Ara llegint
Cati Eva Canyelles: “Faig gloses perquè estim les paraules que deia la repadrina”

Cati Eva Canyelles: “Faig gloses perquè estim les paraules que deia la repadrina”

Cati Eva Canyelles s’ha situat, en una trajectòria meteòrica, al capdamunt d’una nova generació de glosadors mallorquins que viu la glosa com s’havia fet fins abans d’una decadència d’aquest gènere que el ve relegar gairebé a l’oblit. De la mà de l’associació Glosadors de Mallorca, la sollerica, que és així com la coneixen fora de la vall on viu, pren part regularment a combats de picat, demostracions i improvisacions, juntament amb els millors del panorama actual, encapçalat per Mateu Xurí.

També ha participat, i guanyat, diversos premis de glosa. Precisament fa uns dies l’Ajuntament de Sóller li va lliurar el premi Pau Noguera “Sarol” de glosa, després de convertir-se en la primera sollerica en guanyar-lo gràcies a l’obra “t’estim, a contracorrent”

Pregunta.- Com entra la glosa a la teva vida?
Resposta.- La repadrina vivia a ca nostra i sempre la vaig sentir glosar de forma normalitzada, en moltes circumstàncies diàries, com quan ens passava la sal asseguts a taula. Ho teníem tan a prop que evidentment ho apreciàvem perquè estimam d’allà on venim, però mai no vaig sentir la necessitat de glosar perquè ja ho feia ella. Això sí, les escrivíem i en tenc moltíssimes de transcrites i ben arxivades.

P.- I quin és el dia que comences a glosar?
R.- Va ser el 2013 quan el grup Albaïna va organitzar un taller de glosa a Sóller, precisament impartit per Mateu Xurí, i m’hi vaig apuntar. Hi havia gent molt diversa i el taller va fer que totes aquelles persones confluïssim i, de fet, encara ens continuam veient de tant en tant. A més, va ser on vaig conèixer en Mateu Xurí. I fer glosa em va començar a apassionar.

P.- Estàs d’acord que en Mateu Xurí és el millor glosador de Mallorca en aquest moment, tal i com sosté molta gent?
R.- Sí que ho és i, a més, si ell no hi hagués estat no s’hauria produït el moviment que veim ara mateix en el món de la glosa. Ell és la veta que uneix els glosadors majors amb les generacions d’avui en dia. En Mateu va aprendre a glosar a l’antiga, perquè abans no es feien tallers, sinó combats. I és un referent. A mi em va engrescar la glosa, però també la passió que ell transmet.

La sollerica Cati Eva Canyelles, membre de Glosadors de Mallorca.

P.- A partir de la teva experiència, tothom pot ser glosador o es necessita alguna predisposició o habilitat especial?
R.- És un aprenentatge, com tot. Com més practiques aquest saber més ho domines, i com més ho domines més pots expressar. És una mica com aprendre un idioma. Evidentment hi ha persones que tenen més capacitats i si s’ajunta tot és quan surt un bon glosador. Però en principi tothom pot aprendre’n i pot glosar, sense pretendre ser en Mateu Xurí, clar!

P.- Què es necessita per ser un bon glosador?
R.- Sobretot memòria i molta pràctica, i també tenir uns esquemes mentals de com estructurar la glosa. Moltes vegades has de saber primer com acabar per després anar construint la glosa cap enrere. És necessari molt d’entrenament.

P.- Demà et lliuraran el premi Pau Noguera “Sarol”. Com és l’obra guardonada?
R.- Es titula “T’estim, a contracorrent” i els participants vàrem disposar d’una hora per escriure-la. Ens donaven tres temes per escollir i jo en vaig triar dos, que són “una carta” i “a contracorrent”. És la forma que té el jurat per evitar que algú ja pugui dur la seva obra pensada o mitja escrita. Escriure una glosa, de tota manera, és molt diferent a improvisar-la; a mi sempre em queda més poètica. I aquest concurs queda a mig camí entre l’escriptura pausada de glosa i la improvisació.

P.- I de què parla?
R.- És una carta d’amor. Un amor que als ulls de la gent no és un amor aprovat, és un amor d’amants, d’amagat. I per fer-ho encara més “a contracorrent”, que era el tema proposat, vaig fer que fos un amor entre dues dones. Una escriu a l’altra i arriba a la conclusió que si davant el món el que estan fent és un delicte, seran delinqüents tota la vida i la seva condemna serà l’amor.

P.- T’has presentat a altres concursos de glosa?
R.- Sí, i tenc alguns premis. Normalment solen ser de tema lliure i moltes vegades no hi ha un temps marcat per poder preparar la glosa, com sí que es fa a Sóller.

P.- T’has plantejat alguna vegada publicar glosa?
R.- M’ho plantejaria, però mai no ho faria tota sola. Hi ha glosadors que escriuen molt bé.

P.- Sóller té dos carrers amb nom de glosadors: Andreu Coll i Pau Noguera.
R.- És que Sóller tenia fama de tenir molt bons glosadors en el segles XVIII i XIX. Hi ha gloses fetes a Llucmajor, d’aquesta època, on es parla molt bé dels glosadors sollerics, que tenien molta habilitat. De fet, hi ha textos editats i es pot veure perfectament com és així.

P.- Però després d’ells hi va haver una espècie de tall, un buit d’uns anys sense glosa?
R.- Sí, i malauradament va ser una època en la qual la glosa no es corregia, ni es polia. Era més basta, més grollera algunes vegades. Jo pens que tot es pot dir en una glosa, però amb respecte i sense ser groller. A més, la glosa té un paper reivindicatiu i cada glosador té un estil característic, com la persona mateixa. I avui es treballa per dignificar la glosa i per fer-la amb respecte.

La sollerica defensa la glosa com un fet viu.

P.- Hi ha llocs on la glosa hagi perviscut sense interrupció?
R.- Hem de pensar que la glosa, la paraula oral, la poesia improvisada, la musicalitat de la paraula, és universal. En trobam al País Basc, on mai no s’ha deixat de fer, a Irlanda, a Menorca i a molts llocs més. Aquí hi va haver una baixada important, però pens en les paraules de la meva repadrina que sempre va conservar. Ara els glosadors feim molta feina perquè no volem recuperar la glosa com a relíquia, sinó com un fet viu, perquè estimam les paraules i no volem que es perdin, sobretot aquelles que menys es pronuncien, les que jo havia sentit a la meva repadrina.

P.- I a Mallorca, on hi ha hagut més continuïtat?
R.- Jo diria que a Artà és on més s’ha conservat la glosa. Però també a Manacor i a Sa Pobla, tot i que a Sa Pobla la gent havia après les gloses de memòria, convertides en cançons de Sant Antoni. I vull deixar clar que Sant Antoni ha permès conservar la glosa, però la glosa no és Sant Antoni.

P.- I a Sóller, el teu poble?
R.- Aquí s’havia perdut molt. Tot i que hi ha dècades on sí que trobam glosa escrita. A Sóller tenim l’exemple d’en Pere Gil, que durant anys va glosar.

P.- Conservar la paraula és, per tant, el per què de la glosa?
R.- És molt important saber d’on venim. Un poble que estima les paraules és un poble viu i amb futur. I glosar m’ha permès recuperar tot això. I a partir d’aquí, amb les paraules podem fer cucaveles i jocs de paraules. I reivindicar. I glosar en la presentació d’un llibre, en un tast de vi, en una celebració o en una festa amb la família o els amics, que és quan més m’agrada.

P.- Què és més important en una glosa: les paraules o el contingut?
R.- Són les dues coses. I et puja l’adrenalina quan ho aconsegueixes. Quan gloses i arribes a la gent ho notes, veus que has arribat, que has comunicat.

P.- Què t’ha permès descobrir la glosa i les sortides que fas pels pobles a glosar?
R.- M’ha permès reafirmar que és molt important que a Sóller ens relacionem més amb els altres pobles de Mallorca. Hi ha molt per conèixer. I m’ha permès tenir una vida social, una estima per la cultura i la llengua molt més intensa. I conèixer la personalitat del nostre poble mitjançant la cultura i la llengua.

P.- Has dit que avui en dia la glosa s’aprèn als tallers.
R.- Sí. Hem de procurar que aquest coneixement de la paraula tengui sentit i vida pròpia. Si no és així, com tot, si no té un per què i un motiu d’existir, la glosa deixarà de ser. I avui la glosa s’ha d’ensenyar mitjançant tallers a les escoles i es fa. Avui és difícil que als bars la gent es posi a glosar.

P.- Practiques la glosa recitada i la glosa cantada. Quina diferència hi ha entre una i l’altra?
R.- Si hi havia proximitat es solia recitar, i es cantava per exemple quan es treballava al camp, simplement perquè es sent millor. La gent abans tenia la memòria més entrenada i es recordava de les gloses, i cantar-les sempre ajuda. A més, és una forma més majestuosa i festiva de dir-la. A Menorca sempre glosen cantant. Ara bé, també he de dir que hi ha glosadors que no saben cantar. En qualsevol cas, la musicalitat ajuda a establir la mètrica i a aquesta tendència natural que tenim a fer heptasil·làbics.

P.- Els Glosadors de Mallorca organitzen pel dissabte dia 28 una glosada a Sóller. Qui és aquest grup?
R.- És un col·lectiu d’entre 25 i 30 glosadors, del qual jo en form part, que deriven dels Glosadors de Santa Cirga. Organitzam glosades, jornades de formació amb professors de cant, d’escena, poetes, cantants, i treballam per dignificar la glosa. És un grup que sorgeix de les ganes de treballar i millorar, i ens dona esperança de futur. A més, hi ha un bon grapat de joves i també som algunes dones. A més, no hem de perdre de vista que hem d’evolucionar. Per això alguna vegada hem fet trobades amb grups de rapers que, en definitiva, tenim moltíssim en comú.

P.- Quins són els temes sobre els que més t’agrada fer una glosa?
R.- M’agrada llegir una poesia i glosar a partir del que m’ha transmès.

P.- I t’agrada fer combats?
R.- Som poc agressiva, però és una situació que et posa a prova. Pareix com si em sabés greu ofendre i no amollaré paraules grolleres, però sí que diré el missatge que vull dir davall davall, que a vegades fa més mal.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt