Carme Arbós (Ball de Verd): “La terra t’obliga a experimentar, equivocar-te i tornar a començar”

Ball de Verd és un projecte impulsat per tres joves a Mallorca que aposta per la permacultura, l’agricultura ecològica i la recuperació de coneixements tradicionals per transformar espais en ecosistemes vius i productius. Carme Arbós una de les integrants de l’equip, expliqa com varen començar, què han après del contacte directe amb la terra i quina és la seva visió sobre el futur dels projectes regeneratius a l’illa.

P.- Com neix Ball de Verd i quin moment us va portar a tirar endavant aquest projecte?

R.- La veritat és que Ball de Verd neix d’una manera molt natural, gairebé sense plantejar-nos inicialment que acabaria convertint-se en un projecte professional. Som tres companys i, des de fa uns anys, compartim no només amistat i maneres de veure la vida, sinó també una relació molt propera amb la terra. Cadascun de nosaltres, a casa seva o en espais propis, ja feia hort, sembrava, plantava i experimentava amb cultius, aprenent sobretot des de la pràctica, l’observació i l’error. Durant molt de temps això va ser una cosa molt personal, una part del nostre dia a dia. Ens interessava entendre els cicles naturals, veure què funcionava millor, provar diferents maneres de cultivar i anar aprenent poc a poc.

Fa aproximadament un any va aparèixer una oportunitat que va marcar un abans i un després. Ens varen proposar crear un hort a Sóller Tennis Club, un espai municipal que ens permetia passar del que fèiem en petit format a un projecte real i visible per altres persones. Va ser durant aquell procés quan ens vam començar a demanar per què no donar una forma més professional a tot allò que ja fèiem. Per què no convertir aquesta passió en una proposta amb una part educativa, amb una identitat pròpia i amb la voluntat d’arribar a més gent.

A partir d’aquí vam començar amb aquell primer hort d’estiu, després va venir tota la part de la identitat visual, el logo, definir cap on volíem anar i, a poc a poc, començar a cercar nous projectes i nous clients.

P.- Parlau molt de permacultura i regeneració. Quina és la filosofia que seguiu?

R.- La nostra manera de treballar està molt influenciada pels principis de la permacultura, però sobretot per una idea molt clara: abans d’actuar, primer cal observar.

Moltes vegades, quan una persona vol transformar un espai, té la necessitat de començar ràpid, de plantar, de construir o de modificar coses. Nosaltres hem après que el més important és exactament el contrari: aturar-se, mirar i entendre què està passant en aquell lloc. La permacultura ens ha ensenyat molt això. Ens ha ensenyat que la natura ja funciona per si mateixa i que la nostra feina no és imposar-li una manera de funcionar, sinó entendre-la i col·laborar-hi.

Per això treballam molt amb biodiversitat, amb combinació d’espècies, amb plantes autòctones o espècies que es complementen entre elles. Intentam crear espais que s’assemblin més a un ecosistema natural que no a un cultiu artificial o massa controlat. Quan això passa, l’espai comença a trobar un equilibri propi. Les plantes interactuen millor, hi ha més resistència davant problemes externs i el sistema esdevé molt més resilient.

Per nosaltres, regenerar no és només sembrar. Regenerar és recuperar vida al sòl, recuperar biodiversitat, recuperar equilibri i també recuperar una manera més conscient de relacionar-nos amb la terra.

P.- També treballau amb el mètode de les parades en crestall. Com hi arribau?

R.- Va ser una descoberta bastant espontània. Un veïnat em va deixar un llibre antic que tenia per casa. No record exactament de quin any era, però probablement era dels anys vuitanta o noranta. Aquell llibre parlava del mètode desenvolupat per Gaspar Caballero de Segovia, i ens va obrir moltes idees.

Ens va interessar perquè proposava una manera de cultivar molt coherent amb el que nosaltres ja cercàvem: una agricultura ecològica, amb un consum d’aigua molt més eficient, sense pesticides i amb una estructura molt pensada perquè el manteniment fos mínim. No és un sistema que haguem replicat exactament igual, perquè nosaltres continuam experimentant i aprenent constantment. Però sí que ha estat una font d’inspiració molt important.

A més d’això, també hem après molt escoltant gent gran, parlant amb pagesos i amb persones que han viscut sempre vinculades al camp. Per nosaltres això és molt valuós, perquè sentim que hi ha una part de coneixement tradicional que la nostra generació ha anat perdent.

Tenim trenta i escaig anys i moltes de les coses que abans es transmetien de manera natural avui ja no arriben igual. Recuperar aquest saber també forma part del projecte.

P.- Quan començau un projecte nou, quins són els primers factors que analitzau?

R.- El primer que feim sempre és visitar l’espai. Necessitam veure’l en directe, caminar-lo i entendre’l abans de proposar qualsevol intervenció.

Una vegada som allà, el primer que observam és el terreny. Miram quin tipus de terra hi ha, en quin estat està, si s’ha treballat anteriorment o si fa anys que està abandonada. Després començam a analitzar factors ambientals molt importants: com hi incideix el sol al llarg del dia, quines zones tenen ombra, si hi ha pendent, com circula el vent, quina disponibilitat d’aigua hi ha i com es podria plantejar el sistema de reg.

També observam molt l’entorn. No ens fixam només en la parcel·la concreta, sinó en tot el que hi ha al voltant. Quines plantes autòctones hi creixen, quina vegetació espontània hi ha, en quina zona de Mallorca ens trobam i què acostuma a funcionar millor en aquell microclima. A partir de tota aquesta observació, i tenint en compte també què vol la persona o el client, començam a definir quines són les possibilitats reals de l’espai.

P.- Per la vostra experiència, quines plantes s’adapten millor a Mallorca?

R.- Això depèn molt de la zona, perquè Mallorca té microclimes molt diferents. No és el mateix treballar a zones de muntanya que a zones més seques o més properes a la costa. Una cosa que sí hem observat és que l’aigua cada vegada és un factor més delicat. Hi ha finques que no tenen una disponibilitat constant, hi ha talls d’aigua i, a més, els estius són cada vegada més calorosos.

Per això intentam treballar amb espècies que suportin millor la sequera i també amb una gestió del reg molt més conscient. Hem vist una cosa interessant: si una planta rep aigua cada dia de manera molt abundant, després pateix molt més quan hi ha una interrupció del reg. En canvi, si la planta no depèn tant d’aquest excés, desenvolupa una resistència molt més gran. Això ho hem viscut en projectes reals. Quan han passat dos o tres dies sense aigua, s’ha notat molt la diferència entre plantes acostumades a un reg constant i plantes més adaptades.

Per això avui, especialment a Mallorca, creim que és fonamental treballar tant amb espècies adequades com amb una manera de regar que prepari les plantes per a les condicions reals que tenim.

P.- Quins consells donaríeu a algú que vol començar un hort des de zero?

R.- El primer consell seria molt simple: observar.

Abans de sembrar res, recomanaríem passar uns dies mirant l’espai. Entendre com entra el sol, on hi ha ombra, com bufa el vent, quins racons retenen més humitat i com funciona aquell lloc durant el dia. Aquesta part és molt important i moltes vegades la gent la vol saltar.

Després, una altra cosa que sempre recomanam és començar petit. Moltes persones tenen molta il·lusió i volen començar amb un projecte gran, però això pot generar molta frustració. Fer hort és pràctica, experimentació, observació diària i també acceptar que hi haurà errors. Pot aparèixer una plaga, pot fallar una sembra, pot venir una onada de calor o qualsevol situació que no controles. I això forma part del procés.

Per això pensam que començar amb un espai petit permet aprendre millor, equivocar-se sense tanta pressió i créixer a mesura que guanyes experiència. També és important entendre que la natura no es pot controlar del tot. Hi ha moltes coses que podem gestionar, però sempre hi haurà factors externs que no dependran de nosaltres. I acceptar això també forma part d’aprendre a cultivar.

P.- Com abordau la prevenció de plagues des d’una mirada ecològica?

R.- Per nosaltres, la millor prevenció és crear biodiversitat. Treballam combinant hortalisses amb plantes aromàtiques, flors i espècies que ajudin a crear un ecosistema més equilibrat.

Per exemple, plantes com la calèndula o les tagetes ens ajuden molt perquè atreuen pol·linitzadors, però també insectes beneficiosos que poden controlar de manera natural certes plagues. A més, evitam el monocultiu sempre que és possible. Quan tens moltes plantes iguals concentrades en un mateix espai, és molt més fàcil que apareguin problemes.

En canvi, quan hi ha diversitat, el sistema tendeix a equilibrar-se molt millor. Al final, el que intentam és reproduir el que ja fa la natura de manera espontània. Un bosc funciona sense que ningú hi intervingui constantment, perquè hi ha equilibri, diversitat i relacions naturals entre espècies. Aquest és el model que intentam aplicar.

P.- Quines oportunitats té Mallorca avui per desenvolupar projectes regeneratius?

R.- Nosaltres sentim que Mallorca viu un moment interessant en aquest sentit. Durant molts anys, tot el que tenia a veure amb el món rural o amb la terra ha estat bastant precaritzat o fins i tot poc valorat. Però en els darrers anys hem notat un canvi important.

Cada vegada hi ha més persones que es demanen d’on venen els aliments, com es produeixen, quina qualitat tenen i quin impacte té tot això sobre el territori. Especialment després de la pandèmia, hem notat una mena de retorn cap al camp, o almenys un interès molt més gran per reconnectar amb espais naturals. I això no vol dir necessàriament tenir una gran finca. Pot començar amb una terrassa, un pati o fins i tot un balcó.

De fet, una cosa que sempre ens crida l’atenció és que molta gent té plantes ornamentals tropicals dins casa, que sovint són molt més complicades de cuidar, però no es planteja cultivar una lletuga, unes aromàtiques o un petit bancal comestible. Creim que hi ha una recuperació progressiva de l’interès per la terra, per l’autosuficiència i per entendre millor el que consumim.