Jerònima Bonafé: “El 25% dels nostres associats són dones, però només el 8% ocupen llocs de responsabilitat, i per això treballam”
Jerònima Bonafé, presidenta de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, secretària del consell rector de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i presidenta de l’Associació de Dones Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya (AMCAE) és la veu femenina del camp balear més activa des de fa anys.
De fet, la seva trajectòria li va valer l’any 2019 el Premi extraordinari d’innovació a les dones rurals que atorga el Ministeri d’Agricultura, un guardó que va recollir amb un orgull especial perquè “incideix en un canvi de mentalitat” va dir aleshores.
Bonafé celebra avui el Dia de la Dona amb una reivindicació especial per damunt la resta: “Que cap dona que treballi en el camp quedi sense cotitzar, perquè cotitzar és una assegurança i una garantia per al futur”.
Reconeix que la labora de la dona ha estat tradicionalment molt important, indispensable per a la supervivència de les explotacions agràries i ramaderes, però que ha romàs pràcticament oculta, sense transcendència. “Present, però no visible”, diu, i posa com a exemple la seva pròpia mare, de qui diu que va treballar tota la seva vida en el camp, però sense cotitzar a la Seguretat Social, com moltes altres dones d’aquella generació, siguin madones, gallufes, ramaderes, llauradores, recolectadores, sense poder de decisió, sense nòmina, pensió o independència econòmica.
I és que el camp no ha estat mai -ni tampoc ara- cosa exclusiva d’homes, encara que sovint pugui parèixer-ho. La dona ha tengut un paper molt actiu en el fora vila balear, però rara vegada n’ha estat la protagonista.
Eren molt apreciades i conegudes les gallufes, les collidores d’oliva que cada any es traslladaven del Pla a la Serra per acotar-se a terra i seleccionar, una per una, amb una destresa assolida a base d’any s d’esforç, les olives madures que havien caigut a terra per convertir-les en el mític i valuós oli.
O també la madona de possessió, la figura adjunta a l’amo, autèntiques governantes que mantenien l’ordre a les cases de possessió mentre els seus marits es dedicaven a rendibilitzar la terra.
Pregunta.- Quina és avui la presència de la dona al camp balear?
Resposta.- Per tradició en aquestes illes l’agricultura i ramaderia està lligada al paper de la dona en aquest sector. El terme madona avui dia encara s’utilitza, segurament menys freqüentment que en la generació dels meus pares, per a mi reflecteix un reconeixement a aquest treball diari i poc visible que la dona desenvolupa en l’agricultura. Avui en dia, en un sector més mecanitzat, més informatitzat i innovador, la dona és essencial per a moltes explotacions. En molts casos és titular de la terra, encara que l’explotació vagi a nom d’un home.
P.- Existeix discriminació de tasques, de sou, de protecció laboral o d’altre tipus?
R.- Avui en dia no hi ha discriminació de tasques: tenim dones que manegen maquinària, d’altres treballen en l’explotació lletera… A més, en aquests dos últims anys, hi ha dones que s’han incorporat al sector hortícola, com en el cas de la cooperativa Ecofexies d’Eivissa. A totes aquestes tasques la discriminació està en la cura de fills i majors que en la majoria d’explotacions estan a càrrec de dones. Hi ha dones que volen tenir prevista la jubilació i per això cotitzen a la Seguretat Social, són titulars d’explotacions. Seguir el model de la generació dels nostres majors comporta una jubilació precària.
P.- I pel que fa a la titularitat de les explotacions, existeix discriminació? Si n’hi ha, quines conseqüències comporta?
R.- És molt freqüent veure dones tècnics de cooperatives i d’organitzacions agràries. La cosa que no és freqüent és que les titulars de les explotacions puguin estar en càrrecs representatius. La dona ha estat invisible durant segles, l’home al consell rector de la seva cooperativa o a l’organització agrària, la dona organitzant casa i família.
P.- Hi ha encara poques dones en els càrrecs directius o de responsabilitat com els que vostè ostenta. Hi veu una evolució en aquesta mancança?
R.- Si costa molt avançar en tot el relatiu a la igualtat d’oportunitats en el món rural costa molt mes. Afortunadament comptem amb dones mes formes, sense por de liderar projecte sense por d’equivocar-se, empoderades per a batallar en aquest sector molt masculinitzat.
P.- Quines mesures es prenen des de la vostra entitat per caminar cap a la igualtat entre dona i home en el camp? Quines són les consecucions més important aconseguides durant els darrers anys?
R.- Des de Cooperatives Agro-alimentaries Illes Balears treballem en aquesta igualtat efectiva entre homes i dones. En les nostres cooperatives el 25% dels socis som dones i als nostres Consells Rectors només arriben un 8% de dones, en el millor dels casos. Per això treballem en trobades, seminaris, formació i transferència de coneixements, per poder empoderar-nos i arribar a ocupar llocs en els consells rectors que són els òrgans de decisió de les nostres empreses cooperatives.
P.- Què falta encara per fer?
R.- Anem a poc a poc, però passar d’un 3% fa 10 anys, aquest sector és tot un èxit , però queda moltíssim per fer.
@Foravila_IB
#Foravila