Carlota Viada: “Una de les fortaleses de RestaurAlcudia és la participació local”

Carlota Viada és biòloga de l’ong WWF i coordinadora tècnica del projecte RestaurAlcudia. Un projecte que des del 2023 fa feina en la recuperació de la llacuna de Maristany i l’estany des Ponts, dues zones humides del port d’Alcúdia. Un projecte en el que hi participa l’Ajuntament d’Alcúdia i la UIB, a més d’implicar a centres educatius, entitats i hotelers del municipi. RestaurAlcudia compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecològica, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU. Viada ha fet balanç de RestaurAlcudia amb motiu de l’acte celebrat a l’Auditori municipal el passat 20 de febrer per celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides. 

Pregunta.- Com neix el projecte RestaurAlcudia?

Resposta.- Des de WWF internacional ens varen demanar una iniciativa de restauració d’una zona humida a les Balears. Era un projecte que es desenvolupava a 9 països de la Mediterrània per fer feina en zones humides a illes. Arran d’aquesta iniciativa vàrem fer un inventari de zones humides a les Balears, tant naturals com artificials majors de 0’10 ha, i en varen sortiren 360. Llavors, des de WWF vàrem preparar un projecte de restauració de l’Estany dels Ponts i Maristany i l’any 2019, gràcies a una ajuda de la Fundació MAVA, vàrem fer les dues primeres reunions amb tallers participatius. D’aquí ja va sortir un primer estudi bàsic del que seria el projecte de restauració. Just després varen sortir els fons europeus Next Generation i l’Ajuntament d’Alcúdia, amb qui ja estàvem fent feina, ens va proposar presentar el projecte de Maristany i l’Estany dels Ponts. Era un projecte que ja estava dissenyat, ho teníem tot molt clar i ens varen donar el 100%, en total 2’2 milions d’euros. El projecte s’ha anomenat RestaurAlcudia, s’ha duit a terme des del gener de 2023, i el termini d’execució acaba el 31 de desembre de 2025.

P.- Des del principi ja aconseguiu el suport d’hotelers i la comunitat d’Alcúdia?

R.- Si, hi ha dues fortaleses molt importants en aquest projecte que a partir d’ara consideram que són crucials per qualsevol altre projecte similar. Una és la participació local. Als dos tallers que s’havien fet abans de RestaurAlcudia hi assistiren 30 persones, d’aquesta manera es genera una saviesa del grup que millora el projecte. Si un projecte el fa un equip d’enginyers o una persona, el fa des del seu punt de vista, però si el comparteixes amb hotelers, amb la Federació Balear de Piragüisme, amb els instituts, amb l’Ajuntament, el Govern… fas que el projecte s’enriqueixi moltíssim. Quan ens varen donar els doblers dels Next Generation ja duiem 2 anys fent feina i ja teníem a tothom involucrat. El sector  hoteler el que vol és que el lloc estigui net, perquè vas per allà i et trobes turistes passejant. No ens ha costat involucrar-los perquè ja ho estaven d’abans. 

L’altra fortalesa del projecte és que es va aprovar per unanimitat al ple municipal. Això implica que quan l’equip de govern va canviar de color polític, la batlessa actual hi havia votat a favor. Això li dona una fortalesa molt gran, perquè son projectes que no es fan amb una legislatura. És una lliçó que WWF volem aplicar a la resta de projectes que ara estan sortint. 

P.- En què consisteix RestaurAlcudia?

R.- L’objectiu és millorar l’estat ambiental de Maristany i l’estany dels Ponts, que és el poc que queda de la part d’Alcúdia de l’Albufera gran. L’objectiu era per una banda millorar el seu estat, fer una restauració ambiental, i paral·lelament, millorar la seva capacitat d’acollida d’aigua per minimitzar l’impacte de fenòmens extrems com grans plogudes. Amb aquests dos objectius es va dissenyar aquest projecte. 

“En un any vàrem retirar de l’Estany des Ponts 26 tones de residus de tot tipus. Hi havia plàstics, cartró, roba, neumàtics, vidre, fins i tot vàrem trobar una barca.”

P.- Quines eren les principals problemàtiques que vos heu trobat a aquestes zones humides?

R.- La seva superfície va ser reduïda als anys 70 per construir-hi a damunt i ja no les podíem retornar-les al seu estat original. El que vàrem decidir va ser recrear unes zones humides, el més semblant a les que hi havia. Un altre problema és que, com passa a Mallorca a qualsevol banda, un terreny obert i abandonat és converteix en un abocador il·legal. Ens vàrem trobar que estava ple de brutor i quan vàrem fer neteja, en tornaven a abocar. Aquí, l’anterior ajuntament va aconseguir tancar els camins que penetraven a la zona humida amb una cadena, i això va limitar l’abocament a dins, però ens van seguir abocant al camí principal. L’actual regidor de medi ambient també està posant cartelleria, ha posat un policia local a vigilar… i s’està començant a córrer de la veu de que allà no s’hi pot anar. Ara estam pendents de tancar els camins perquè només hi puguin entrar els veïns amb cotxe. 

P.- Com es recupera una zona humida a un lloc tan urbanitzat. Què es el primer que heu fet?

R.- El primer que has de fer és fer net. Vàrem contractar una empresa local, s’Atalaia, i en un any vàrem retirar 26 tones de residus de tot tipus. Hi havia plàstics, cartró, roba, neumàtics, vidre, fins i tot vàrem trobar una barca. També vàrem contractar un altra empresa, Ben Fet, que està associada al Projecte Home, per a retirar flora invasora. En total vàrem calcular unes 25 tones d’11 espècies de flora invasora, des del plumero de la pampa, madreselva japonesa… que va ocupant la zona natural. També hem fet coses per la fauna, hem instal·lat 25 caixes niu per ocells petits, i també per òliva i xoriguer, i 16 refugis per a rates pinyades. Llavors ens quedava molta runa i hem retirat 300 tones de runa. Es impressionant tot el que hi havia allà. També feim feina amb la UIB, que està al càrrec de mesurar els indicadors per fer un seguiment de l’evolució de la zona restaurada. I llavors tota la part social, amb la col·laboració dels centres educatius, el voluntariat…

“La col·laboració amb els instituts d’Alcúdia és molt bona perquè l’educació i la sensibilització de la gent local és molt important, i la millor manera de fer-ho és a través dels més joves.”

P.- Quina ha estat la participació dels instituts d’Alcúdia?

R.- Varen participar des del primer moment. Ens varem trobar amb ells quan varem començar a organitzar els tallers participatius i ens varen comentar el projecte havien posat en marxa conjuntament de fer el seguiment ambiental de l’estany de Maristany. Quan vàrem dissenyar el projecte de RestaurAlcudia ja varem posar un paquet de feina amb les professores per fer cada any, al manco, una activitat amb els instituts. Hem organitzat amb ells una retirada de fems, hem fet tallers sobre el terreny… i  els dos darrers anys hem fet una jornada a l’Auditori el Dia Mundial de les Zones Humides. És una col·laboració molt bona, perquè l’educació i la sensibilització de la gent local és molt important, i la millor manera de fer-ho és a través dels més joves. 

P.- Hi havia una demanda social de fer net i conservar aquestes zones humides?  

R.- Si, l’agrupació hotelera d’Alcúdia ens va dir que ja feia molts d’anys que havien demanat a l’Ajuntament i al Govern que ho fessin net. Però no és tan fàcil perquè l’Estany dels Ponts era propietat privada, i vàrem aconseguir a través d’WWF que el propietari, que era un grup bancari, ho cedís gratuïtament a l’Ajuntament. Les coses no són tan senzilles, requereixen molt de temps. Has de tenir a algú motivant, impulsant… i aquest es el rol és el que podem jugar les associacions i la societat civil. 

“No ho acabarem tot el desembre de 2025, això continuarà, i hem de continuar millorant i aconseguint fons. L’Ajuntament d’Alcúdia també està compromès amb aquesta tasca.”

P.- En quin punt es troba ara el projecte RestaurAlcudia?

R.- Estam pendents d’aquí a final d’any d’acabar d’executar la renaturalització en si mateixa, generar més zones humides obertes, i també ens falta la neteja de canals que aboquen aigua dolça a Maristany. Tot això ajuda a que pugui tenir una major capacitat d’acumulació d’aigua i limiti la inundació dels carrers del port d’Alcúdia. A més, ens falta ampliar la capacitat de carrega obrint més zones a Maristany, això ho veim més difícil perquè és domini públic marítim terrestre i estam pendents de l’autorització del Govern i del Ministeri. També les voreres del llac de l’Estany dels Ponts ara són un escaló de pedra i ciment i volem que siguin una vorera pels ocells, i a més a la Federació Balear de Piragüisme també li va molt bé, perquè com està ara, l’escaló genera onatge. 

P.- També hi ha una feina de que la gent entengui que les zones humides són importants i que no les ha d’embrutar.

R.- Si, de fet, el programa té un pla de comunicació, sensibilització i governança en el futur. Es a dir, no ho acabarem tot el desembre de 2025, això continuarà, i hem de continuar millorant i aconseguint fons. L’Ajuntament d’Alcúdia també està compromès amb aquesta tasca i en seguir cercant fons per continuar millorant i mantenint la zona. Segurament a finals d’any ja tenguem nous projectes amb nous fons. 

P.-Deies que RestaurAlcudia ha donat peu a altres projectes a d’altres zones humides de les illes. N’hi algun altre en marxa?

R.- Un a una llacuna que està al costat. Entre l’Albufera de Mallorca i l’estany dels Ponts hi ha un estany que a Alcúdia es coneix com lago Gaviotas, però es l’estany del Cibollar. L’agrupació hotelera de platges de Muro quan va conèixer RestaurAlcudia es va posar en contacte amb noltros per fer alguna cosa semblant a aquest estany. És més petit, està envoltat d’hotels, però té un potencial molt interessant d’ús públic. Ara ja hem fet un parell de visites, hem parlat amb el batle, i d’aquí a poc, a lo millor a l’abril volem fer el primer taller participatiu per començar. El més important és l’efecte dominó, veus que això funciona i vols el mateix.