Ara llegint
Miquel Arbona: “Cada vegada que hi havia vendes de xots el padrí em regalava 5.000 pessetes per posar dins la jodriola”

Miquel Arbona: “Cada vegada que hi havia vendes de xots el padrí em regalava 5.000 pessetes per posar dins la jodriola”

Miquel Arbona Carreras “Repic”, de 46 anys, nascut i resident a Sóller, agricultor, diplomat en Ciències Empresarials, és propietari i conrea una finca de 20 hectàrees, l’olivar de Can Repic, prop de s’Heretat, al camí vell de Deià, de les quals 16 són d’olivar, que li donen anualment una mitjana de 60 tones d’olives, 20 d’elles comercialitzada com a oliva verda, 15 com a oliva negra i 25 transformades en oli. És també president de la D.O.P. de l’oli d’oliva de Mallorca des del mes de desembre de 2019.

Home de conviccions pageses i que viu la terra cada dia com si fos el darrer de la seva vida, no li tremola el pols quan assegura que tot allò que sap i ha après del camp i els olivars és l’herència del seu padrí, qui fou el seu guia des de molt petit.

Pregunta.- És realment tan dur com diuen el treball dels pagesos?

Resposta.- Ho tinc molt clar des de sempre, millor anar a treballar a la terra que no a l’oficina. Per a mi, si un fa la feina que li agrada no és dura, a pesar que dugui molt de sacrifici, si ens vols tenir un fruit. Ara, per exemple, amb aquestes fortes ventades hem tingut un desastre de branques i cimals romputs. Això no ha estat un mal viure, ans tot al contrari, ha estat un repte més per continuar mimant l’olivar i que sigui de cada dia més productiu i formós.

R.- Com desenvolupa vostè la seva jornada laboral al camp al llarg del dia?

R.- En el meu cas són només els cinc mesos d’hivern, de setembre a març, quan em dedico íntegrament als treballs del camp. La resta de l’any només els matins, ja que la meva propietat és un olivar. Passi el que passi, cada dia pujo a fer qualsevol cosa. La terra s’ha de cuidar i els animals han de menjar. Això és com tot: si te’n cuides, retorna en forma de beneficis o del gaudi de tenir aquest tresor.

P.- Utilitza substàncies químiques per a combatre les plagues?

R.- Sí, especialment fitosanitaris, fungicides i insecticides per atacar el repilo (malaltia provocada per un fong, l’Spilocea oleagina, que fa caure les fulles), la caparreta (presència de cotxinilles adultes sobre brots i fulles, amb aspecte de mig gra de pebre, donant aquesta aparença brillant de l’arbre, a causa de la melassa que desprèn l’insecte i la coloració negrosa al desenvolupar-se en aquesta el fong Capnodiumelae-philum prill) i els prays (plaga molt comuna als olivars, amb larves que fan galeries dins les fulles de les plantes hoste).

P.- Quina diferència bàsica existeix entre els productes cultivats per vostè i els que trobem habitualment a les grans superfícies?

R.- D’entrada tots són gusts i tot i totes les marques es venen al mercat. Però jo soc incapaç de vendre anualment 35 tones d’olives i 25 d’oli, i ho faig a través de la denominació d’origen (oliva de taula i oli de Mallorca). Al principi hi estava un poc reticent, però indiscutiblement és la millor solució. La denominació d’origen és un segell de qualitat del producte, què ha afavorit molt el pagès. En principi no hi ha cap diferència entre el producte que et pugui vendre jo directament o el que compres a les grans superfícies baix de la denominació d’origen, ja que és exactament el mateix. De fet som el president de la D.O.P. d’Oli de Mallorca i estic molt convençut de que és el camí adient per aconseguir i comercialitzar un producte d’altura.

P.- Ha evolucionat, s’ha modernitzar molt durant aquests darrers anys la collida d’olives?

R.- Als anys noranta jo ja anava a collir manualment, oliva a oliva, a Can Repic, amb els padrins, amb les gallufes contractades per fer aquesta labor. Ara les olives es recullen amb xarxes i es tomen amb vibradors, no amb canyes, com llavors.  Modernitzar més és molt difícil als nostres olivars, ja que degut als marges és impossible entrar-hi amb tractors grossos. Si les marjades fossin grosses i planes sortiria molt a compte emprar un tractor per tomar i recollir, estalviaríem molts de jornals.

P.- Indiscutiblement poder collir amb xarxes té moltes avantatges pràctiques, però es nota també amb la qualitat de l’oli fet?

R.- Sí. Afecta molt positivament a la qualitat de l’oli, ja que no culls l’oliva que fa un mes estava en terra, com es feia abans. Ara es recull l’oliva bona, millorant molt la qualitat del producte final.

P.- A pesar de no ser el seu cas, la manca de rendibilitat i la necessitat d’un relleu generacional han estat darrerament els dos eixos negatius dins l’agricultura i la ramaderia tradicionals. Com es poden corregir aquests problemes tan vitals per a la supervivència del camp?

R.- A Sóller durant aquests darrers quatre o cinc anys ha sortit un grupet de d’una dotzena de jovençans, d’uns 25 anys, tots ells autònoms, que treballen activament al camp. Viure només dels rendiments del camp en aquest moment és molt difícil per la manca de rendibilitat, a no ser que tinguis una finca molt gran que et permeti generar fruits suficients per a poder viure. Habitualment dins la Serra de Tramuntana quasi tot son micro-parcel·les i els petits pagesos quasi han desaparegut.

Miquel Arbona viu de cor la pagesia. (Foto: Jaume Casasnovas)

P.- Quina és la situació actual de la ramaderia dins la nostra illa?

R.- Jo realment en tinc poca. Però la situació està molt malament. Per exemple el me es consumeix poc i, a més, les grans empreses en compren molt a l’estranger, el que fa baixar els preus d’aquí. En aquest moment un me té exactament el mateix preu que fa 35 anys. De nin, quan jo tenia entre 8 i 10 anys venia el mercader dues vegades cada any a veure al meu padrí, i de cada me li donava 5.000 pessetes, d’això fa 30 anys. Ara, anant bé, et paguen 30 euros per cada xot. Cada vegada que hi havia vendes el padrí em regalava 5.000 pessetes (un bitllet lila) per posar dins la jodriola que havíem comprat a Can Toni Réia.

P.- Què és més preocupant i perjudicial per a vostè, la manca d’incentius per part de les administracions públiques, o el control que exerceixen els grups de distribució que escanyen els preus al màxim, no deixant pràcticament beneficis als que realment treballen la terra?

R.- L’excessiva  burocràcia ens limita molt. Les tramitacions dins els organismes oficials haurien de ser molt més àgils. Per poder fer un safareig per tenir emmagatzemada aigua per l’estiu (les fonts de Can Repic només donen aigua a l’hivern), vaig estar quasi dos anys (23 mesos) per rebre les autoritzacions pertinents. És un absurd haver de passar per sis departaments diferents, el que indiscutiblement fomenta obres il·legals a molts llocs. Pel que fa als grups de distribució és nefasta la seva política, però en aquest moment, dins el món capitalista que vivim, controlat per molt poques persones, és molt difícil canviar aquesta insostenible situació.

P.- Cap a on va actualment el camp? És difícil aconseguir unes explotacions més competitives i rendibles? Com visualitza el futur de l’agricultura illenca?

R.-.- És molt difícil. Es pot intentar mitjançant la mecanització pràcticament de tot, amb la reducció de costs que implica, i especialment fer un producte diferenciador de qualitat, per poder vendre al millor preu possible. Si fas el cap viu ho treus endavant. Si estàs assegut al cafè de plaça, el teu negoci no té futur. Has de treballar molt per fer un bon producte que el puguis vendre bé, i especialment has de creure en el que fas. En el meu cas l’oliva ha de ser sana, grossa i bona, per poder-se vendre.

P.- I el personal per poder fer tota aquesta feina?

R.- Tot l’any tinc un jove assegurat treballant a la finca. En el moment de la collita de les olives, a partir de setembre (oliva verda), he d’agafar més treballadors, que habitualment solen ser magrebins, ja que no trobes cap mallorquí que vulgui fer aquesta feina, a pesar que cobren 1.200 euros nets al mes, treballant de dilluns a divendres. Tinc cinc persones durant tot l’hivern i, en arribar la collita de l’oliva negra, que s’ha de fer a mà, una a una, ben madura, quan cau de l’arbre, són deu les persones que treballen diàriament al meu olivar.

P.- Pot influir molt el canvi climàtic, a Mallorca, amb referència a l’agricultura tradicional?

R.- Indiscutiblement, si segueix com els darrers vint anys. La floració ara ja va molt desbaratada, hi ha molta sequera i aiguades molt grosses que ho destrossen tot. Ens afectarà, i molt. Desgraciadament no som conscients del que pot passar i com ens afectarà. Enguany la pluja és molt escassa i la majoria dels pagesos pensen que no tenen la collita assegurada. De moment els arbres encara estan en molt bones condicions, a pesar de l’avançament de la floració, especialment a les possessions de muntanya, però els pagesos depenem sempre de factors externs, com el bon, o el mal temps, les ventades, i si no plou aviat i bé la collita podria ser molt magre.

P.- Quin és el seu primer record relacionat amb l’agricultura?

R.- Quan els padrins em passejaven amb el tractor, als 3 o 4 anys, quan nedava al safareig de l’olivar o quan pujava amb la padrina a fer el dinar a les collidores.

P.- A quina edat va començar a exercir aquesta professió?

R.- Just quan vaig acabar els estudis de diplomat en Ciències Empresarials, als 25 anys.

P.- Abans del boom turístic, al llarg dels anys seixanta, la majoria de gent vivia i treballava al camp. Què passà realment?

R.- Efectivament, i el treball era molt més dur que ara per manca de maquinària, llaurant amb cavalls i muls, però l’arribada de la mecanització i la retirada d’animals influí (juntament amb els millors sous que es donaven a la construcció i als cambrers) que la majoria de jovençans passessin a treballar directament en aquestes noves modalitats que oferia el boom turístic.

P.- El millor d’aquest treball?

R.- La llibertat que et dona. Pots fer la feina així com vols. L’aire pur i el contacte amb la natura.

P.- El pitjor?

R.- És una feina molt dura. Quan has d’exsecallar, collir, eixarmar, desboscar, desbrossar treballes de vuit o nou hores, i l’esquena no saps si és teva o no!

P.- Quin fou el seu primer tractor o la primera eina mecanitzada?

R.- El tractor Pasquali del padrí, l’únic que podies tenir a Sóller per les seves dimensions. Quan jo vaig agafar l’explotació em vaig comprar un tractor més gros, una bomba d’esquitxar de 450 litres i unes pinces elèctriques per batre les olives, fa uns deu anys.

P.- Recomana l’agricultura, a nivell familiar, com a font de salut i manera per estalviar per a qui la practica?

R.- Indiscutiblement. La terra a més d’ajudar-nos a tenir una bona salut, ens proporciona tots els aliments que ens són necessari per viure, i si els sembrem, reguem, cuidem i collim nosaltres mateixos encara son més bons, i podem estalviar molt en menjar, que a més serà molt més sa que no tots els envasats que ens arriben de terres llunyanes.

P.- Doni un consell pels joves que volen començar dins aquest món?

R.- Treballar en el camp és molt sa, es respira bon aire i bon ambient. Si realment t’agrada la terra i conrear-la i vols tenir certa llibertat (si un dia no vols anar a fer feina no passa res, al dia següent faràs més hores), i fas les coses ben fetes segurament ho trauràs endavant gaudint de la vida i de la natura. Avui en dia, fent moltes hores de feina, encara és possible viure bé del camp.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt