant quadra a la perfecció amb la senzillesa de la seva gent.

Pregunta.-. Des de quan és vostè Batle de Maria de la Salut i com arribà a ser-ho?

Resposta.-  Som el Batle des de dia 1 de novembre de 2020. Fou una casualitat de les que passen poques vegades a la vida. Hi va haver una moció de censura i aquest fet va dur un canvi de govern. Jo pertanyo a “X Maria” que som una agrupació assembleària a la qual tothom que hi pertany fa feina. Tothom estava molt implicat i cada un de nosaltres teníem veu i vot en les decisions. Quan entres dins aquesta roda, veus si les coses funcionen i si funcionen bé. El cas era que sí. Funcionàvem molt bé i ens hi trobàvem molt a gust, jo el primer. Quan començàrem a   parlar de fer la moció de censura, era el moment de plantejar-se moltes coses: capacitat, conveniència, o no, motius, possibilitats d’entesa amb els que podrien ser els nostres socis… A partir d’aquí, jo em vaig anar engrescant mentre que el que era el nostre cap de llista, Guillem Jordà,  tenia dubtes i no tenia la il·lusió necessària per assolir la responsabilitat. . A partir d’aquí, l’assemblea pensà amb jo i jo vaig pensar amb les ganes que en tenia i la disponibilitat, tant personal com professional. No estava previst, però fou una realitat.

Pregunta.- Fou un canvi important tant pel seu grup municipal com per vostè…

R.- Sí, fou un canvi important en tots els aspectes perquè, quasi de cop i volta,  érem a l’oposició  i passarem a dur la responsabilitat de la gestió municipal juntament amb els nostres socis del Partit Popular. Fou fàcil l’entesa amb els nostres socis. Sols calia tenir ganes, il·lusió i responsabilitat. Tot va passar de manera molt ràpida quasi sense fer-ne comptes. Tot va venir rodat i estic molt content d’haver donat aquesta passa.

P.- Quina valoració en fa avui d’aquesta decisió i què és allò que més destacaria de la seva feina com a batle?

R.- El nostre poble és petit de dimensió i en aquests casos els batles hem de fer un poc de tot. Tot passa per les mans del batle, però en realitat, som uns gestors. La gent pensa encara que els batles som tot poderosos i la realitat no és, ni de prop.    S’ha d’entendre que el batle té unes funcions de gestió i que ha de procurar que l’ajuntament funcioni, optimitzar al màxim els seus recursos  i tenir les portes obertes a la gent per donar un servei molt directe amb el ciutadà. En aquests mesos que duc a la batlia, vaig aprenent cada dia un poc. A fer de batle sols s’aprèn fent de batle. La sort que jo tinc és que els batles que m’han precedit, sempre han estat al meu costat igual com els regidors que conformem l’equip de govern. En general, estic mot satisfet amb els regidors de l’equip de govern i també amb els de l’oposició. Cada un juga el seu paper, però a l’hora de remar, remem plegats.  

P.- Les seves caminades per dins la vila, és fan llargues?

R.- Pots estar segur que sí. Moltes vegades no hi ha manera d’arribar a destí perquè sempre en trobes l’un o l’altra que necessita parlar de temes concrets. Anar a comprar a la botiga no és mai cosa de cinc minuts, Això té coses molt bones perquè la gent et veu com un més del poble i no com un batle de despatx. Fa molt poc temps i faig el mossatge suplint amb moltes hores de feina i dedicació l’experiència que em falta.  És una feina molt captivadora.

P.- Com és la relació amb les institucions supramunicipals?

R.- He de dir que m’ha sorprès molt perquè em pensava que seria diferent i més distant. M’he trobat que tant és parla amb el batle del costat com amb el director general o conseller que sia. Avui, les reunions telemàtiques estan a l’ordre del dia. Cada dia en tenim vàries. En el tracte i la implicació, les institucions són molt properes. No esperava aquesta relació de tu a tu, però hi és i n’estic molt content perquè hi guanyem tots.

P.- Si pogués fer realitat un somni, què faria vostè per Maria?

R.- No en puc dir un. N’he de dir molts. Tenim un projecte de futur que és una il·lusió de tots els partits que són i han passat per l’ajuntament. Necessitem un centre de dia perquè la població de Maria ja és gran i molt sovint s’han de desplaçar a altres pobles. És una infraestructura molt costosa i l’ajuntament no la pot assumir i, per tant, necessitaríem ajudes del Govern/Consell per poder dur a terme aquest somni. Ja ho tenim en marxa i confiem a poder-ho fer realitat en no massa temps.

P.- Què és per vostè el Pla de Mallorca?

R.- Jo voldria posar en valor el Pla de Mallorca. La gent que vivim al Pla de Mallorca necessitem fer entendre als altres i donar a conèixer que som aquí i que tenim unes necessitats per unes característiques molt pròpies. Som una part de Mallorca que per desgràcia sembla que està desapareixent. És la Mallorca rural.

P.- No ha quedat una mica antiquat tot el tema d’infraestructures?

R.- Necessitem modernitzar el Pla però també el nostre poble. Sense canviar la idiosincràsia, hem de tenir bons serveis: transport, carreteres, internet… Moltes coses que no són tangibles, però que són necessàries. L’altre dia teníem una reunió per parlar d’aigua i t’adones que encara hi ha pobles que han de dur l’aigua potable amb camions. Aquestes coses s’haurien de posar en valor i que pobles com Maria no fossin pobles dormitoris. Més aviat el contrari. Revitalitzar la contrada sigui amb turisme, empreses o qualsevol cosa sense perdre la petjada del nostre passat. Hauríem de potenciar allò que tenim donant-li altres alternatives. No hem de permetre que els joves hagin de partir a fora per poder viure. Per això lluitem i seguirem lluitant fins a arribar a aconseguir-ho.

P.- Un missatge a la gent de Maria?

R.- El missatge seria que entre tots els polítics hauríem d’aconseguir deixar de banda les sigles de partits i posar davant les necessitats de la gent. Sovint tenc la sensació que massa vegades  s’empren els ajuntaments per servir als partits. Tenc aquesta sensació. Es prenen decisions inexplicables que segur sense haver-hi sigles per davant, arribaríem a acords en un noranta-nou per cent dels casos. Això jo no ho entenc. Els partits polítics han de ser l’eina que serveixi per dur les coses al poble i no el contrari. Jo veig que això no és així i per aquest motiu els polítics, amb raó, estem tan mal considerats. Aquesta sensació que sent jo o que sentim nosaltres, és la mateixa que sent la gent del carrer. Som servidors de la gent i no lo contrari.

@Foravila-IB

#Foravila