Dani Zamora: “L’àguila de Bonelli juga un paper fonamental en l’ecosistema balear”

L’àguila de Bonelli, que es va extingir a la dècada dels setanta a Mallorca, torna a volar per la Mediterrània gràcies al projecte europeu AQUILA a-LIFE per la reintroducció de l’espècie, en el qual, entre altres entitats, hi han participat fins a l’any 2022 la Fundació Natura Parc i la Conselleria de Medi Ambient.

Actualment hi ha 45 exemplars i s’han establert poblacions autosostenibles, tot i que encara és necessari garantir la conservació del seu hàbitat i gestionar les amenaces a les quals s’enfronten, tal com explica Dani Zamora (Cadis, 1978), educador ambiental, educador i intèrpret forestal i guia de natura i des de 2023 coordinador del servei de Control de Fauna de la Fundació Natura Parc i encarregat del seguiment de cria de l’àguila de Bonelli.

Pregunta.- Quins varen ser els motius de l’extinció de l’àguila de Bonelli?

Resposta.- Aquesta au es va extingir a Mallorca principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat, la caça il·legal i la persecució directa. A més de la transformació del paisatge i la fragmentació de l’hàbitat, la reducció de la presa natural també va contribuir al seu declivi i la seva eventual extinció a l’illa. L’últim any de cria va ser el 1964 i no va ser fins a l’any 2014 quan es va reintroduir l’espècie; actualment la població es manté estable i les dades de finals del 2023 mostren que hi ha uns 45 exemplars a Mallorca.

P.- Com es va dur a terme la reintroducció de l’espècie?

R.- Es va realitzar a través del projecte AQUILA a-LIFE, mitjançant l’alliberament controlat d’exemplars criats en captivitat en àrees seleccionades de l’illa. Aquests alliberaments es varen dur a terme amb l’objectiu d’establir una població viable d’àguiles de Bonelli a Mallorca i garantir-ne la supervivència a llarg termini.

P.- Avui en dia ja és una espècie autosostenible, és a dir, ja es pot mantenir per ella mateixa…

R.- Sí, s’ha aconseguit un progrés significatiu en la seva recuperació a Mallorca gràcies als esforços de conservació. No obstant això, l’espècie encara requereix una certa gestió i monitoratge per assegurar-ne la supervivència a llarg termini: tot i que s’han establert poblacions autosostenibles en algunes àrees, la conservació contínua de l’hàbitat i la gestió de les amenaces continuen sent importants per garantir-ne la viabilitat.

P.- Es continua, per tant, fent el seguiment dels exemplars?

R.- Sí, és clar. El seguiment dels exemplars es fa des de la Fundació Natura Parc i, personalment, soc jo mateix qui monitoritza els moviments de les aus dins del marc del POST LIFE. Aquesta tasca de seguiment és crucial per comprendre la dinàmica de la població, identificar possibles amenaces i avaluar l’efectivitat de les mesures de conservació implementades. Els esforços de monitoratge inclouen l’observació directa, l’ús de tecnologia de rastreig com ara GPS i telemetria, així com l’anàlisi de dades per avaluar la salut i l’èxit reproductiu de la població.

P.- Quins són els perills als quals s’enfronta aquesta au?

R.- A Mallorca es pot enfrontar a diversos perills, entre ells, com he comentat, la pèrdua i la fragmentació de l’hàbitat a causa del desenvolupament humà i la urbanització, la persecució directa per part dels humans, ja sigui per por o per activitats il·legals com la caça, o la disminució de la presa natural a causa de la sobreexplotació de recursos i canvis en l’ecosistema. Altres perills són les col·lisions amb esteses elèctriques i altres infraestructures, la contaminació ambiental, que pot afectar tant la salut de les aus com la disponibilitat de preses, i el canvi climàtic, que pot alterar l’hàbitat i la disponibilitat de recursos alimentaris.

P.- Quines accions s’han dut terme durant aquests anys per evitar els accidents amb les esteses elèctriques?

R.- S’han fet diverses accions, entre elles la instal·lació de marcadors visuals als cables per augmentar-ne la visibilitat i reduir el risc de col·lisió i la col·locació de penjadors artificials segurs a prop de les esteses elèctriques perquè les aus es puguin posar sense córrer perill. D’altra banda, s’han implementat mesures d’aïllament i protecció en pals i torres elèctriques i s’han establert acords de col·laboració entre entitats conservacionistes, companyies elèctriques i autoritats locals per millorar la seguretat de les línies elèctriques en àrees crítiques per a la conservació de l’espècie.

P.- També s’ha apostat per construir plataformes salvaocells amb l’objectiu de disminuir possibles amenaces…

R.- Sí, la Fundació Natura Parc ha estat una de les entitats responsables de la construcció de plataformes salvaocells a Mallorca per protegir tant l’àguila de Bonelli com altres aus rapinyaires. Aquestes plataformes proporcionen llocs segurs perquè les aus descansin, s’alimentin i niïn, reduint així el risc d’accidents amb línies elèctriques i altres amenaces. La fundació exerceix un paper important en la implementació d’aquestes mesures de conservació a l’illa.

P.- S’ha implicat a altres sectors en l’estratègia de conservació de l’espècie?

R.- Sí, s’ha buscat la implicació i la col·laboració de diversos sectors, incloent-hi ramaders, caçadors i altres actors rellevants. Algunes de les accions que han involucrat aquests sectors inclouen la sensibilització i educació ambiental adreçada a ramaders i caçadors sobre la importància de la conservació de l’espècie així com l’adopció de pràctiques que minimitzin els impactes negatius al seu hàbitat i l’establiment d’acords de col·laboració i diàleg entre entitats conservacionistes, administracions públiques i representants del sector ramader i cinegètic per promoure la coexistència i la gestió sostenible dels recursos naturals. D’altra banda, s’han desenvolupat programes de compensació per a ramaders afectats per la presència d’àguiles de Bonelli per tal de mitigar possibles conflictes i fomentar la conservació de l’espècie.

P.- Quina és la importància de l’àguila de Bonelli al nostre ecosistema?

R.- L’àguila de Bonelli juga un paper fonamental a l’ecosistema balear per diverses raons. Com a depredador contribueix al control natural de les poblacions de les seves preses, com conills i altres espècies de petits mamífers, ajudant així a mantenir l’equilibri ecològic a l’ecosistema. D’altra banda, la presència i l’èxit reproductiu de l’àguila de Bonelli poden servir com a indicadors de la salut general de l’ecosistema, ja que aquesta espècie requereix un hàbitat divers i ben conservat per sobreviure i reproduir-se amb èxit. Es tracta, a més, d’una espècie emblemàtica que forma part del patrimoni natural i cultural de les Illes Balears, per això la seva presència contribueix a l’atractiu turístic de la regió i fomenta l’educació ambiental i la consciència sobre la importància de la conservació de la biodiversitat.

P.- Quines accions es poden fer a nivell individual per contribuir a la seva supervivència?

R.- Hi ha diverses accions que es poden dur a terme, començant per l’educació i la sensibilització, informant-se sobre la situació de l’àguila de Bonelli i compartint aquesta informació amb amics, familiars i comunitats locals per augmentar la consciència sobre la importància de la seva conservació. També és important respectar les àrees protegides, evitant així pertorbar o degradar els hàbitats naturals de l’au, fomentar pràctiques agrícoles sostenibles i reduir l’ús de pesticides i productes químics a jardins i camps agrícoles per protegir la salut de les seves preses i evitar la contaminació del medi ambient. Finalment, es pot col·laborar amb organitzacions locals de conservació i participar en programes de voluntariat destinats a la protecció i el monitoratge de l’àguila de Bonelli i el seu hàbitat.