Ara llegint
Iker i Eneko Pou: “Ens estan utilitzant com a boc expiatori per tapar altres moltes coses que realment fan mal al medi ambient en aquesta illa”

Iker i Eneko Pou: “Ens estan utilitzant com a boc expiatori per tapar altres moltes coses que realment fan mal al medi ambient en aquesta illa”

Iker i Eneko Pou, dos dels millors escaladors del món, residents de fa temps a Mallorca, han expressat la seva indignació contra la Conselleria de Medi ambient afirmant “El que es fa és perseguir a la gent que vol practicar esport en el medi natural. És quelcom increïble,  en lloc de facilitar-ho el que s’intenta és posar totes les travetes que es pot per tal que ningú trepitgi Tramuntana” en una entrevista concedida a l’espai radiofònic digital Tramuntanyencs.  En la seva opinió Ens estan utilitzant com a boc expiatori per tapar altres moltes coses que si realment fan mal al medi ambient en aquesta illa”

Considerats en el món de l’escalada esportiva al mateix nivell que un Rafel Nadal al tenis, o un Jorge Lorenzo o Joan Mir en el motociclisme, els dos germans estan arrelats a Mallorca, illa en la qual passen llargues temporades des de la seva descoberta l’any 2008. La  tenen com una base de les seves activitats esportives. Les seves opinions, projectes, experiències… es projecten més enllà del nostre territori i tenen una transcendència internacional com ho certifiquen els pràcticament 100.000 seguidors a les xarxes socials.

En l’entrevista ambdós germans, Eneko i Iker, Iker i Eneko, han anat desgranant les seves opinions sobre alguns temes d’actualitat relacionats amb Mallorca i el Medi Ambient sense defugir les polèmiques i els posicionaments clars.

Els Germans Pou practicant Psicoblok. (Foto: El Correo Vasco)

Persecució dels muntanyencs a Mallorca

Afirmen que “És l’únic lloc del món a on hem vist tantes traves per practicar activitats a l’aire lliure, tant senderisme, com bicicleta de muntanya, escalada, barranquisme… és increïble les prohibicions que es posen per practicar esport. Normalment la gent que practica esport a l’aire lliure és la més respectuosa, els que més respecten el medi, i la veritat és que és un autèntic desastre. A escala mundial compares amb totes les facilitats que posen en altres llocs, estem parlant de Parcs Nacionals famosíssims dels Estats Units, del Canadà, de molts de llocs i aquí, sembla mentida, el que es fa és perseguir a la gent que vol practicar esport en el medi natural. És quelcom increïble, en lloc de facilitar-ho el que s’intenta és posar totes les travetes que es pot per tal que ningú trepitgi Tramuntana

El turisme de natura no interessa

En la seva opinió, hi ha un discurs oficial polític que afavoreix el turisme de natura, però altra cosa és la realitat. Des del seu punt de vista “… el turisme de medi ambient no interessa, aquesta és la realitat. El turisme que interessa és, desgraciadament per la imatge que es dona de l’illa, el de Magalluf, el de S’Arenal, el turisme de masses i gateres, de llançar-se per la balconada… No s’està afavorint des de l’administració un turisme de qualitat i un turisme actiu.”

Escalant a Caimari. (Foto: FB Germans Pou)

Els muntanyencs com a boc expiatori d’una mala gestió mediambiental

De manera alhora contundent i reposada, expressen que “Aquí l’errada està en pensar que la gent que està perseguint als muntanyencs són els ecologistes. Això és mentida, als muntanyencs els està perseguint l’administració per una senzilla raó; si tu volguessis cuidar la Tramuntana com ho has de fer, tal volta hauries de limitar l’entrada d’avions a l’aeroport de Son Sant Joan. Tu no vols fer això perquè és el que dona doblers,  però per altra banda, has de salvar la cara fent veure que fas alguna cosa pel medi ambient. I qui és el que està pagant això? Els muntanyencs. Salvant totes les distancies, això se sembla molt a quan els blancs varen arribar a l’oest americà (…) els indígenes es varen extingir en veure els seus recursos naturals malbaratats. És una mica el que està passant aquí, ens estan utilitzant com a boc expiatori per tapar altres moltes coses que si realment fan mal al medi ambient en aquesta illa”.

Estem parlant de doblers, no d’ecologisme

Aus com el Voltor Negre o els endemismes vegetals són, pel que expressen, emprades de forma interessada. Indiquen “És l’excusa. (…) Després donaran permís per construir un xalet en qualsevol zona d’exclusió de la zona nord (…) Com que no poden tocar els hotels, van als més dèbils per justificar el seu sou i fer veure que fan alguna cosa, de qualsevol manera, per això també els arriben les subvencions. Estem parlant de doblers, no estem parlant d’ecologisme. (…)  hi ha interessos econòmics molt forts i l’administració i, concretament de la Conselleria de Medi Ambient (…) casualment tots els problemes han vingut després del canvi de govern ja fa sis anys i, encara que sempre hem tingut dificultats, s’han profunditzat (…) i se’ns està perseguint”.

Escalant als Picos d’Europa. (Foto: FB Germans Ppou)

Persecució i denuncies; col·lectiu en peu de guerra

Recorden els primers problemes seriosos tot expressant que “Fa dos anys Iker i jo, vàrem fer la primera denúncia pública que afectava tot els col·lectius, de forma especial als escaladors, però ara, dos anys després, tenim a tot el col·lectiu muntanyenc en peu de guerra perquè està afectant directament a senderistes, a ciclistes… No ens estan deixant fer cap mena d’activitat i, ho tornem a repetir, els ecologistes som nosaltres. Avui mateix estaven prenent un refresc a una terrassa de Caimari i teníem dues milanes volant damunt els nostres caps i això, ho tornem a repetir, igual que ho vàrem fer fa dos anys, vol dir que ja no se’ls dispara amb escopeta, no se’ls hi posa verí, i que el problema dels muntanyencs és mínim, és ínfim.”

Responsabilitat dels muntanyencs protegint el Medi Ambient

Alerten que “… els muntanyencs portem regulant-nos amb aquests temes tota la vida. Si un muntanyenc sap que hi ha una au o una planta especial a un camí, intenta evitar-ho.”

La seva experiència escalant parets a molts de llocs del món a on existeixen especies protegides s’expressa quan afirmen que en aquests indrets “…no existeix aquesta psicosi. És el que hem dit, és una excusa per justificar els sous, les subvencions i fer veure que fan alguna cosa. Jo crec que els hi dona absolutament el mateix. Han de cercar alguna cosa, algun argument per justificar. Hi ha molt d’interessos encoberts en aquest tema.”

Iker escalant a 359 emtres d’alçada. (Foto: FB Germans Pou)

Una situació no democràtica

A tall de les declaracions del batle de Deià, Lluis Apesteguia, i la seva aposta per recuperar camins criticant la privatització del poc que queda com espai públic, indiquen que “…no és una situació real ni democràtica. De fet, és antidemocràtica. Siguem sincers, el noranta-vuit per cent de la Serra de Tramuntana és privada (…) La realitat és que a Mallorca viuen 800.000 persones. (…) No tenen dret a gaudir de la seva illa? Perquè si no ho tenen que els nostres polítics, i en aquest cas la Conselleria de Medi Ambient ho diguin, perquè segurament de cara a les següents eleccions la gent pensi; Bé, si aquesta gent no volen fer res ja sabrem el que hem de votar. Anem a parlar clar. Diguem les coses com són.”

Afegeixen que “Falten dos anys per a les eleccions i la gent hauria de saber-ho. Quan varen arribar els partits nacionalistes i amb un component d’estima al territori important i progressista, semblava que el seu sentiment seria més proper al del col·lectiu d’amants de la muntanya, però ha estat al contrari? Tot el contrari, han girat la paella i han tancat amb pany i clau, per tal que ningú ho toqui. El que s’ha de fer és gaudir amb control i mesura d’aquesta Serra tenint en compte que la gent que va a la muntanya, en general, és molt respectuosa”.

Com s’ha d’actuar davant aquesta situació

Els entrevistats raonen que el que han de fer els muntanyencs, els amants de Tramuntana és “Agrupar-se i fer renou. Queixar-se, manifestar-se. És al·lucinant, és l’únic lloc del món  on passa això. La gent ha de defensar-se, defensar els seus drets i lluitar per ells”.

Iker Pou a una bella imatge d’escalada. (Foto: FB Germans Pou)

Acabarem jugant al pàdel i pagant!

Amb un punt d’ironia i posant-se en el pitjor els germans Pou diuen que “Si quedem en les mans d’alguna gent, acabarem jugant al pàdel a Mallorca, pagant és clar, això és el que pretenen. Ens trauran de la muntanya. L’important és que paguem, no paguem a bastament impostos al cap de l’any. Jo crec que la gent ha d’obrir els ulls.  Estem amb un problema que ve de fa anys. S’ha aguditzat molt els darrers sis anys i el no mobilitzar-nos fa que, al final, tot quedi en mans de gent que la seva feina és menjar-te terreny de mica en mica i, quan t’adonis donis compte, estàs jugant al pàdel.”

Falta de diàleg i necessitat de compromís

Fent referència als seus orígens, destaquen que “Al final també hi ha la nostra part basca. Els bascs no ens fitxem en els discursos, ens fixem en el que acaba fent la gent amb aquests discursos i la realitat a l’illa en aquests moments és que se’ns estan tancant zones d’escalada, se’ns van tancant camins que tenen més de quatre-cents anys (…) , al final, se’ns vol treure de la Tramuntana. Que els mallorquins obrin els ulls d’una vegada perquè anem a pitjor. Quan nosaltres vàrem fer la denúncia fa dos anys, érem els dolents, havíem denunciat una cosa i resulta que dos anys després tothom se n’adonà. Sembla que cadascú, mentre no l’esquitxi, s’amaga darrere sa roca, com dient “jo pas”.  És hora a totes les Balears d’agrupar-se i que puguem asseure amb tota aquesta gent a dialogar, a parlar, perquè actualment no hi ha diàleg.”

En defensa del medi natural i del col·lectiu muntanyenc

Les raons que els impulsen a expressar la seva posició les expliquen afirmant que “la gent pot pensar, i que guanyen aquests amb tot això? Nosaltres absolutament res, econòmicament ni ens ve ni ens va, a nosaltres, si de cas, ens pot perjudicar més que ajudar-nos, però nosaltres sempre estem en defensa del col·lectiu de muntanya quan ho necessita. A nosaltres ens dona el mateix l’especialitat; som muntanyencs i hem de defensar el medi natural el primer i a continuació el col·lectiu muntanyenc. En aquest cas defensem les dues coses alhora“

I expressen el seu compromís amb l’afirmació que,“un muntanyenc de veritat és aquell que després de fer un sender, un barranc, una via… no es nota que hi ha passat. Som els primers a recollir els fems, intentes cuidar-ho tot, si hi ha aucells en una via no escales, som els primers que posem un cartell que indiqui que hi ha un niu i que no es pot escalar fins que no acabi la nidificació. Som els primers que regulem, amb criteri, i la gent ho respecta“.

Les postes de sol són, quasi sempre, el final d’un dia de gaudi muntanyenc. (Foto: FB Germans Pou)

Cultura de muntanya i necessitat de transmetre-la

Hereus d’una cultura d’estima a la muntanya que els hi arriba de fa dues generacions, fan referència al fet que “Nosaltres tenim cultura de gent de carrer. No anem a cercar una subvenció, a cobrar per ensenyar tots aquests valors de la muntanya a la gent més jove. No, no fa falta que ens paguin res. Si veiem a la muntanya o a una via algú que no es comporta amb molt bones paraules li dèiem que a la muntanya les coses no van així. Portem tota la vida fent-ho així i aquí ningú cobra per això. També és veritat que en un moment com l’actual que som més gent a la muntanya la responsabilitat de gent com nosaltres, els medis, els més veterans i experimentats és gran. En el sentit de què ens està arribant una massa de gent que no sempre han mamat des de petits els valors de la muntanya i és la nostra responsabilitat que aquesta gent faci les coses bé, transmetent-los aquests valors. És normal que a la gent que li han tancat els seus espais habituals d’oci hagin descobert la muntanya com un espai lúdic i d’esbarjo. Ha passat en tot el món. Hi ha més gent, però quan la situació es normalitzi la gent tornarà als seus costums i hàbits de consum d’oci d’abans. Ningú surt a la muntanya amb la intenció de fer malbé el medi natural, surten com poden i saben.”

Les declaracions dels germans Pou s’inscriuen en un marc de creixent tensió entre la conselleria de Medi Ambient i Territori i el col·lectiu d’amants de la muntanya i practicants d’activitats en el medi natural en un procés que aquests darrers entenen com de criminalització. Aquesta tensió va esclatar amb la pretensió de dos agents de medi ambient (AMA) d’iniciar un expedient contra l’editorial Alpina, que elabora i comercialitza mapes de muntanya de tots els paratges, parcs i espais protegits d’Espanya, pel contingut dels seus mapes de la Serra de Tramuntana. L’editorial ha demanat l’obertura d’un expedient sancionador contra aquests funcionaris per infraccions greus i molts greus davant el que entenen com irregularitats i falsedats, alhora que veuen una vulneració de drets fonamentals com ara els de lliure expressió.

Les federacions de muntanya, tant autonòmica com nacional, les d’espeleologia, plataformes de defensa del medi ambient…, han tingut reaccions de suport, tot rebutjant l’actitud de la conselleria.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt