Joan M. Albinyana: “El Via Fora s’ha convertit en una tradició on el poble es reuneix”

El projecte Via Fora és un espectacle que explica la història de la Ciutat d’Alcúdia i d’un dels seus elements patrimonials més significatius: les murades. Va néixer l’any 2003 com un projecte de visites guiades dramatitzades i, amb els anys, ha anat evolucionant al que és ara: una producció artística amb un equip d’unes 60 persones entre artistes, professionals, guionistes, tècnics, voluntariat, músics… Un recorregut per la murada i pel nucli d’Alcúdia que s’ha convertit en un símbol de de la ciutat.  

Joan M. Albinyana (València, 1981) forma part de l’equip del Via Fora des dels seus inicis, primer com a actor, i des de l’any passat s’encarrega de la direcció i la dramatúrgia, en substitució de Carles Pujols. Explica com es crea aquest projecte que conjuga el rigor històric amb el llenguatge escènic. Foto Joan M. Albinyana: Luca Rocchi.

La pròxima representació del Via Fora serà aquest 22 d’agost a les 21h a sa Porta des Moll. Es la darrera de les 4 funcions programades al juliol i l’agost. És un espectacle organitzat per l’Ajuntament d’Alcúdia, amb guió dels historiadors Antoni Mas i Fornés, Pere Salas Vives i Carme Suàrez Gómez.

Pregunta.- Com comença la teva relació amb el  Via Fora?

Resposta.- De fet el Via Fora va començar amb la nostra companyia fa 22 anys. En aquella època era actor i el projecte el vàrem començar uns quants membres de la nostra companyia que se deia Neo Rural. Crec que devíem ser els únics que estàvem especialitzats en fer teatre de carrer i ens varen venir a cercar per fer aquest espectacle. Actualment, ara hi som ja com a director, però continuen Jaume Gayà i  Joan Gelabert, que formàvem part de la companyia Neo Rural. 

P.- Com ha estat el teu pas d’actor a director del Via Fora?

R.- El meu pas cap a dirigir-lo ha estat bastant gradual. Fa deu anys, quan estava estudiant la carrera ja vaig reescriure algunes escenes, un altre any vaig fer d’ajudant de direcció, l’any de la pandèmia me varen encarregar idear un espectacle que es pogués fer a la plaça de bous, aquí  ja ho vaig codirigir amb Carles Pujols, i l’any passat ell es va retirar i ja vaig entrar com a director. Com a actor hauré fet de les 21 edicions, 15 més o manco. Ha estat un procés molt gradual, ha estat com un relleu natural.

“El projecte comença com unes guies dramatitzades on s’explica la història d’un lloc o un fet històric a través del teatre. En el seu moment va ser molt novedós.”

P.- Parlan’s dels inicis del Via Fora. 

R.- El projecte comença com unes guies dramatitzades on s’explica la història d’un lloc o un fet històric a través del teatre. En el seu moment va ser molt novedós. Crec que és l’únic lloc a Mallorca on es fa un format de teatre popular que impliqui actors professionals i gent del poble i que es repeteixi cada any. S’assembla, per exemple, a la Passió d’Esparraguera.

“A la primera escena històricament sempre es xerra de la construcció de les murades, i després les altres quatre van canviant segons l’any.”

P.- Que voleu explicar amb el Via Fora?

R.- El Via fora neix amb la idea d’explicar moments concrets de la història d’Alcúdia, sempre d’una manera o un altra vinculats amb les murades. A la primera escena històricament sempre es xerra de la construcció de les murades, i després les altres quatre van canviant segons l’any. Per exemple, ara fa dos anys que feim una escena, que és la segona, que se diu Encadenats al privilegis, històricament sempre ha estat l’escena de les Germanies, però com es varen cumplir els 500 anys i es varen fer tants d’actes es va decidir generar un altre escena que parla del que va passar 50 anys més tard.

Bàsicament el que intentam, al manco jo i el director musical que és Jaume Oliver, és generar aquestes escenes des d’un lloc més cinematogràfic. Evidentment són escenes històriques, amb tot el rigor històric perquè hi ha uns historiadors darrera, però quan me passen la informació i reescric les escenes, sempre intent que siguin un poquet més mengívoles pel públic en general. Per exemple, la primera escena te un component més èpic que te pot recordar a pel·lícules com “El Senyor dels Anells”, a la segona hi ha alguna connotació de pel·licules de guerra. El que intentam amb la música i les paraules és que la gent no ho llegeixi simplement com un fet històric, sinó que reconegui coses que ja ha vist a la ficció altres vegades, que els hi recordi a pel·lícules que ha vist. L’objectiu té un caire pedagògic, en el fons és el que intentam, a través de la ficció i de generar escenes entretingudes. S’ha de trobar un equilibri entre la història i que l’escena sigui entretinguda.

“S’ha de trobar un equilibri entre la història i que l’escena sigui entretinguda.”

P.- Es l’equilibri entre el rigor històric i que la gent s’enganxi a la trama. 

R.- Exacte. Per exemple, la tercera escena, que és bastant ficció, parteix d’un fet històric:  a un delinqüent defensor dels Canamunt, Joan Rotger, el varen matar, el varen esquarterar i varen dur el cap a  Alcúdia. L’única informació històrica que tenim és aquesta, l’escena que feim és una comèdia, pareix una pel·lícula de Tarantino. Hi ha escenes que te permeten més llibertat artística i d’altres manco.

“El text diu que la història es va repetint, és cíclica i això que ens pareix que és tan nou, de sobte, no ho és tant i ja ha passat, això és interessant pels espectadors.”

P.- També parlau de la febre groga i acabau als anys 60 amb l’arribada dels turistes. Tot un viatge en el temps.

R.- Si, de fet, l’actriu que fa de narradora, n’Alícia Garau, té aquest component de fil conductor, te va explicant abans que comenci cada escena, te contextualitza cada moment i fa petites clucades d’ull de l’actualitat. Per exemple, quan xerram de la febre groga és inevitable xerrar de la Covid de fa 4 anys. El text diu que la història es va repetint, és cíclica i això que ens pareix que és tan nou, de sobte, no ho és tant i ja ha passat, això és interessant pels espectadors. Feim un recorregut bastant llarg, crec que son prop de 900 anys, i anam resseguint la història d’Alcúdia.

P.- Cada any és diferent?

R.- Quan jo era actor, cada any hi havia una o dues escenes noves. Ara tenim unes 20-25 escenes escrites pels historiadors,i  d’aquestes revisades teatralment n’hi ha unes 10. El format històric del Via Fora és aquest espectacle itinerant i cada any hi ha una o dues escenes noves. Entre mig de tot això, hi ha hagut la pandèmia i es va canviar el format, ho vàrem fer un any a la plaça de bous. L’any passat va ser el primer any que va tornar a ser itinerant i pràcticament totes les escenes eren noves, i com tenia un caire més cinematogràfic, on la musica era una espècie de banda sonora, l’espectacle estava molt ben armat i ens va saber greu no aprofitar-lo un any més. Per això, enguany hem repetit pràcticament les mateixes escenes amb alguns canvis. I suposo que l’any que ve tornarem a aquest format en el que anam substituint escenes.

“Si estàs fent una ficció a un escenari natural on les pedres tenen més de mil anys, de qualque manera es respira això a les escenes.”

P.- I el fet que l’escenari sigui al carrer, a diferents llocs d’Alcúdia. Que et permet alhora de contar la història?

R.- Sense caure en misticismes, si estàs fent una ficció a un escenari natural on les pedres tenen més de mil anys, de qualque manera es respira això a les escenes. Evidentment te un valor estètic i històric brutal, com quan es fan tragèdies gregues a Grècia o al teatre romà d’Alcúdia, hi ha quelcom d’especial. Tècnicament és molt complicat, s’han de sonoritzar els actors, hi ha un equip mòbil de so i llum, cada espai és diferent i a més al vespre s’ha d’il·luminar. Però val la pena l’esforç, i l’experiència que s’enduu el públic és ben xula. 

A més, la gent es pot afegir quan vol. L’espectacle comença a la porta des Moll, però jo sé de gent que veu la primera i la darrera escena. Et pots fer el teu propi recorregut, i també l’experiència d’anar d’una escena a un altra acompanyat de la música amb grup és una sensació de teatre popular ben interessant d’experimentar.

P.- Què penses que ha aportat el Via Fora als alcudiencs?

R.- Primer de tot, aquesta idea més pedagògica, de conèixer el que va passar a Alcúdia. Però després sobretot haver generat un espectacle amb aquesta connotació popular, que saps que passa cada any, que és una tradició… aquesta sensació popular, vinculada a l’estiu i a les festes és guapo. Es converteix en una tradició on el poble es reuneix i gaudeix de l’espectacle des d’un lloc conegut.