Ara llegint
Lluís Cirera: “Quasi vaig aprendre a caminar anant darrera les ovelles”

Lluís Cirera: “Quasi vaig aprendre a caminar anant darrera les ovelles”

Lluís Cirera Planas (Llucmajor 1987) és enginyer agrícola i l’ànima de la finca Son Cànaves, situada al terme municipal de Llucmajor, amb una extensió de 240 hectàrees. El nom de la finca prové d’Alqueria dels Cànaves, que era el llinatge dels seus propietaris al segle XIII. Ara però, Son Cànaves també dona nom a una petita explotació agrícola ecològica, un projecte que ha nascut derivat de la voluntat de treure profit dels recursos que dona aquesta finca familiar i de la convicció de practicar inicialment agricultura ecològica i cria de ramat, per poder seguir vivint de la terra.

Son Cànaves, igual que moltes altres finques del sector primari, ha estat un puntal bàsic en aquests temps de confinament, un temps en el que ens hem pogut adonar de la importància del nostre sector primari, que ha estat el que ha donat resposta immediata a les necessitats de la gent que no podia ni pot encara sortir de les seves llars.

Pregunta.- Com es converteix en pagès i en enginyer agrícola?

Resposta.- La veritat és que em ve de família tot i que els meus pares mai no s’hi han dedicat professionalment. Eren pagesos enamorats de la terra que conreaven en el temps de lleure i els caps de setmanes. Jo amb ells vaig començar a ensumar la terra, pujar als arbres i acotar-me per sembrar i recollir hortalissa. Quasi vaig aprendre a caminar anant darrera les ovelles de la casa. Són records de la meva infantesa que em venen molt sovint a la memòria i, sobre tot, ara en aquest moment tan difícil per a tothom amb aquesta pandèmia que ens ha tocat a tots d’una manera o l’altra.

P.- Com neix el projecte de Son Cànaves? És una finca seva, de propietat familiar?

R.- És una finca propietat de la meva família per part de mon pare. Hem cercat crear un sistema de treball per mantenir la finca, que fos rendible i que donés per viure d’ella. Al principi vaig fer el model de finca ecològica i venda directa, però ara ja no faig verdura, sols faig conreu d’aquells productes que necessit per fer la nostra sobrassada, concretament el pebre bord i el menjar per l’engreix dels animals d’aquí: xots i porcells. Al principi vaig començar fent verdura perquè vaig considerar que per prendre un camí amb més o menys seguretat era el més senzill, però després vaig anar canviant cap al formatge d’ovella i també vaig començar a fer sobrassada. Del que faig, com és lògic, tenc el registre sanitari.

P.- I el menjar per a les ovelles i per als porcs?

R.- Les ovelles mengen d’allò que conreem per a elles a ca nostra i els porcs també. Aquest conreu per tant, no és per fer venda, és per al consum dels nostres animals. Menjar ecològic i molt controlat. Al principi feia caixes d’hortalissa i les repartia jo mateix. Amb el canvi de direcció del producte, els derivats de l’ovella i el porc, en temps de normalitat, faig feina de manera directe i amb alguns distribuïdors, pocs, i molt selectes.  Tenc clients molt bons i molt conscients d’allò que compren i consumeixen. Volen qualitat que és allò que jo faig. El secret és, sense cap dubte, teninr els clients contents i això sols s’aconsegueix essent seriosos i fent un producte com si fos per menjar per tu mateix.

P.- I d’activitat com anem?

R.- No venem carn. Tot ho emprem per elaborar els nostres productes. Tenim també  ovelles dividides en tres guardes amb la idea de tenir llet tot l’any, perquè formatgem tot l’any. Perquè això sigui possible hem de controlar els parts. Els donam el mascle per grups i així tenen els mens quan nosaltres volem. És la forma d’assegurar poder munyir tot l’any i fer formatge també tot l’any.

Llís Cirera en plena tasca de formetjar. (Foto: J. Serra)

P.- Quins són a grans trets els seus productes?

R.- Tenim varis tipus de productes derivats de la llet de cabra: formatge fresc, curat, quallada i formatge làctics, iogurt, brossat. Tot això, depenent de la disponibilitat que tenim de llet, feim més un producte o un altre. Tots aquests productes van destinats a botigues ecològiques, xarcuteries i carnisseries que tenen formatge i sobrassada. Els nostres productes també són presents a mercats com Santa Catalina, l’Olivar, Pere Garau.

P.- Fan també oli i olives, no?

R.- Sí. Feim oli i olives a una finca de Valldemossa. Allà hi tenim una finca amb oliveres. Les olives les collim nosaltres i després, les que són per fer oli les duem a les tafones de Sóller o Llubí. El salat i trencat de les olives el feim tot nosaltres i també la venda al mercat. Tot va amb la marca de Son Cànaves. Hem tingut molt d’èxit perquè és un producte de qualitat i, com tot, la qualitat té bona venda.

P.- Creu vostè que la gent té avui més consciència de consumir productes ecològics?

R.- És indubtable que de cada vegada n’hi ha més. Si ho mirem per números absoluts, el percentatge encara és baix, però amb una tendència a créixer. Les tones de formatge industrials que es venen, en comparació als formatges artesanals i ecològics, així ho demostren. És, sobre tot, un tema de preus. Tothom gasta els seus doblers amb el que pot o amb el que vol i, de fet, al mercat hi podem trobar formatges a un preu molt baix mentre que els artesanals i ecològics són més cars o valen més. Això de car o no car depèn del qui ho menja perquè la diferència de preu hi és, però la qualitat també, i no de poc. La gent de cada vegada té més consciència del consum de productes locals i el creixement es veu de mica en mica, però anem per bon camí. No és fàcil i molt manco amb la situació actual del Covid-19, que afecta tot el món.

P.- Molts empresaris estrangers han posat en marxa negocis en els que hi juga un paper molt important el producte de la terra. El Rebost, Fet a Sóller i molts d’altres en són un exemple. Creu que han hagut de venir de fora per fer-nos veure i valorar allò que és nostre?

R.- Jo crec que està lligat a moltes coses, com el tipus de turisme que hem tingut fins ara: el que ha cregut molt amb el tema gastronòmic i el producte local, que ha estat un turisme més selecte i no de juliol i agost precisament. Hem de pensar que ens hem de reinventar perquè dels productes tradicionals de la pagesia no es pot viure. Tenir ovelles per vendre els mens i truges per vendre porcells, no dona de cap de les maneres. Jo en som un exemple: em vaig haver d’espavilar i prendre un camí diferent, dins el mateix, el món agrícola i ramader, però de manera diferent. El sistema tradicional de gestionar una finca, durant els darrers decennis, avui ja no és rendible. Per exemple, en els darrers anys les formatgeries tradicionals han crescut a les nostres illes de manera exponencial i això és un fet que demostra que allò tradicional ja no funciona. Aquesta gent estrangera, amb tots els meus respectes i consideració, ha fet inversions mot fortes que no tothom té la capacitat de poder fer. Ells han arriscat molt i, per sort, els va molt bé i, si els va bé a ells, també ens anirà bé als demés.

P.- Creu vostè que el pagès d’aquí és massa conservador?

R.- El problema no és que sigui conservador o no. Jo crec que el pagès d’aquí és prudent perquè no és el mateix jugar-te una part del teu capital o patrimoni o jugar-ho tot. En general, els pagesos ho tenen tot exposat i si va malament ho perden tot. No són grans empresaris que poden suportar pèrdues importants. Molts dels pagesos que queden avui són gent d’una certa edat que s’han guanyat la vida al camp sempre però ara, cada dia que passa, el camp és menys rendible i ja no tenen, per edat i sabers, opcions de prendre nous reptes de treball. Els joves han fet com jo, que han après a treure un profit fins ara no explotat, o duen grans extensions de conreu. Aquests, perquè els sigui rendible, han de dur moltes, moltes quarterades, molta maquinària i moltes hores de feina. Si no és així, el caragol no surt.

P.- Els pagesos gestionen el 85% del territori. Creu que el sector hoteler, en temps de bonança, no ara que son temps dolents per a tots, els retorna en forma de consum el que venen i mostren als seus clients?

R.- Un percentatge molt alt del turisme que tenim segueix essent turisme barat. Ja no parlem del que no tenim, com és el cas d’ara. Aquest client no compra cap producte d’aquí. És veritat que aquella part de l’hoteleria de més alta qualitat té clients que són més exigents i gourmets, i aquests sí que aposten per la qualitat dels productes artesanals i ecològics a la recerca de productes diferents. Jo, en el meu cas, tenc molts estrangers que han vingut a casa referenciats per aquests establiments de luxe, cercant els meus productes en concret. El turista de masses no fa això per una qüestió de preus i de cultura gastronòmica. Pot ser amb aquesta situació que tindrem a partir d’ara, tots ens farem un plantejament d’allò que volem per a les nostres vides, empreses i territori. És un debat que s’obrirà més aviat que tard que i l’haurem d’afrontar sí o sí. Tot lo dit és sempre en temps de normalitat turística i empresarial.

Lluís Cirera amb la seva companya mostra els seus productes al portal de les cases de la finca. (Foto: J. Serra)

P.- Com valora vostè el preu que cobra el productor respecte del preu que paga el consumidor?

R.- A mi personalment aquest problema no m’afecta massa perquè el meu producte surt de ca nostra i no passa per més mans que no sigui el meu distribuïdor o jo mateix. El meu producte no es ven als supermercats, fet que alleugera costos d’intermediaris. En els casos dels productors més genèrics sí que és un problema i efectivament els beneficis es perden pel camí i que el que menys guanya és el que fa la feina. El consumidor és el que té la paraula. Tothom o molta gent s’omple la boca de dir que hem de comprar i consumir el producte local, però no basta dir-ho, s’ha de fer i aquest fet, per suposat, té un cost més alt perquè el producte local és millor però més costós. La gran majoria de gent compra pel preu i no pel gust.

P.- La pagesia es renova o mor?

R.- Jo crec que sí. De fet els pagesos joves que volen seguir dins el sector primari han de dur o molts d’animals o moltes terres. El temps que estam passant ara no són bons per a ningú. Estam en una situació extrema donada l’aparició del Covid-19 perquè no ens afecta sols a nosaltres, afecta tot el món. Esperem que passi tot això com més aviat millor perquè costarà molt recuperar-se. Aquest virus ha atacat d’una forma molt dolenta i ha fet tala per tot allà on ha passat. La seva empremta no serà fàcil d’esborrar perquè tot el mal ja està fet i molta gent hi ha perdut la vida. Ara toca lluitar per veure si podem salvar, com més aviat millor, l’economia i els llocs de feina de la gent perquè el moment és molt complicat i ens va venir d’avui per demà.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt