L’Alzinar: Ja teniu caragols? Un Firó sense caragols, no és un Firo!
Mentre començo a teclejar, aquestes mal pernejades línies, davant la pantalla del meu vell ordenador, dijous horabaixa, set de maig (manquen tres dies per Sa Fira i quatre pel Firó), comencen a caure ja les primeres gotes que, segons els entesos, molt possible, i lamentablement, ens acompanyaran fins després del Firó (no és la primera vegada que passa al llarg dels 58 anys que hi participo activa i ininterrompudament), però la festa i la bulla seguiran, amb tota seguretat, com cada any, fins a límits insospitats; mentre aquesta benvolguda pluja, més valuosa que el propi or, ha tornat a despertar i rejovenir els camps.
Ja teniu caragols?.
Aquesta bona plogudeta, segur que els ha fet sortir a donar una volteta, una passejadeta…
Quina olor de terra banyada…, és normal que els caragols ja treguin les banyes!
Penseu que ja queda menys per Sa Fira de Sóller i què un Firó, sense caragols, no és Firó.
Els podem trobar a qualsevol lloc, horts, olivars, voreres de carretera, garriga, marges i clapers…, especialment on hi hagi herbes altes (sobretot fonoll).
El caragol resulta poc nutritiu (60 calories per 100 grams de carn) i difícil de digerir, pel que no resulta aconsellable a les persones delicades del fetge o del ronyó, dels reumàtics, i dels qui pateixen digestions difícils.
Records de Joventut.
Record que, en aquells llunyans anys, una vegada agafats els caragols, la padrina Jerònima, a Cas Moliner, els alimentava durant una setmana o una setmana i mitja, amb verdures (enciam, pastanaga, col, carabassó…, o també amb farina amb la finalitat de depurar totes les impureses de la seva carn), rentant-los després amb aigua, vinagre i sal, fins que havien tret la seva bava.
Finalment es començaven a cuinar, triant només els que sortien de la closca, gràcies a la calentor del foc.
Canvi d’aigua, herbes (fonoll, moraduix, romaní, herba sana) dues cabeces d’alls, dues cebes, llorer, sal, pebre coent, sobrassada, carn, camaiot… All i oli, d’aquest autèntic fet a mà, i no el que ens serveixen avui en dia als bars i restaurants, i a xuclar-se els dits.
Amb la terra banyada i el cor alegrat… Ja estem a Sa Fira i es Firó!
La plogudeta, ja ha fet el primer miracle: els caragols treuen les banyes, i tota la Vall dels Tarongers (actualment Vall dels Aparcaments), es batega, i Sóller ja sent de nou l’esperat renou de la festa, de xeremies i obrim les portes a uns dies de tradició,
trobada i orgull solleric.
Que ningú ho dubti: “Sense caragols no hi ha Firó”, “Sense música no hi ha Fira”, i “Sense ganes, i amor, no hi ha poble”!
Prepareu les cassoles, afineu les xeremies i el tamborí, el conjunt instrumental més tradicional de Mallorca i de les Illes Balears, protagonistes de la música folklòrica a totes les festes populars, tocats per les colles de xeremiers: Sa Fira i es Firó ja són aquí.
Dies de tradició i memòria històrica, de música, de festa, de retrobaments, de moros, pagesos i bandolers, i renou de poble, de carrers plens (darrerament, desgraciadament, ja hi estem massa acostumats, i encara pitjor l’inaguantable excés de vehicles, renou, mala educació, fum i contaminació, per les carreteres, carrers i carrerons sollerics, sense que ningú mogui un dit per solucionar-ho!) i taules parades, d’història viscuda generació rere generació, de memòria guardada, de costums transmeses i d’esperit que no s’ha romput amb els anys, tot el contrari, va agafant més força d’any en any, commemorant aquells fets històrics, de l’onze de maig de 1561.
Que aquestes esperades Festes ens trobin ben drets, junts, amb ganes de bauxa i alegria,
amb respecte, orgull, i alegria compartida.
Firó-1993: Indubtablement ens veiem dilluns, a matxacar els moros!
Visca Sa Fira!
Visca es Firó!
Visca Sóller (però una mica més tranquil·la)!
I visquin els caragols!