Francesc Nicolau: “Avui en dia és molt important poder fer les programacions per sembrar a l’època que cada un vol”

Planters i Ornamentals Nicolau és una empresa familiar en la qual hi treballen quatre germans: Maria Magdalena, Miquel, Tomeu i Francesc Nicolau Català.  Per trobar l’inici de la producció de planters d’horta en aquesta família hem de remuntar-nos fins als besavis paterns dels germans Nicolau, que produïen planters en un solar del poble de Sant Joan.

Els seus avis van continuar aquesta labor a la finca anomenada Son Fortuny, també en el terme de Sant Joan, i els seus pares, que van introduir les plantes ornamentals, van passar la producció a Son Duran, on actualment s’ubica i treballa Planters i Ornamentals Nicolau. Aquesta finca consta d’uns 12.000 metres quadrats d’hivernacles i d’uns 7.000 de producció a l’exterior.

Aquesta és una empresa que juga fort per conservar les varietats hortícoles que els seus avantpassats van anar seleccionant. Aquestes varietats autòctones són úniques i la condició d’illa ha fet que aquí, a Mallorca, i concretament a Sant Joan, perdurin en el temps amb característiques singulars. Són també les que normalment s’adapten millor a les condicions climàtiques de Mallorca.

Per poder esbrinar una mica més i endinsar-nos dins el cor d’una empresa viva i amb ganes de lluitar pel món de la pagesia, ens hem trobat amb Francesc Nicolau, un dels germans que duen l’empresa i, més concretament, la gerència i comptabilitat.

Pregunta.- Què fa i a què es dedica la vostra empresa?

Resposta.- Nosaltres fem coses distintes, però el que més fem és sembrar llavors per fer planters i que els pagesos puguin anar sembrant aquestes plantes. Avui en dia és molt important poder fer les programacions per sembrar a l’època que cada un vol. Per això és crucial emprar la tecnologia adient. Nosaltres sembram les llavors amb una màquina, després les posam dins una càmera de germinació i després a l’hivernacle, que és el lloc on les criam fins al moment que són trasplantadores al camp.

P.- Això vol dir que vosaltres podeu fer germinar les llavor quan voleu?

R.- Realment no és quan volem, perquè cada llavor té una temperatura de germinació i un temps de germinació, però el que sí que podem fer, per exemple, és que si volem sembrar tomatigueres la primera setmana de maig, ho podem programar perquè estiguin a punt a la data fixada.

P.- Quin any va néixer la vostra empresa?

P.- Planters i Ornamentals Nicolau va néixer l’any 1994, el que passa és que nosaltres venim de moltes generacions enrere que ja feien planters. Quan el nostre pare es va emancipar dels seus pares va anar a fer feina per altri fins que els germans es repartiren l’herència. En aquest repartiment al meu pare li va correspondre aquesta finca Son Duran, a Sant Joan. Va fer un sondeig d’aigua i reprengué l’activitat. Aleshores sols feia planter de col i hortalissa. Amb el pas del temps, posàrem en marxa hivernacles i començàrem a fer planters de tota mena d’horta.  A principis dels anys vuitanta compràrem la primera màquina per poder començar a fer els planters com es fa ara, amb petites safates que faciliten el seu trasplantament.

P.- A més de fer germinació per a vosaltres, també en feis per altri, per vendre?

R.- Sí. De fet, tenim espai suficient per fer-ho. Comptem amb tres hectàrees. Dues tapades; una part coberta amb un tipus de sombreig i la resta hivernacles; i una hectàrea aproximada totalment destapada per al cultiu natural. Al planter d’hortalissa li dedicam aproximadament 6.000 metres i la resta a planter de cossiol  ornamental.

P.- Com treballau amb l’estacionalització del camp?

R.- Procuram conduir la nostra producció perquè la gent pugui fer feina tot l’any. El planter d’horta és molt fort del mes de març fins al juliol. Després als primers cops de tardor venen les cols, cebes… però posteriorment tenim els períodes  que es troben entre i entre que no acaben de tenir un conreu definit. Per això el que hem fet és cercar producció de planta ornamental per poder tapar aquests forats. D’ornamental, fem cultiu interior i cultiu exterior. Per exemple la ponsètia, que ve per Nadal que és una època fluixa i l’estrany que ve per Tots Sants, que és també una època fluixa. Amb aquestes coses procuram tapar tot l’any perquè el personal pugui seguir fent feina i també per treure el màxim de rendiment a les instal·lacions que tenim.

P.- Surt molt car equipar una empresa com la vostra: hivernacles, màquines, personal?

R.- Sí, és com tot. Cada parell d’anys s’han d’anar canviant els plàstics dels hivernacles, els regs no duren tota la vida, també s’han d’anar canviant cada parell d’anys. Aquestes empreses, com d’altres, són una evolució constant. Val a dir que també tot es va modernitzant i no queda més remei que anar-se posant a l’altura si hom volem ser competitiu dins el mercat. Un dels costos importants, a banda del personal, és el del procés d’escalfament. Dins el període estival no hi ha problema perquè refrigeram de manera natural amb ombres, però l’hivern requereix combustible per encalentir l’ambient i això surt car, però és necessari. 

P.- Estarem d’acord que dins el plat no té el mateix gust una tomàtiga de Tanzània que una de Mallorca feta al camp d’aquí?

R.- Sí, però la gent que juga amb això sap que nosaltres encara sabem què és una tomàtiga bona, però juguen amb el factor que un dia, no massa llunyà, ningú ja no sabrà què és una tomàtiga bona, un pebre o un meló. De tota manera, darrerament hi ha una mica d’intenció, en l’àmbit europeu, de tornar a recuperar varietats antigues. Ja veurem si d’aquesta manera això fa un gir, tot i que jo personalment ho veig molt difícil.

P.- Pot ser les traves administratives de compra i venda dins els vostres horts té alguna cosa a veure amb tot això? Vosaltres podeu vendre aquí, per exemple?

R.- Sí. Nosaltres podem vendre aquí i els pagesos també, però avui el problema, o un d’ells, és que abans el meu padrí feia les llavors ell mateix i ara les cases comercials van introduint llavors noves, més productives, de més conservació… Aquest fet comporta que cada vegada que tu vols sembrar has de passar per ells i ells són els que dominen el mercat. De cada vegada són empreses més grans que poden, i de fet fan, molta publicitat i campanyes a les quals nosaltres no podem arribar ni tan sols competir. Són multinacionals amb molts d’interessos en joc.

P.- El fruit de la nostra terra és car o val doblers?

R.- Jo crec que car no ho és. Jo sempre he dit una cosa i és que si la gent quan acaba l’escola primària hauria de passar un estiu al camp. No en conform amb això; en acabar la universitat una altra vegada. Així apreciarien molt més allò que es posen a la boca perquè ha arribat un moment en el qual la televisió té tant de poder que pareix que allò que no surt a una publicitat a la televisió no existeix. Jo sempre he pensat el contrari. Allò que val la pena és allò que no es fa publicitat i es manté per ell mateix. Avui en dia estam menjant una quantitat de porqueria increïble i això és perquè surt per la televisió i anem al que és fàcil i còmode.

P.- Hem canviat el pa amb oli de l’escola pel producte envasat?

R.- Ben cert. Això és una obvietat. Segueixo dient que si la gent passés a treballar pel camp en alguna època de la seva  vida, aquestes coses ben segur canviarien.  És trist veure que els joves d’avui en dia no saben distingir una col d’un enciam. Tot això duu associat que a la gent urbanita li venen allò que volen, amb missatges de publicitat, propagandes dins les bústies, internet…  La gent no té consciència. Gràcies a Déu, però, sembla que ara torna a començar una mica a anar a recuperar el punt perdut. Avui en dia no sols es pot anar a la productivitat, que és el que cerquen les multinacionals; s’ha d’anar a la qualitat, que és el pilar bàsic per menjar bé.