Joan Payeras: “El millor regal fou ser nomenat cronista oficial de Sa Pobla”

Joan Payeras Llull (Sa Pobla 1944) és, entre moltes altres coses, cronista oficial de Sa Pobla des de l’any 2018, data que fou elegit per unanimitat per la corporació  poblera. Payeras ocupa el càrrec que va deixar Alexandre Ballester quan va morir l’any 2011 a Sa Pobla. Després d’haver cursat estudis de peritatge mercantil a l’Escola Professional de Comerç de Palma, va treballar com administratiu i va ocupar càrrecs de responsabilitat en el sector bancari i en el d’assegurances. És col·laborador setmanal de “Fora Vila” on publica cada dissabte un reportatge de temes relacionats amb Sa Pobla.

Es va iniciar a l’activitat de la informació de manera vocacional ara fa cinquanta-tres anys, des de l’any 1969. Les primeres passes periodístiques les va fer a la revista local Vialfàs de la mà del que sempre ha considerat i considera el seu mestre, Alexandre Ballester. L’any 1969 va assumir la corresponsalia local  del “Diario de Mallorca”. També va exercir de corresponsal esportiu de les agències EFE i Mencheta. També de les emissores radiofòniques; “Radio Popular”, “Radio Balear”, “Radio Nacional”, “Radio Voz” i IB3 Ràdio. Coordinador de les emissores locals M. Ràdio de Muro i Sa Pobla Ràdio. També fou corresponsal  de les publicacions esportives en l’àmbit nacional, “Mundo Deportivo” i “Marca”. Igualment, fou soci cofundador de Gavina Televisió Poblera i ha  col·laborat a totes les revistes locals de la seva època: Vialfás, Sa Pobla i Sa Plaça.

És un home molt condret, de veu potent, que embadaleix a qui l’escolta. La seva immensa bonhomia el fa proper a tot i a tothom. Amant de la lectura, l’escriptura i la investigació en temes locals. És un home afortunat, segons diu ell, perquè el seu gaudi ha estat fer allò que fa: comunicar.

Pregunta.- Com i quan li començà la dèria de la comunicació?

Resposta.- Jo crec que de sempre vaig sentir que comunicar m’estirava molt. Vaig començar de ben jovenet a fer les primeres passes quasi com si fos un joc i de mica en mica em vaig anar endinsant dins aquest món periodístic que és molt gran i encisador. Si tens vocació, mai ho deixes. En el meu cas, compliré ara setanta-vuit anys i no he aturat ni faig comptes aturar fins que la salut m’ho permeti.  

P.- Vostè ha publicat llibres i molts d’articles amb cinquanta-tres anys?

R.- Molts… He publicat diversos articles de distintes temàtiques a diverses publicacions. Durant una època vaig publicar articles sobre temes locals al Butlletí Municipal, editat per l’Ajuntament de sa Pobla.  He participat en les Jornades d’Estudis Locals Sa Pobla III, IV, V i VI, aportant diferents,  comunicacions sobre distintes temàtiques. He publicat alguns llibres que recullen la història de l’esport a Sa Pobla. Són molts i sols en citaré un parell:

“C.F. Casa Miss/Jotul. Singladura en blanc i verd”.

“Juvenil Poblense. 25 aniversari d’ascens Lliga Nacional”.

“80 anys de futbol a sa Pobla’. Col.lecció Uyalfàs Ajuntament de sa Pobla”.

P.- Segueix vostè encara en actiu?

R.- Actualment som  col·laborador de “Diario de Mallorca”, col·labor també amb aquest mitjà digital “Fora Vila” des de quasi els principis de la seva publicació  i també  a la revista “Manacor Comarcal”. De tant en tant faig algunes coses més, però de manera esporàdica perquè la tasca de divulgació és molt complicada i requereix molta dedicació i a mi el que menys em sobra és temps.  Em sobra il·lusió, això sí.

P.- Creu que la seva tasca com a divulgador ha estat reconeguda?

R.- Jo crec que sí, o almanco jo estic content. He estat guardonat amb el reconeixement de la Federació Balear de Futbol com a “Llegenda del periodisme esportiu”, any 2011,  el de l’Ajuntament de Sa Pobla, “Reconeixement Honorífic de la II Festa del Esport Pobler 2018”, La “Tau d’Or” atorgada per l’Obreria de Sant Antoni i la de Pregoner de la Setmana Santa 2018, entre altres reconeixements de distints clubs esportius.  Tot plegat, el reconeixement més sentit per mi és el que cada dia em fa la gent al carrer i, sobretot, quan vaig ser nomenat cronista oficial del meu poble. Aquest és un honor molt gran per a qualsevol persona que tengui la vocació de comunicador i estimi la seva gent. Quan es va votar per unanimitat de tots els membres de l’ajuntament el meu nomenament, vaig sentir una gran emoció per dues coses: la primera perquè es reconeixia la meva tasca durant més de cinquanta anys i la segona i molt important, perquè m’atorgaren la confiança de plasmar la petjada dels esdeveniments de Sa Pobla, el poble que em va veure néixer. El millor regal per un humil comptador de coses.

P.- Vostè va tenir una llarga i estreta amistat amb el difunt Alexandre Ballester. Què en destacaria d’ell?

R.- Què en destacaria d’ell… La veritat és que si havia de dir allò que destacaria d’ell no tindríem espai suficient. Intentaré resumir la meva resposta tot dient que la meva amistat amb Alexandre Ballester es convertí quasi en veneració.   Alexandre fou un mestre de les lletres. Era un escriptor amb una capacitat de feina i de comunicació que no tenia rival. Per ell res era un problema perquè, per gran que fos la dificultat, sempre li trobava el camí més fàcil i brillant. En el tema personal, Alexandre Ballester tenia un cor que no li cabia al pit.

P.- Com s sent vostè havent agafat el testimoni d’Alexandre Ballester com a cronista local?

R.- La veritat és que el llistó estava molt amunt perquè com he dit abans n’Alexandre era un mestre. Dominava molt l’escriptura i tenia una capacitat innata per plasmar damunt un paper i amb quatre lletres els esdeveniments més importants, o no tant, de la vila. Era metòdic i molt intel·ligent amb una gran capacitat de comunicació. Jo intent seguir les seves passes, però com he dit abans, el llistó de les cròniques locals és molt elevat i jo, des de la meva humilitat, faig allò que puc el millor que sé.

P.- Va col·laborar vostè amb el seu mestre?

R.- Sí, plegats coordinarem i redactarem en part el col·leccionable “Pobles de Mallorca” resumit en seixanta-dos fascicles que es distribuïen setmanalment amb el “Diario de Mallorca”. Moltes altres coses de menor volum que també foren molt interessants. Com he dit abans Ballester era un mestre i cada dia et podia sorprendre amb qualsevol cosa.