Martina Martorell : “Cada raor té la seva personalitat”

Els peixos, com les persones, tenen la seva personalitat. N’hi ha de més matiners i de més dormidors. Martina Martorell  (Palma, 1994) és doctora en Ecologia Marina. La seva tesi doctoral s’ha centrat en estudiar les diferencies de comportament entre els individus de diferents comunitats de raors. Ha estudiat l’existència de cronotips en els raors, és a dir, a quina hora es desperten i a quina hora se’n van a dormir, i com aquests cronotips afecten al seu comportament. Una personalitat que també determina els que són més vulnerables a la pesca. Martina Martorell considera que la veda del raror és positiva i destaca la importància de conèixer les espècies en profunditat per poder protegir-les. 

Pregunta.- Com sorgeix el teu interès pel raor?  

R.- Quan havia de fer el Treball de Fi de Grau sabia que volia fer alguna cosa relacionada amb la mar, amb peixos, i me vaig posar en contacte amb l’IMEDEA. Pep Alòs, que va ser el meu director de tesi, me va dir que estaven estudiant el tema dels cronotips al raor. Al principi no me cridava molt l’atenció, però a mesura que vaig anar investigant me va despertar bastant d’interès. Després vaig seguir amb aquest tema al TFM, i després, amb una beca de la CAIB, vaig poder continuar amb la tesi tota la feina que havia iniciat amb el TFG.

P.- La teva tesi duu per títol: Variació del comportament circadià individual en peixos salvatges. Que has estudiat?

R.- L’objectiu de la tesi és investigar l’existència de cronotips als peixos i les seves correlacions amb la seva conducta. Els cronotips són diferències entre individus en comportaments relacionats amb el ritme circadià. Què vol dir això? El que miram és a quina hora s’aixequen i a quina hora se’n van a dormir els peixos. Això s’ha estudiat sobretot en animals al laboratori i amb humans. Per exemple, les persones que s’identifiquen com a matineres, que els hi agrada matinar per fer la seva activitat i les persones més nocturnes. Com traslladam això als peixos? Es molt difícil saber quan un peix està dormit o despert. Encara no se sap a dia d’avui si realment dormen o no, el que si se sap es que tenen un descans. Però el raor és una espècie super clara perquè s’enterra davall l’arena. 

“Cada peix cada dia fa el mateix, el matiner sempre serà matiner, i el més dormilega sempre serà més dormilega.” 

Per estudiar els cronotips hem emprat telemetria acústica, que és una tecnologia on poses un transmissor al peix que va emetent uns sons que no sentim ni ells ni noltros, però que si poses un receptor als teus camps d’estudi pots detectar la presència d’aquests peixos. En el cas del raor, podem saber el moment en que s’aixeca de l’arena i el moment en que se’n va a dormir i s’enterra a l’arena. El que vàrem veure és que, sobretot a l’hora d’aixecar-se, existien diferents cronotips, és a dir, com en el cas dels humans, hi ha uns peixos que s’aixequen molt prest, i uns peixos que s’aixequen 5 ó 6 hores més tard. I el curiós és que no és aleatori, sinó que cada peix, cada dia fa el mateix el matiner sempre serà matiner, i el més dormilega sempre serà més dormilega. 

Per tant, la tesi volia demostrar que existeixen aquests cronotips en peixos marins salvatges. I després saber si això és intern o ve donat per l’ambient. Hi ha un factor clau que és el llum, que és el que determina que estiguin desperts o estiguin dormits, però més enllà d’aquest efecte del llum, si que hi ha unes diferències en aquests comportaments individuals que ens donen a entendre que són diferències innates, tal com passa amb els humans.

També vàrem veure, per exemple, que els dies qui hi havia tempesta, tots els individus s’aixecaven més tard i se n’anaven a dormir més prest, o que els dies que feia més calor s’aixecaven més prest i se n’anaven a dormir més tard, i això depenia de l’època de reproducció. Varem veure també com aquestes diferencies entre aquests cronotips es veien molt accentuades en l’època de reproducció. 

“En el cas del raor se sap que els peixos més exploradors i els més actius són els que se pesquen més”

P.- Quines són les conclusions principals de la tesi?

R.- S’ha demostrat per primera vegada que existeixen aquests cronotips amb peixos marins, es fa molta feina amb peixos d’aigua dolça, però en laboratori amb peixos marins salvatges no s’havia fet mai. Després un altra cosa que vàrem fer a la tesi va ser relacionar-ho amb la seva personalitat.

La personalitat animal se defineix a través de cinc grans eixos de comportament: atreviment, exploració, agressivitat, activitat i sociabilitat. Hi ha peixos que es comporten diferent dins de cada eix, per exemple, hi ha uns individus que són molt més exploradors que altres, uns més actius o més agressius. Això si que està molt estudiat i s’ha demostrat que aquesta personalitat té moltes conseqüències, per exemple, en el cas del raor se sap que els peixos més exploradors i els més actius són els que se pesquen més. En els humans si se sap que hi ha una relació molt forta entre els cronotips i la personalitat, però en peixos mai s’havia estudiat. Per què? Perquè aquesta personalitat s’ha d’estudiar en el laboratori. Al laboratori pots tenir a tots els peixos en les mateixes condicions i per tant saps que allò que veus no és un artefacte de l’ambient, sinó un comportament innat. Però els cronotips, com estan tan influenciats pel cicle solar, si que necessites veure-los a l’ambient. Per tant, lo novedós que vàrem fer va ser combinar un experiment de laboratori, on vàrem tenir els mateixos peixos al laboratori mesurarem la seva personalitat, i després els vàrem amollar a la mar i vàrem mirar els cronotips.

La relació que vàrem trobar és que els individus que s’aixequen més tard són els més agressius. Això es molt curiós perquè noltros ens pensàvem que seria a l’inrevés: com més agressiu, t’aixeques més prest. Però el raor és un peix molt territorial, i una de les conclusions a les que vàrem arribar és que els que necessiten dormir més i s’aixequen més tard, una vegada s’han despert necessiten ser més agressius per poder aconseguir menjar, per poder mantenir el seu territori.

P.- Que curiós, que cada peix tengui el seu caràcter.

R.- Si, això s’ha demostrat en moltíssimes espècies. Amb peixos sobretot es fa feina amb espècies d’aqüicultura, tipus llop o orada, però s’ha descobert a moltes espècies. Quan entres a aquest món, és molt conegut que hi ha moltíssims estudis fets amb peixos i que mostren els diferents comportament entre individus. Però és vera que xoca molt perquè normalment ens pensam que tots els animals d’una espècie es comporten de la mateixa manera i no es així. Això ho veu molt la gent que té mascotes, ja siguin peixos, cans, moixos.. que cada animal té el seu propi comportament.

P.- I podríem dir que cada raor té la seva pròpia personalitat.

R.- Exacte. La personalitat se compon per aquests cinc eixos, i hi podríem introduir aquí els cronotips. Si ets més actiu, més explorador, més agressiu i t’aixeques més tard, això seria la seva personalitat. 

“La pesca indueix a que de cada vegada les poblacions tenguin comportaments menys vulnerables, els peixos que queden són els menys actius, menys exploradors, menys atrevits… ”

P.- I com afecta la pesca a la personalitat dels raors?

R.- Això és bastant difícil de demostrar a nivell experimental. Necessites un experiment on tenguis el comportament abans de la pesca i després de la pesca, i això logísticament és bastant complicat. El que si hem fet, amb dades reals, sabem quin cronotip té cada peix, duim aquestes dades a l’ordinador i feim una simulació. I el que vàrem veure amb el cronotip és que els individus que s’aixequen més prest són els més vulnerables a la pesca, simplement per un tema d’exposició, estan més temps exposats a que els pesquin. I també se sap d’estudis anteriors que l’activitat i l’exploració també afecten a la pesca, que aquests més actius i més atrevits són els que se pesquen més. Quines conseqüències té això? Que hi hagi diversitat comportamental dins una població és molt important, per temes de resiliència, la pesca el que fa és que de cada vegada aquestes diferències entre individus siguin menors, perquè si llevam tots els que s’aixequen prest, ens queden només els que s’aixequen tard, i aquests ja no són tan vulnerables. Per tant, la gent anirà a pescar, hi haurà raors, però com no son vulnerables a la pesca no els podrà pescar. 

Per tant, la pesca indueix a que de cada vegada les poblacions tenguin comportaments menys vulnerables, els peixos que queden són els menys actius, menys exploradors, menys atrevits… això te conseqüències. Com hem dit, les diferents personalitats conviuen dins d’una mateixa població perquè cada una d’elles aporta qualque cosa, per exemple, se sap que els més atrevits i els més exploradors són els que es reprodueixen més, però també són els que viuen menys, no només estan més exposat a la pesca sinó que també estan més exposats a temes de mortalitat natural. En canvi, els altres, a lo millor posen menys ous però viuen molt més.

Al final tot està equilibrat, i si tu lleves una fracció de la població, aquesta població es pot veure en perill. I no només hi ha un perill per la població, sinó un perill per a la pesca. Hi ha aquesta sensació de que vas a pescar i no hi ha peixos, quan realment si que hi són però com durant tant de temps hem anat llevant els que eren vulnerables a la pesca, ens queden els que són invulnerables. I això també provoca un descontent social. No vol dir que no hi hagi peix, sinó que els que queden no piquen. 

“En temes de comportament el que s’ha vist que funciona millor són les reserves marines.”

P.- Quines mesures es poden prendre perquè això no passi?

R.- En temes de comportament el que s’ha vist que funciona millor són les reserves marines. Dins la reserva tens tot l’espectre de comportament i se sap que son una font d’exportació de biomassa, és a dir, treuen tots aquest comportament a fora. A les Balears només tenim reserves d’interès pesquer en zones amb reserva integral. En la reserva integral podem trobar tot tipus de comportament, i la gent que va a les reserves a pescar si que està més satisfeta que la gent que pesca fora de les reserves.

P.-Quins serien els efectes de la veda de la pesca del raor? Es positiva?

R.- Si, ja no només en temes de comportament, sinó que s’ha vist que deixar que tota la població es reprodueixi fa que la següent generació tengui tota la diversitat. I s’ha vist que funciona tant en temes de talla, com en temes de maduració. Un dels efectes de la pesca és que redueix la talla de les poblacions i fa que els peixos petits hagin de produir més ous, quan se sap que els que posen els ous de més bona qualitat són els més grossos. S’ha vist que la veda afecta de manera positiva tant a una cosa com a l’altra. 

P.- Com es podrien aplicar les vostres conclusions a la gestió de la pesca dels raors?

R.- En el tema dels raors ja fa anys que es varen prendre aquestes mesures, tant les reserves com la veda. Ara a l’IMEDEA s’estan fent estudis nous  en temes de biologia per veure si aquesta veda està ben posada o no. Fa uns anys a Eivissa i Formentera es va canviar i enlloc d’obrir-se l’1 de setembre s’obri dia 15 perquè els pescadors mateixos varen dir que trobaven les femelles amb ous. És interessant seguir estudiant aquesta espècie, que és d’interès social i econòmic a les Illes. 

P.- Per què és tan popular aquí la pesca del raor?

R.- Jo no he arribat  a trobar el perquè. Jo crec que tot ve arran de la veda. Supòs que hi ha gent que no va pescar en tot l’any, però va a pescar raors. Més que per el peix, hi ha especies mes valorades culinàriament, el tema de la veda ha fet que es converteixi en una festa. Jo crec que no passa amb altres especies. Lo curiós és que és una espècie que només es pesca de manera recreativa, per tant, és com una espècie única dels recreatius i això també la fa especial. 

P.- Tota aquesta investigació és important per després prendre decisions en la gestió de la pesca.

R.- No pots protegir una cosa que no coneixes. Moltes vegades intentam protegir una cosa que no coneixem amb profunditat i és pitjor el remei que la malaltia. Per intentar protegir una cosa l’essencial és conèixer-ho bé i a fons. Estam vegent que tots aquests aspectes comportamentals tenen un efecte damunt la vida dels raors, per tant, és necessari conèixer com afecta aquest comportament. No és essencial, però és una part important que fins ara havia quedat una mica oblidada als estudis de dinàmiques poblacionals.