Josep Maria Lendínez: “La Fira del Caragol és un reforç de Sant Jordi com a poble”

Josep Maria Lendínez González (Sant Jordi, 1955) ha estat portaveu de moltes iniciatives en defensa del Pla de Sant Jordi, a més de formar part de la junta de l’Associació de Veïns i ser president del Club Prat de Catí. Impulsor de la Fira del Caragol, actualment presideix l’Associació de la Fira del Caragol.

Pregunta.- La Fira del Caragol de Sant Jordi va néixer l’any 2001 per iniciativa d’associacions de veïns. Quins objectius es plantejaven? 

Resposta.- La iniciativa va sorgir d’un grup de persones que hem estat dins els àmbits associatius de Sant Jordi. Hi varen participar els companys Tomeu Mayol, Toni Ramis, Pep Xelet i jo mateix, que vaig proposar la idea de crear una fira gastronòmica i monogràfica dedicada al caragol. Entre els nostres objectius figuraven la recuperació dels horts abandonats del Pla de Sant Jordi per convertir-los en possibles granges de caragols perquè el pagès pogués optar per una possible activitat econòmica complementària a la seva; potenciar la gastronomia del caragol i difondre les seves possibilitats gastronòmiques, a més de donar a conèixer Sant Jordi, dinamitzar el nostre teixit associatiu i potenciar el producte local i ecològic així com als productors, artesans, artistes, empresaris, bars i restaurants. Els primers anys els esforços es varen destinar a configurar el programa i fer cursets sobre l’helicicultura, per tal de potenciar la creació de granges de caragols. Al final, després de tants d’anys, un petit objectiu també s’ha complert: aquest mes de febrer s’ha constituït l’Associació de Caragolers de les Illes Balears, constituïda per tres granges de caragols, a Felanitx, Muro i Calvià.

P.- Afirmen que va ser una de les primeres fires monogràfiques i gastronòmiques de Mallorca.

R.- Sí, m’atreviria a dir que fou la primera fira gastronòmica i monogràfica de Mallorca. Si no vaig errat, les tres fires gastronòmiques més antigues -recordant que la Covid-19 ens va privar a tots de dues edicions- són la Fira del Caragol, que el 19 de maig celebrarà la seva XXII entrega, la Fira de la Llampuga i la Fira de Nàutica i de la Sípia, que arribaran a la XXI i XVIII edició, respectivament.

La nostra prioritat és mantenir l’oferta gastronòmica del caragol, perquè l’objectiu és que el visitant pugui degustar, menjar, comprar i gaudir d’uns bons caragols”

P.- Com ha anat canviant la celebració en aquests més de vint anys?

R.- Els canvis s’han hagut de fer per adaptar-nos a les necessitats sorgides per tal d’anar sortejant els imprevistos i assegurar les edicions de la fira, intentant mantenir l’esperit amb el qual es va crear. Nosaltres som un poble petit, el teixit comercial i de serveis no és gaire potent i això fa que hàgim d’anar corregint, modificant, ampliant o eliminant defectes per tal de poder sobreviure. Durant quasi 13 anys es varen fer concursos de cuinar caragols, oberts a tota la gent que hi volgués participar i d’aquestes edicions hi ha publicats tres receptaris de cuina; també s’han dut a terme edicions de concursos de races autòctones. Vàrem haver de reduir espais de venda i seleccionar el producte, perquè tenim un espai reduït i val més poc i de qualitat. En qualsevol cas, la nostra prioritat és mantenir l’oferta gastronòmica del caragol, perquè l’objectiu és que el visitant pugui degustar, menjar, comprar i gaudir d’uns bons caragols. Hem intentat també mantenir l’essència d’arrel pagesa (Sant Jordi era el rebost de Palma), una artesania singular i feta per professionals, els productors, de vi, d’oli… de tota la vida i la gastronomia més tradicional, és a dir, posar tot el nostre interès per aconseguir tenir una fira singular. Als bars, restaurants, les entitats, l’escola pública, el club de futbol i totes aquelles persones de Sant Jordi que hi participen els hi estam molt agraïts, perquè la Fira del Caragol és la fira dels santjordiers i santjordieres.

P.- Enguany hi havia dubtes de poder-la a dur a terme, però finalment sí que serà possible la seva celebració.

R.- Sí, hi havia dubtes, ja que essent una fira que l’any passat va tenir la condició d’activitat d’interès públic municipal, no enteníem el motiu de no posar a l’abast d’una associació com la nostra, sense ànim de lucre, els recursos necessaris per dur-la a terme. El nostre esforç surt de la voluntat de poder fer la nostra fira, no hi ha més interès que aquest. Al final, els responsables que gestionen la regidoria d’Economia, Comerç, Sanitat, Consum i Mercats i Fires i la seva responsable, la senyora Lupe Ferrer, es van comprometre a donar el seu suport per tal que la fira sigui un èxit.

P.- Amb quines activitats es promocionaran el caragol i la seva gastronomia i el producte local?

R.- L’activitat principal és la degustació d’aquest mol·lusc, que es podrà tastar, menjar o emportar-se de moltes formes diverses: cuinat amb herbes, al forn, cuinat amb carn, fregit a la paella amb un raig de conyac, paella de caragols, etc. Els bars i restaurants també ofereixen aquest dia de fira els seus caragols cuinats. Per altra banda, el productor local també hi és present, ja sigui a través de la venda de verdura, com fruita, embotits, panades, dolç, etc. També hi ha un tast de vi i enguany està previst que vingui un celler jove, que es vol donar a conèixer a la Fira del Caragol. 

P.- Quin tipus d’empreses i productors hi participaran? 

R.- Les empreses que participen són les granges de caragols existents com Caragols Son Pou (Felanitx), Caragolers de Muro (Muro) i Caragols Son Pieras (Calvià), empreses que comercialitzen i venen els caragols vius i també cuinats com Caragol Bover (Sa Pobla), colla Caragolera (Sant Jordi), que cuinen els caragols, així com sa furgoneta d’Emplatam d’en Guillem Vanrell, entre d’altres. No està tancada del tot la participació dels cuiners i cuineres que hi vulguin participar. Pel que fa als productors, n’hi haurà del Pla de Sant Jordi i d’arreu de Mallorca. 

Hi ha infinitat de receptes a les diferents illes i pobles, amb infinites possibilitats de receptes amb caragols”

P.- Creu que el consumidor actual coneix les possibilitats culinàries d’aquest mol·lusc?

R.- El caragol està molt arrelat a les Illes, sobretot, a Mallorca. Ara per Sant Marc, el 25 d’abril, hi ha un ‘boom’ en la demanda d’aquest mol·lusc i, per tant, vull pensar que el consumidor el coneix molt bé. Potser hi ha formes de cuinar diferents, sobretot a Catalunya, com els caragols a la llauna, que aquí no és tan tradicional. Però, vaja, hi ha infinitat de receptes a les diferents illes i pobles, amb infinites possibilitats de receptes amb caragols com a element destacat de la nostra gastronomia més tradicional i moderna. 

P.- Quins són els plats ‘estrella’ que tenen el caragol com a ingredient principal? 

R.- En els diferents concursos de cuinar caragols que s’han realitzat dins el marc de la Fira del Caragol s’han presentat, a part de les receptes més tradicionals, plats amb receptes innovadores i singulars. En els tres receptaris que vàrem publicar hi podeu trobar: frit de banyes de caragols, patates farcides de pèsols i caragols, nius amb banyetes de caragols i verdura, bovers arrebossats amb salsa rocafort, arròs sec de “cec” amb caragols i salsa de sa padrina gratinat, estofat de caragols i guàtleres… El caragol pot donar infinitat d’opcions com a element principal. 

Aquest mes de febrer s’ha constituït l’Associació de Caragolers de les Illes Balears”

P.- Quin serà l’acte més destacat de la celebració d’enguany? Es preveu alguna novetat?

R.- L’acte més destacat és la mateixa Fira del Caragol del 19 de maig de 2024, on es podran degustar caragols cuinats de diferents formes i maneres; no tantes com quan et presentes a un concurs específic, però sí d’altres saboroses i segures, ja que el caragol cuinat és molt delicat i requereix un tractament respectuós amb tot el procés del cicle de fred i, per tant, convé tenir cura en el procés de servir el producte a taula, de manera que sigui segur pel consumidor. El dissabte a la tarda hi haurà les tradicionals carreres de caragols, per tal d’encalentir els engranatges per anar fent boca, pel dissabte i diumenge, dia de la fira. La novetat la vàrem incorporar fa uns tres anys amb la Nit Gastronòmica Caragolera, en la qual es poden menjar caragols de manera més pausada i relaxada i amb una mica d’actuació musical. És un ambient més distès i més íntim, a on pots gaudir uns moments de les converses amb els amics o familiars.

P.- Fent una mirada enrere, què creu que ha suposat per Sant Jordi i els seus veïns aquesta fira?

R.- Ha suposat augmentar el grau d’autoestima dels seus veïns i de reforç com a poble de Sant Jordi, un poble que pateix les conseqüències de pertànyer a una gran ciutat com és Palma, una proximitat que no ens és gens favorable als nostres interessos. Per aquest motiu, la Fira del Caragol és de totes les entitats de Sant Jordi i dels seus veïns i veïnes, que la tenen com a seva i la proclamen als quatre vents; és la nostra singularitat santjordiera i aquesta ens fa bategar el cor. La força d’un poble la dona la seva gent amb els seus valors humans, el seu compromís, esforç i respecte per tirar endavant els objectius comuns que ens reforcen com a poble.