Ara llegint
De conversa amb Robert Busquet, president Units per Conservar

De conversa amb Robert Busquet, president Units per Conservar

Just en començar conta que, en la seva trajectòria, ha vist una evolució molt gran en la manera i estil dels que s’atraquen a la muntanya i la natura. No té res a veure amb el que era abans i enyora al “muntanyenc naturalista” més vinculat a l’aspecte social.

Explica que els hi preocupa molt la deriva que hi ha a l’administració. És quelcom que va començar l’any 2004 quan es va fer la primera proposta de Parc Natural de la Serra de Tramuntana. Recorda com va aconseguir una còpia del document d’amagat i de com els propietaris, només llegir-ho, ho varen rebutjar frontalment. No va sortir ni als diaris! Des de l’inici de la conversa deixa clar el que vol la plataforma: Cerquem socialitzar l’accés a la Natura. Volem potenciar l’ús social.

Robert Busuquets en plena excursió. (Foto: Roberet Busquets)

Pregunta.- Ens podríeu explicar que es Units per Conservar i com arriba-u a aquesta plataforma?

Resposta.- La plataforma Units per Conservar (UxC) nasqué l’any 2017 i es va crear a partir de la incorporació de gent que, amb experiència, venint d’activitats diverses i amb diferents punts de vista, trobava a faltar un caire social en les activitats de natura. Jo en vaig iniciar com a muntanyenc en el grup de socors de muntanya de la Creu Roja a Sóller. Per més de deu anys he tingut càrrecs i activitat en la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME). He exercit com a president d’un club de muntanya i en l’actualitat soc un actiu practicant i activista.

UxC no és just muntanya, és una plataforma transversal que abasta des de bussejadors a amants de l’hípica, propietaris de finques… units en la conservació del Medi Natural.

P.- Quines són les principals reivindicacions de Units per Conservar?

R.- El tema social és el pilar fonamental. Cerquem socialitzar l’accés a la Natura. Volem potenciar l’ús social. Que tothom pugui anar a la muntanya en igualtat de condicions. Què no necessitis haver de pagar unes taxes, disposar d’un carnet o pertànyer a una entitat o un altre. S’han de millorar i recuperar els camins i s’ha de recordar que hi ha col·lectius desfavorits que no tenen accés a la natura. Tots els que varen arribar a UxC volíem fer les coses d’altra manera, iniciar una nova etapa… La vida són etapes i no és cap trauma sortir d’una entitat per permetre que altra gent pugui gestionar-la. Nosaltres enteníem que era necessari emprendre un projecte per defensar la part social. Inicialment érem barraquistes, després s’incorporaren escaladors… per a poc a poc arribar a tots els practicants d’activitats a la natura. Al cap i a la fi, senderistes, ciclistes, qualsevol que sigui l’activitat preferida… tots tenim les mateixes inquietuds. Per més de tres mesos ens reunirem, parlarem, debatérem… per consensuar un manifest en què recollíem, de forma sintetitzada, la nostra forma de veure les coses. L’any 2017 férem públic el document anomenat “Per una Mallorca lliure de taxes” en el que definíem les sis propostes bàsiques. A l’administració no li va fer gràcia que es plantegés una cosa com aquesta! El nostre primer any es va presentar una proposta de modificació del Pla d’Ordenació de Recursos Natural (PORN) de més de 300 pàgines al conseller d’aquell moment, l’actual senador Vicenç Vidal, que la va rebutjar de pla. La seva directora general de Biodiversitat, Caterina Amengual, estava bastant oberta i, de fet, vàrem agafar una de les seves idees. I era la que com a la Serra de Tramuntana hi ha set normatives superposades, el que suposa un vertader desgavell, ella proposava que es regulés tot per la normativa de Natura 2000 (Xarxa ecològica europea de conservació de la biodiversitat).

Robert Busquests en plena passejada. (Foto: Robert Busquets)

P.- I en quin moment ens trobem amb l’actual administració?

R.- Amb el canvi de conseller per Miquel Mir ens trobem que va a la seva, al tancament. És una persona que opina que una de les maneres de regular l’accés a la natura és pagar. Nosaltres el 2019 tinguérem una reunió amb Llorenç Mas, director general de Biodiversitat i Espais Naturals, en el que es va fer entrega d’un dossier acompanyat del suport de més de tres mil firmes de muntanyencs, alhora que tornaven a presentar la proposta de modificació del PORN actualitzada i millorada. Ens va reconèixer que estàvem avalats per ser interlocutors de l’administració. Indicaren que no volien reformar totalment el PORN, però sí que estaven disposats a fer unes modificacions puntuals. Ens va indicar que bastants dels punts presentats es podien tenir en compte. Davant d’això reduirem la nostra proposta inicial fins a arribar a una proposta simplificada deixant les coses més prioritàries.

P.- Quina opinió teniu del sistema d’autoritzacions establertes per l’administració?

R.- No ens enganem. Ells volen donar les autoritzacions perquè estan fent un cens. Ells fan un programa informàtic al qual tu pots entrar i demanar autorització, introduint les teves dates. I de cop i volta, d’un dia per l’altre, surt al programa una finestreta que diu “Pagar”. I aquesta és la por que tenim. És el que ha passat amb els bussejadors. Si vas a bussejar a una Reserva Marina de competència estatal, no pagues, és gratis. Si vas a una de competència autonòmica, pagues! Això mateix és el que volen fer amb la muntanya. Nosaltres cada any presentem un escrit per tal que no s’apliquin taxes per accedir a la muntanya. I entenem que segons quin tipus d’activitat, com l’organització de curses de muntanya per exemple, s’hagin de satisfer, però en aquest cas ja s’han incorporat a la quota que paga el corredor. Les empreses que fan activitats a la natura ja fan la seva aportació econòmica via el pagament d’impostos. L’any 2008 o 2009 l’administració va voler exigir un pagament d’una taxa de dos euros. Va durar un any, ja que nosaltres ho vàrem combatre. No ens creiem els polítics. Ens han mentit ja tantes vegades que no ens refiem.

El que no tenim en compte quan llegim una normativa és que aquesta disposa de possibilitats que poden o no posar-se en marxa de forma discrecional. Quan s’aprovà el 2007 el PORN l’aleshores president Jaume Mates ens va dir “Tranquils”. Ens indicà que tot seria autoritzable i que el conseller responsable entendria que, amb determinades condicions, estarien autoritzades sense necessitat d’un tràmit individual. Ens varen enganar a tots; muntanyencs, escaladors, petits propietaris… Nosaltres vàrem avisar i el temps, desgraciadament, ens ha donat la raó. I tot això anirà a pitjor. El nostre temor que per accedir a la natura s’hagi de pagar, s’està confirmant.

Els excursionistes també tenen el seu lloc d’esbarjo i preparació de les seves activitats. (Foto: Robert Busquets)

Amb el director de Biodiversitat en el seu moment vàrem aconseguir que a Natura 2000 algunes activitats fossin admeses com usos permesos com el barranquisme i l’escalada. El següent pas era transposar la normativa al PORN. I ens diuen que no tenen temps de fer-ho. Quan ho tenien pràcticament fet, com vàrem poder veure.

P.- Com veieu la proposta d’ampliació de les zones d’exclusió de Medi Ambient?

R.- Sempre seran un cavall de batalla. La Fundació del Voltor Negre fa pressió per tal que hi hagi més zones d’exclusió. Ara hem confirmat que la seva idea és que arribin fins a Ses Puntes de Sóller, baix Sa Torre Picada. Com la zona de Cala Castell a Pollença. I nosaltres volem que es desclassifiquin moltes d’elles per no tenir sentit. Hi ha també un Agent de Medi Ambient molt famós que diu que a Sa Coma Fosca (Puig Major) hi ha un pi que és perfecte perquè faci un niu el voltor. Fa deu anys que esperen que hi vagi un animal i encara no s’ha presentat!

P.- Des de UxC com han vist l’escàndol de l’intent de prohibir els mapes Alpina per part de la conselleria?

R.- L’origen del tema Alpina creiem que és un atac al col·lectiu muntanyenc. Des d’UxC hem fet servir sempre els mapes Alpina per il·lustrar i acompanyar les nostres al·legacions que són moltes. I es veu que a qualcú de dins la conselleria això no li ha agradat i ha pensat “per què no ens carreguem els mapes Alpina?”. I nosaltres ens demanem, per què no wikiloc, google earth (altres eines geogràfiques)? Ara farem servir els visors geogràfics de la conselleria a veure si s’atreveixen a atacar-los també.

Castell del Rei. Paret de Ternelles és una zona prohibida. (Foto: Xisco Simón)

P.- Quina és la visió que té UxC sobre els efectes de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat el 2011?

R.- Totalment desfavorable. I ens expliquem. Abans de l’any 2011 es varen fer jornades de participació ciutadana en què jo, abans d’integrar UxC, i molta més gent va participar. Tot era molt bonic, però no deixava de ser una declaració d’intencions. Els hi proposarem arreglar el PORN i el desgavell legislatiu i que la declaració de Patrimoni de la Humanitat tingues alguna conseqüència jurídica. Si es feia sense arreglar el PORN, sense arreglar les infraestructures, els problemes amb els camins –hi ha més de tres-cents camins públics tancats, és una barbaritat!-, amb una ruta de pedra en sec inacabada… esdevindria res més, ho repetim, que una declaració d’intencions. És gastaren dos milions d’euros en un document que no servirà per res. I s’ha generat un efecte crída contraproduent. I l’administració està posant cada vegada més traves i entrebancs per anar a la muntanya.

P.- Quina és la seva proposta sobre els camins públics?

R.- Nosaltres apuntem a fer que les competències sobre camins siguin del Consell no dels ajuntaments per diverses raons. Els ajuntaments no tenen els doblers per començar. La promoció turística també la fa el Consell. La idea és senzilla; els doblers dels nostres impostos han de revertir en camins per gaudir nosaltres i també per donar servei als nostres visitants que activen la nostra economia. Pots millorar i incrementar l’oferta de rutes de muntanya interconnectant-les. Per què no pensar en què els camins i el seu manteniment siguin responsabilitat de carreters com abans ho eren?

Ses Puntes a la zona de Sóller serà una possible zona d’exclusió. (Foto: Xisco Simón)

P.- Fa poques setmanes, Joe Holles, president de Tramuntana XXI va publicar un article al Diari de Mallorca demanant una llei de Tramuntana que unifiques totes les normatives. Com es veu des de UxC aquesta proposta? Com seria la vostra proposta?

R.- Com estan les coses ara mateix no ens sembla bé. Com hem indicat hi ha una quantitat de normativa bestial. Aquesta seria una més. La nostra proposta és fer tabula rassa, eliminar-ho tot i començar de nou. En el seu moment la proposta de Caterina Amengual, que fou directora de Biodiversitat i Espais naturals en la meva etapa a la FBME, ens va encantar. Ens mantindríem amb el suport legal de la normativa europea Natura 2000. L’avantatge és que estaríem supervisats directament des de Brussel·les. Existeix l’obligació de revisar la normativa cada quatre anys i si no es fa, hi ha sancions i multes. La millor referència és la de Natura 2000. La Llei de Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) de l’any 2005 també s’ha de modificar. Té contradiccions i deixa de banda tot el que suposa l’ús social del medi natural.

La teoria de la sostenibilitat cerca l’equilibri entre l’ús social, el medi ambient i l’economia que conformen una mena de piràmide. En el moment que un predomina sobre els altres es trenca l’equilibri. Si tu, per exemple, vols fer un ús econòmic intens, pot ser que et beneficiïs en l’àmbit social, però el medi ambient patirà. Un cas contrari. Al desembre el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana va fer un informe sobre la zona de Cala Castell a Pollença per reforçar el tancament del camí per raons mediambientals. Es reconeixia un ús privatiu de la platja per part de la propietat a l’estiu, quan allà hi ha una Zona de Demarcació Marítima Terrestre, i que li preocupava que qualcú se sortís de la pista. La solució plantejada per UxC era evident; acordar un tancament ecològic d’acord amb normes allà a on ells consideressin que és sensible que permetés el trànsit de persones i delimitar a on es pot i no es pot anar.   Fent aquests informes no pensen en la part social. Hi ha una deriva l’administració que prima l’aspecte mediambiental.

L’administració es completament partidista, arbitraria i no actua amb criteris clars i coneguts.

La Vall de Ternelles. (Foto: Xisco Simón)|

P.- Quin és el nivell de coneixement de la gent sobre els aspectes mediambientals?

R.- Hi ha molta mancança de coneixement. Hi ha tanta normativa que la gent no sap a on es fica, el que és una Zona d’Exclusió, d’Ús Limitat…

Nosaltres anem publicant tota una sèrie de documents que posem a l’abast de tothom per tal d’intentar facilitar el màxim d’informació. Al·legacions, impugnacions, propostes… I si algú les vol fer servir i pot aconseguir quelcom de positiu no hi veiem cap inconvenient. Si s’obté un bé pel comú de les persones, cap problema. No tenim ànsia de protagonisme.

P.- Quina opinió teniu d’entitats com Tramuntana XXI o la Fundació Vida Silvestre Mediterrània?

R.- No són el mateix tipus d’entitat ni representen els mateixos interessos. Amb Tramuntana XXI hem tingut contactes puntuals. Fan servir el missat De conversa amb  Robert Busquet, president Units per Conservarge de la saturació de forma barroera. Com pots parlar de saturació si cada vegada es restringeixen més llocs de visita? Tot el que fan és defensar els interessos dels propietaris. I de nou ens deixem fora l’aspecte social. Tramuntana XXI i Fundació Vida Silvestre Mediterrània defensen als propietaris. La Federació defensa als seus federats, que representen just el 4% de la gent que va a la muntanya. I qui defensa els interessos de la resta de la gent, aquest aspecte social que per nosaltres és molt important? La Federació va presentar al·legacions a quatre punts del PORN. Nosaltres en vam fer dinou  perquè enteníem que s’havia d’anar més enllà dels aspectes purament esportius.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt