Carles Constantino: “Mai s’han de destruir els bolets que no es coneixen”

Carles Constantino Mas (Sóller 1944) és metge especialista en aparell digestiu,  jubilat des de fa uns anys. Fou un dels fundadors del Museu de Ciències Naturals de Sóller i és un gran amant de la micologia, una afició que exerceix sols a manera d’enamorat en la matèria i sense titulació. Aquest fet, però, no vol dir que no sigui una autoritat i que la seva tasca investigadora no hagi estat i sigui seguida per amants i especialistes en la matèria.

Des de fa més de trenta anys el Museu Balear de Ciències Naturals organitza anualment alguns tipus de jornades referides als bolets. Aquestes activitats començaren en caps de setmanes de sortides en grups a cercar els bolets i posteriorment eren classificats al Museu i de la mà del cuiner Antoni Pinya i posteriorment molts d’altres, es cuinaven i tot acabava amb els peus davall taula.

El pròxim dia 27, al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller,  es durà a terme una jornada micològica que consistirà en el fet que la gent durà els bolets que hagi anat trobant i els especialistes els  classificaran i posteriorment els visitants els podran contemplar a manera d’exposició degudament anomenats amb el nom científic i el nom popular si és que en tenen. Alhora hi haurà també una explicació de cada un dels exemplars amb la finalitat de donar-los a conèixer a tothom que vulgui. Aquesta jornada començarà el matí a les 11 h fins a les 14 i el capvespre de les 16.30 a les 18 h.

Pregunta.- Vostè és micòleg aficionat i sent per la micologia una autèntica passió. Com ens ho explica?

R.- Jo som molt aficionat a la micologia, però sobretot som un aficionat de camp. Això resumit vol dir que no perd massa temps amb els microscopis, sobretot perquè no he tingut temps per fer-ho donada l’obligació d’exercir la meva professió com a metge. Trepitjar el camp, la terra, m’ha estat més fàcil que no pas fer estudis tot i que també n’he fet. M’estira molt calçar-me les sabates i cametes em valguen.

P.- Quants d’anys fa que s’organitzen activitats referides als bolets al Museu Balear de Ciències Naturals?

R.- Ja en fa molts. Més de 30 pot ser. Començarem organitzant jornades de recerca de bolets i el seu posterior estudi i la seva cuina. Posteriorment, també hi afegirem jornades d’identificació de bolets  comptant sempre amb grans especialistes en la matèria, com Roberto Gali, un italià molt reconegut dins la micologia, en Paco de Diego Calonge que era un micòleg que va ser el director del Jardí Botànic de Madrid. Això ens va donar molta repercussió. De fet les jornades sovint es feien d’un parell de dies i s’emprava la sala d’actes del Col·legi Sagrats Cors que quedava plena de gom a gom. Va arribar un moment que vàrem considerar que ja era una mica repetitiu i allò que ara fem al museu és qualque curs d’identificació de la mà de na Carol Constantino, algunes sortides programades i el més important ara és la jornada micològica.

P.- Què serà la jornada micològica?

R.- Allò que farem aquí serà una exposició de bolets. Cada un dels exemplars exposats haurà estat aportat pels participants o nosaltres mateixos els organitzadors. Farem una identificació i posarem a cada un d’ells una explicació científica i popular a més de posar-los els noms que correspon. Hi posam a més, unes etiquetes que són les que mostren el seu grau de toxicitat. El verd vol dir que és comestible, el vermell que és tòxic i el groc que no té massa interès.

P.- Es mostren moltes  espècies?

R.-  Això depèn. La veritat, però és que hi ha hagut anys que s’han exposat més de dues-centes espècies diferents. Normalment, aquests bolets els anem a recollir nosaltres mateixos a més dels que aporta la gent. A títol de curiositat et diré que l’altre dia em varen demanar si podia anar a una finca per veure quins tipus de bolets tenien. Amb dues hores el matí, en un dia que no hi havia massa cosa, vaig trobar quaranta-cinc espècies diferents. Hi ha gent que ens duu bolets dies abans i així tenim més temps per anar classificant i preparant. Normalment, els bolets que duen són sempre els mateixos de cada any, tot i que algunes vegades s’han dut espècies desconegudes per nosaltres.

P.- Quantes espècies de bolets hi ha aquí?

R.- Més o manco unes dues mil tres-centes a les Illes Balears. A Mallorca en tenim unes mil vuit-centes-cinquanta tot i que de cada vegada en trobem més. La setmana passada un home ens va avisar que li havia sortit un bolet estrany davall un avellaner. Hi vàrem anar i era un bolet blanc, preciós, acompanyat del que en diem una flota. Efectivament, era un bolet que no l’havíem vist mai a Mallorca. A mi aquest estiu me’n va sortir un de nou que no havia vist tampoc mai. Va sortir de dins un sac de terra que havia comprat a la cooperativa. El sac venia de Vic. És un bolet que es fa pel Tròpic. Avui en dia ja tot es mescla i no és gaire estrany que passin coses d’aquestes.

P.- Es fan moltes activitats en el marc de la micologia a la resta de les Illes?

R.- Bona pregunta. Justament i ara que ho dius, enguany coincideix amb la jornada nostra, unes jornades que organitza la Federació Cultural Balear de Micologia. Jo pertany a n’aquesta federació i un any es fa a Mallorca, un any a Eivissa, a Menorca i a Eivissa i Formentera. Ja fa anys que es duen a terme aquestes activitats que són ja més especialitzades. Allà se cerquen bolets estranys i s’estudien des del principi. Has de pensar que molt sovint per saber quin bolet tenim al davant, s’ha de fer un estudi molecular.  Són unes activitats que duen personatges molt interessants i sabuts, vertaders experts,  que passaran per la nostra exposició, com a mínim a visitar-la. Les dues activitats  no van lligades, però aquest any coincideixen.

P.- Hi ha alguna norma per la gent que vulgui aportar bolets per la seva classificació?

R. Sí. Són normes molt bàsiques, com per exemple, que la gent que dugui algun exemplar per classificar-lo, no en dugui un paner ple. Que en dugui quatre o cinc espècies i si és possible en diferents estats de creixement. Si és possible embolicats amb molta cura en paper de plata per evitar que es rompin.

P.- El bolet verinós, és tan verinós com diuen? Ni hi ha molts?

R.- Sí. Aquí hi ha molts “d’inocybes” que són quasi tots tòxics. A partir d’aquí, són molts els bolets amb els quals s’ha de tenir cura per la seva toxicitat. En podríem esmentar molts, però el que és millor és veure les exposicions i veure’ls de prop per poder-los conèixer bé. Has de tenir en compte que hi ha espècies aquí que poden ser mortals o molt tòxiques. Un que no és molt tòxic, però pot donar molts de problemes és la gírgola d’olivera, per exemple. S’ha de tenir molta cura.

P.- Quina recomanació faria vostè a la gent que va a cercar bolets?

R.- La cosa primera és pregar a la gent que no destrueixin els bolets que no coneixen. Que agafin un ganivet per tallar els bolets. Si és un bolet que no coneixen, mai s’ha de tallar, ans tot al contrari, s’ha d’arrabassar perquè si no, molt sovint no el podem identificar. Molta gent té la mania de pegar coces als bolets que no els interessen. Això mai s’ha de fer perquè els bolets tenen una funció molt important dins el bosc i és per això que mai s’ha de destruir. A banda d’això, si una persona no els coneix, pot ser un que vengui després si el coneix i si no és el cas, que facin la seva funció. Que surtin amb paners i no amb bosses de plàstic. Amb els paners es permet que el bolet vagi tirant espores per tot allà on passa. Cada bolet tira milions d’espores en una hora. Si va dins un plàstic, aquestes espores no surten i no s’escampen. I ja com a final, que mai consumeixin un bolet que no coneguin. Que ho demanin a un expert abans de menjar-lo.

P.- Enguany serà un any de bolets?

R.- Encara ho pot ser. Per tenir bolets necessitam que plogui que no faci fred. Hi ha bolets que es diuen termòfils  que si fa calor i fa una brusca, surten de seguida: blaves, pixa cans…  Després altres que surten quan fa una mica de fred i es diuen fredolics: els negrets, frarets… es diuen fredolics perquè surten quan fa fred. Després tenim els hàbitats dels bolets. Si vols esclata-sangs hauràs d’anar a pinars o a coníferes. A les dunes hi ha bolets molt interessants.