Carlos Maians: “El camp de Menorca el veig tocat, però també dret i lluitant”

Carlos Maians (Ciutadella, 1990) és el responsable de Ses Mesurades, un podcast de radiofarmenorca.com que dona veu als pagesos i pageses de Menorca. Aquest 10 de juliol acaba la primera temporada i a partir de la tardor continua amb la segona. Carlos Maians és sociòleg, pagès i amant de la cultura de la terra. El nom de Ses Mesurades, explica, té un doble sentit, per una banda, fa referència a un moment històric a Menorca, l’any 1810, quan va tenir lloc una revolta popular per lluitar contra una pujada dels impostos, entre d’altres qüestions. Per un altra part, fer ses mesurades a Menorca, dins del món de la pagesia era quan es batía el gra, es mesurava i es repartia la collita de l’estiu. Per tant, Ses Mesurades té a veure amb alçar la veu, i també amb compartir, fer parts i que cadascú se’n dugui una part de la collita a casa. 

Pregunta.- Què és per tu la terra?

Resposta.- Per jo la terra és la mare, la que ens sosté, la que ens alimenta, la que ens cuida. La terra em calma, me dóna energia, me dona humilitat i és moltes coses. La terra és intimitat, la terra és lluita, és agraiment i és el sosté.

P.- Parlans de la teva historia com a pagès.

R.- A Menorca fa poc temps que estic exercint com a pagès. Els darrers 5 anys i mig vaig estar a Alemanya a un parell de projectes d’agricultura ecològica i fa 2 anys vaig sentir la cridada de l’illa i vaig decidir tornar. Volia començar per compte propi, una petita explotació, pero vaig coincidir amb un projecte que ja estava començat a la part d’Es Castell, a Maó, que es diu Binissaida des Barrancons i estic content. Feim agricultura regenerativa amb molta varietat de producció, verdura, ous, mel, oli… és dur, però la veritat és que estic molt content, de la feina i d’haver tornat a Menorca. 

P.- L’accés a la terra és la primera dificultat que es troben les persones que s’hi volen dedicar. Quines són les formules més comunes?

R.- Si, un dels temes principals sens dubte és l’accés a la terra. A Menorca tradicionalment s’han fet contractes a mitges, un tipus de contracte on el propietari i el pagès comparteixen costos i beneficis, van a mitges. Encara hi ha finques que ho fan, però avui en dia amb el canvi de model, els nous terratinents solen ser inversors o gent amb molts de duros que venen i compren finques, i el contracte que empren és el contracte professional o a jornal, ja no és anar mitges, sino tenir un sou. I accedir a la terra per comprar una finca de cada vegada és més difícil o impossible per a la gent normal que s’hi vol dedicar, inclús trobar un lloc adient llogat amb aigua i accesibilitat és molt difícil. Jo el que veig és que hi ha gent que està contractada, i gent que segueix anant a mitges, també he entrevistat a un parell de persones que tenen la sort que un pare o un avi tenien un terreny i ara el poden explotar ells.

“Avui en dia treure un bon producte no és fàcil per les condicions climàtiques que tenim que són de cada vegada més extremes”.

P.- Parlau a Ses Mesurades de la importància de fer un bon producte i de les dificultats que vos trobau, com per exemple, la manca d’aigua. 

R.- Hi ha molts d’aspectes i moltes dificultats. Avui en dia treure un bon producte no és fàcil per les condicions climàtiques que tenim que són de cada vegada més extremes. No és només la calor, les plagues i les malalties també afecten molt a cultius ecològics, i també als no ecològics. El pagès ha de ser un professional molt preparat per treure un bon producte. Aquesta dificultat marca molt, i així i tot ho treim. I això és un front.

P.- Un altre front és la venda. Molts pagesos cerquen fer venda directa per aconseguir millor preu per als seus productes.

R.- Això és la línia comuna i jo personalment me n’alegr perquè també pens que és el camí. La venda directa és un camí que duu més feina, has de vendre el teu producte, l’has de presentar, t’has de moure, has d’anar a mercats, has d’emprar les xarxes, arribar a la gent… pero és un camí que duu independència i un poc més de control damunt dels preus. Perquè vendre a grans intermediaris o fer una venda que no és directa vol dir perdre el control dels teus preus i que el producte no és valori, i si ho vens directament la gent li posa cara al producte i això també la gent ho valora. Però és un camí que duu molta feina. 

“M’interessa molt poder generar una plataforma on la gent que vulgui entrar hi pugui accedir per entre tots crear un poc de massa pagesa, que fa falta.”

P.- Com veus el camp de Menorca ara mateix. Hi ha joves que s’hi dediquen?

R.- Jo fa poc temps que som aquí, però amb una primera mirada no veig un relleu important. Els que som joves estam motivats i tenim una empenta de cara a dur idees noves. A la vegada també hi ha un poc de desànim per les condicions, per aquests fronts que no només són les malalties sino moltes altres coses. El veig tocat però també de peus i lluitant. A jo el que més em preocupa és que no hi hagi un relleu perquè si no hi ha un relleu d’aquí 10-15 anys serà difícil, i és un poc també la idea del programa, que si ho escolta algú interessat, saber que hi ha gent que fa aquesta feina, que batalla, que tal vegada podem fer xarxa. M’interessa molt poder generar una plataforma on la gent que vulgui entrar hi pugui accedir per entre tots crear un poc de massa pagesa, que fa falta.

“Volem alimentar a la població, volem viure d’aquest ofici dignament, però necessitam un poc d’ajuda, de suport, que es valori més.”

P.- A Ses Mesurade escoltam testimonis de joves pagesos i pageses amb empenta i ganes. 

R.- Jo no not un pessimisme, tot i que la imatge sigui crua, dins la pagesia no hi ha un estar vençut, és un realisme fort i empoderat. La gent té una esperança, pero és una esperança realista, de que batallarem, ens estimam aquest ofici, però la cosa està fotuda i necessitam també que la gent, la societat, els polítics i que entre noltros mateixos ho tirem endavant perquè ens hi va la vida a tots. Volem alimentar a la població, volem viure d’aquest ofici dignament, però necessitam un poc d’ajuda, de suport, que es valori més. No hi ha un pessimisme, la situació és molt difícil, però endavant..