Cecília Genovart: “La meva prioritat és retornar el Teatre al poble”

Cecília Genovart Llodrà (Sant Llorenç 1994) és la nova directora gerent del Teatre d’Artà des del passat juliol. Actriu i gestora cultural. Va estudiar Art Dramàtic a l’ESADIB, el màster universitari d’Estudis Teatrals a l’Institut del Teatre i el màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona. A més dels seus papers com a actriu, ha treballat a l’Auditòrium Sa Màniga i a la Xarxa Alcover, entre d’altres. 

P.- Quina és la teva relació amb el Teatre d’Artà?

R.- Aquesta relació ja ve donada des de fa moltíssims d’anys. De fet, és el primer teatre que me va veure fer una obra de teatre. Sempre havia fet teatre a l’escola quan era petita, dins la mateixa escola, però no m’havia pujat mai dalt d’un escenari fent teatre, i el d’Artà va ser el primer que me va veure actuar. Tenc una unió molt forta amb aquest teatre i també amb el poble, perquè és el meu poble. Crec que el teatre és una de les coses més importants que té Artà, ho trob molt necessari i la meva intenció és tractar-ho el millor possible i i dur-ho el més enfora que pugui perquè s’ho mereix. 

“El d’Artà va ser el primer teatre que me va veure actuar. Tenc una unió molt forta amb aquest teatre i també amb el poble”

P.- Com han estat aquests primers mesos com a directora del Teatre d’Artà?

R.- Aquests primers mesos han estat una mica per aterrar. Quan vaig arribar es va decidir des de l’Ajuntament que el teatre havia d’estar tancat, sense programació, durant els mesos de juliol i agost. Han estat dos mesos per posar-me al dia i per anar coneixent com funciona. Tot i que no me vaig poder estar de fer algunes coses, com per exemple, recuperar el cinema a la fresca que es feia cada estiu, o l’obra de teatre que es fa durant les festes. Però el teatre necessitava una mica de cura i fer-li un poc la cara neta, perquè el manteniment d’un teatre sempre és important. Així que vaig entrar per la porta de darrera, no per la porta grossa. 

P.- Com sorgeix la idea de presentar-te per dirigir el Teatre d’Artà?

R.- Va sortir per una necessitat que hi havia al poble de tenir algú que s’encarregàs del teatre, ja que en Rafel Fiol acabava la seva etapa. Jo som actriu de professió, després vaig estudiar el Màster d’Estudis Teatrals a l’Institut del Teatre, i després vaig fer el Màster de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona perquè tenia molt clar que algun dia volia dirigir un teatre. De fet, a la carta de presentació perquè t’admetin al màster on poses els teus objectius, vaig posar: “Algun dia m’agradaria dirigir el Teatre d’Artà”. Ho vaig dir fa molts d’anys i no m’esperava que passés tan prest, però ha caigut ara i he aprofitat l’oportunitat. 

“El poble hi fa els seus actes, però no va assíduament al teatre. I a mi m’agradaria recordar-lis que aquest teatre és per ells, és d’ells, del poble d’Artà.”

P.- Quines prioritats t’has marcat?

R.- Ho tenia molt clar des de fa molta estona. La meva prioritat és retornar el Teatre al poble. Aquest teatre es va obrir l’any 2001 per una necessitat social que hi havia al poble. Abans teníem un teatre i es va cremar, i la mateixa gent del poble feia molts d’anys que ho demanava, era una demanda social. I aquest teatre és un espai enorme, preciós i boníssim, però havia quedat una mica oblidat pel poble. El poble hi fa els seus actes, però no va assíduament al teatre. I a mi m’agradaria recordar-lis que aquest teatre és per ells, és d’ells, del poble d’Artà.

P.- I com es pot aconseguir? Com es pot atreure la gent al teatre?

R.- Escoltant les demandes del poble. Des de que arribat he aprofitat per fer diferents reunions amb les associacions, amb la gent del poble, amb gent de teatre, amb l’escola de música…una mica amb tothom.  Poder escoltar aquestes demandes, aquestes necessitats i saber què ha passat aquí, perquè la gent ha deixat de venir al teatre. Jo record que quan es va obrir hi havia 3 companyies de teatre locals, hi havia molta riquesa cultural, i és veure com ho podem fer per tornar a recuperar aquesta vida que hi havia al teatre. 

“El públic més complicat per excel·lència són els joves a partir de 12-13 anys fins als 20 i pocs.”

P.- Quin és el públic més complicat?

R.- El públic més complicat per excel·lència són els joves a partir de 12-13 anys fins als 20 i pocs. Sempre els hi ha costat però també perquè la programació no s’ha acabat d’adaptar a ells. A les Balears no tenim aquesta oferta per a joves, hi ha alguns teatres de la Península que estan dedicats a aquesta franja d’edat, i a Catalunya també hi fan molta feina, però a Mallorca trob que és una franja bastant oblidada. La joventut és la gran oblidada de la cultura.

P.- Quina creus que és la funció d’un teatre municipal?

R.- La funció pot dependre del poble perquè cada poble és un món. A Artà diríem que és el centre cultural, el centre de reunió social perquè no hi ha un centre cultural alternatiu, no existeix un espai on la gent o les associacions es puguin reunir.  El deure que té aquest teatre és aquest, retornar-ho cap ells i ser un punt neuràlgic social i cultural.

P.-A la comarca de Llevant hi ha molta afició al teatre i també moltes sales. Hi ha col·laboració entre els diferents teatres? 

-Si, hi ha col·laboració. De fet, entre els teatres de les Balears hi ha una associació que és l’ATAPIB, Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears, i el Teatre d’Artà hi forma part, junt amb molts altres. I és molt positiu, entre noltros ens ajudam bastant en tema de logística. També hi forma part el Teatre Principal de Palma, i de vegades el mateix Teatre Principal ofereix col·laboracions que també ens beneficien. Hi ha una bona xarxa. En tema de Llevant? Més que una bona xarxa de prestacions d’obres de teatre, si que hi ha una molt bona comunicació. Jo per part meva ho intent, quan veig que una obra no encaixa en la nostra programació, sempre intent recomanar cap a on podria tirar aquest artista. Crec que hi ha una bona comunicació i encara es podria millorar una mica més. 

P.- Com es presenta aquesta tardor al Teatre d’Artà?

R.- Aquest setembre ja hem començat amb la programació oficial. Hem intentat que fos una programació variada, que no estigui centrada en un art escènic en concret. Aquest octubre hem programat l’obra de teatre “Taula italiana” d’El Somni Produccions i hem fet un taller de teatre per a gent gran. Dia 19 d’octubre tenim el concert de presentació del nou disc de Marga Pocoví i Biel Tous acompanyats de l’Orquestra Oasis, que enguany celebra el seu 35 aniversari. Feim teatre infantil, un cicle de cinema en català, i quan s’acosti nadal tornarem a dur més teatre: “Primavera de bèsties” de Miquel Mas Fiol, “Acorar” que intentarem que torni  al teatre d’Artà més de 10 anys després, el Festival de Música Antoni Lliteres… Intentam arribar a tothom. És el nostre objectiu: que el poble es pugui sentir identificat i pugui venir al teatre.