Mar Leza: “Cercam com fer la vida més senzilla al pagès”

Mar Leza és cap d’Estudis del Grau d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, un grau que habilita per exercir la professió d’enginyer tècnic agrícola. Uns estudis, diu, poc coneguts a la Universitat de les Illes Balears, tot i tenir una alta taxa d’ocupació. De fet, segons explica, més del 90 per cent dels graduats troben feina l’any següent d’haver acabat. Amb Mar Leza parlam del paper essencial dels enginyers agrícoles per afrontar les problemàtiques del futur, i de la necessitat de digitalitzar el sector primari.

Pregunta.- En què consisteix el grau?

Resposta.- És un grau que és professionalitzant, es a dir, quan l’acabes surts amb un títol d’enginyer tècnic agrícola, i això ja te dona una idea de com de centrat al món laboral que és aquest grau. Té un vessant molt pràctic, hi ha moltíssimes pràctiques, i molts dels nostres estudiants comencen fent pràctiques a empreses del sector i acaben fent feina en aquelles empreses. De fet, un dels punts forts d’aquest grau és la taxa d’ocupació: l’any següent d’haver acabat hi ha una taxa d’ocupació del 94 i pico per cent, i el segon any el 100 per cent ja estan fent feina. Mentre que hi ha altres graus en els que és difícil trobar feina.

P.- Com són els estudis? Quines especialitats hi trobam?

R.- Són 4 anys. Els dos primers anys són comuns i després hi ha dues mencions diferents. Hi ha una menció d’hortofructicultura i jardineria, que es centra mes en cultius hortícoles, jardineria, paisatgisme, cobertes vegetals, etc.. I després hi ha la segona menció que és de Mecanització i Construccions Rurals. Després cada una d’aquestes mencions té una sèrie d’optatives, i a les optatives pots estudiar, per exemple, una assignatura que és de gespes, o altres optatives com per exemple, viticultura i enologia, olivicultura… tenim molts d’antics estudiants que estan fent feina a cellers o llocs de producció. El darrer any has de presentar el Treball Final de Grau, que són 12 crèdits en el nostre cas, on pots desenvolupar la teva inquietud, i sempre els professors t’ajuden.

Som una universitat petita, i això dona facilitats en el sentit que hi ha pocs alumnes per grup i és un tracte molt personalitzat”

Pensa que som una universitat petita, i això dona facilitats en el sentit que hi ha pocs alumnes per grup i és un tracte molt personalitzat.  Això crec que es un punt fort a tenir en compte. Després pots fer el Màster, que són dos anys i també el pots fer aquí, i ja seria el que antes era Superior.

P.- Quin seria el perfil de l’alumne? Ha de ser una persona que li agradi el camp?

R.- No necessàriament un enginyer ha d’estar trepitjant el camp. Sí que s’agraeix molt perquè com més coneixes el camp, més et fixes en tot. Hi ha temes de fisiologia vegetal, però també temes de plagues. La part de sanitat vegetal, patologia, i també t’ha d’agradar el tema d’animals, de plantes. Si tens sensibilitat pel medi ambient i la natura és una oportunitat si estudies això. Tot el tema de sostenibilitat, sobirania alimentària, que són els reptes de futur, els hauran de dirigir aquests enginyers. Tot el tema dels nous envasaments sense emprar plàstics, fins i tot qüestions que encara ni ens plantejam hauran de ser solucionades per aquest tipus d’enginyers.

I si t’agrada més la construcció, tens la part de Construccions Rurals. De fet moltes assignatures de la segona menció es comparteixen amb el grau d’edificació, i els nostres estudiants i els d’edificació fan classe junts.

P.- Quin és el perfil dels professors?

R.- Aquest també és un dels punts forts. Gran part dels professors que fan classe en aquest grau estan als grups de recerca més potents no només d’Espanya, sinó internacionals. I això te diu molt de com d’innovadors que seran alhora d’explicar-te com està el sector, i poder traslladar aquest esperit crític i aquest tipus d’ innovació als estudiants.

P.- Amb quines altres enginyeries o graus es pot combinar bé?

R.- Per exemple, ha una química general que es fa a Biologia, a Química i a Bioquímica. Tots els graus amb el nou marc europeu, a primer tenen assignatures molt genèriques, i en molts de casos es poden convalidar.

P.- Quines sortides professionals tenen els estudis?

R.- Es poden dividir en quatre blocs. Professional lliure: un professional que pot signar projectes, que pot fer feina com a autònom. També com a empresari del sector agroalimentari o de jardineria. Per exemple, un dels fundadors d’Agromart és un antic estudiant que va fer el grau. Com a professional lliure també tenim estudiants que estan a gabinets de jardineria i paisatgisme, si ets creatiu i t’agrada el disseny. Després hi hauria un altre part de sector públic, ajuntaments o conselleries: sanitat vegetal, producció, etc. També docència, pots impartir classes a FP. O recerca, tenim enginyers fent recerca de com recuperar una varietat antiga de vins que s’havia perdut, o entra una nova plaga i he de decidir què hem de fer.

De fet ara tenim un projecte, un PDR, en el que estam estudiant 21 espècies invasores de les quals 16 encara no han arribat. Són espècies d’insectes silenciosos, n’hi ha que són mil·limètrics, ni els veus, però el mal que poden fer és molt greu. Hem de fer un trampeig i una part important serà la conscienciació perquè son plagues que si arriben poden fer molt de mal al sector, i tot això és tasca d’enginyers.

Amb el tema del canvi global o amb les noves lleis de plàstics zero, necessitam trobar noves maneres de vendre el menjar, i has d’haver estudiat per poder donar aquestes respostes”

P.- A quines problemàtiques poden donar resposta aquests enginyers.

R.- Moltíssimes. Ara amb el tema del canvi global, o per exemple, amb les noves lleis de plàstics zero, necessitam trobar noves maneres de vendre el menjar, i has d’haver estudiat per poder donar aquestes respostes.

Cada vegada hem d’alimentar més persones, però hem d’emprar manco aigua, i per tant, la part d’estudiar l’ecofisiologia de les plantes, o poder tenir gespes que necessitin manco aigua, tota aquesta part també són els enginyers.

Altres problemàtiques. En el tema de les plagues, ara nosaltres estam fent una trampa amb la que no serà necessari anar al camp cada setmana a revisar-la, sinó que amb el vol de l’insecte que passi per davant d’aquelles dues plaques de la trampa ja sabràs si és una vespa asiàtica o una abella el que ha caigut. I a més, també digitalitzar el sector: per exemple si hi ha rosada avui vespre al camp, s’activa un sensor i es posen en marxa els aspersors per evitar que es congelin els cultius. Intentar digitalitzar i tecnificar el sector per fer la vida més fàcil a la gent que esta fen feina al camp, i ser més eficients en tot. Potser no farà falta tenir els aspersors tots els matins de l’hivern encesos, sinó quan el sensor et marqui que és el moment.

P.- Per això és important també tenir un sector primari potent.  

R.- Sí. El pagès té el problema i hem de cercar com fer-li la vida més senzilla i més sostenible. Cercar noves alternatives a pesticides, per exemple amb controladors biològics. Enlloc de tirar un pesticida, si pots ficar un poriol que es menjarà aquells pugons. O plantar rosers, perquè els pugons se’n vagin als rosers i no t’afectin els cultius.

P.- És difícil entrar al grau? Hi ha nota de tall?

R.- Ara mateix no hi ha restriccions d’entrada. Jo crec que és un grau molt poc conegut, i no sé per què. Pens que és un tema de que al final decideixes pel referent que has tengut o el que t’han contat. I clar, tens molts de professors, però no tens enginyers fent classe perquè solen fer feina a altres llocs i possiblement aquest referent no el tens. En molts de casos, quan hem estudiat el per què s’han ficat a una enginyeria, sobretot en el tema de les al·lotes, sempre han tengut un referent a la família que fos enginyer. I aquesta necessitat de referents és súper important.