Montserrat Cueto: “La pagesia duu implícit el Jutge de Pau com a mediador de conflictes”

Maria Montserrat Cueto Garcia (Sant Celoni, Barcelona, 1963) és la jutgessa de Pau de Lloret de Vistalegre des de setembre de 2016. Mestra de Primària (1984) i Llicenciada en Pedagogia (1998) per la UIB, treballa a un institut d’Inca (Mallorca) des de fa molts anys. És una persona afable i intel·ligent que gaudeix de la seva feina com a mestre però també com a jutgessa del seu municipi. Alegre i discreta,  viu el dia a dia del seu poble i de la seva gent.

Pregunta.- Com esdevingué el fet de presentar-se com a candidata a Jutge de Pau?

L’any 2010 vaig entrar en el món de les mediacions escolars i em va fascinar el tema. D’aquí, i com a responsable de la convivència de l’institut on fa anys que faig feina, vaig descobrir la Justícia Restaurativa en uns cursos de formació que s’organitzaren els anys 2013 i 2014.

Coincidint la vacant de Jutge de Pau del meu poble i la meva recent formació en el tema de la Justícia Restaurativa em vaig animar a presentar-me per tal de tocar amb les mans el que aprèn a la formació.

P.- Què és allò que més valora de la tasca de Jutge de Pau?

La tasca com a Jutgessa de Pau té una vessant poc atractiva i burocràtica que és la que fa referència al registre civil i una altra molt més apassionant que és la de mediar en la resolució de conflictes entre veïnats.

Aquesta darrera és la realment important i gratificant. Crec que tots els que hem mediat en algun problema sabem la sensació tan agradable que es produeix quan dues persones en conflicte arriben a un acord  satisfactori per a les dues parts.

P.- Quins tipus de conflictes es dirimeixen al jutjat de pau de Lloret? Cada jutjat té la seva idiosincràsia suposo?

Els conflictes més habituals són els que es produeixen a fora vila: drets de pas no escripturats, moviment de fites, parets mitgeres…

Moltes vegades, més que conflicte, es tracta de malentesos o de manca de comunicació entre els veïnats afectats.

P.- El Jutge de Pau de Lloret és una peça cabdal amb la resolució de conflictes entre veïnats?

És una peça cabdal perquè la majoria de conflictes són causats per una manca de comunicació. Quan venen al jutjat a exposar un problema, la meva primera pregunta sempre és: «Heu parlat amb ell/ella?» La majoria de vegades la resposta és negativa i a vegades la manca de comunicació és causada per un deteriorament de les relacions que ve de generacions anteriors.

És important fer veure la importància de xerrar i expressar allò que ens causa malestar amb la persona afectada.

P.- Les competències són molt reduïdes?

Les competències són bastant reduïdes, però així i tot sempre tenim feina; quan no són temes de registre civil, és algun conflicte.
Jo no he conegut l’època en què el Jutge de Pau tenia competències molt més amples, però pens que la meva formació tampoc no em permet tenir moltes més de les que tenim ara.

P.- Vostè pertany a l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears. Què en destacaria d’aquest ens?

Tanta sort que existeix! No sé què faria sense ella. És un lloc on demanar dubtes, on trobar companys amb els mateixos interessos que jo, on m’ajuden en les dificultats, on exposar les meves preocupacions, on debatem el futur de la figura del Jutge de Pau i un lloc on he trobat un grup d’amics que no oblidaré mai.

P.- Amb  l’entrada en vigor de la llei 20/2011 que posarà als Jutjats de Pau i als seus titulars, en una situació de canvi que comportarà la seva desaparició o reconversió.  Vostè creu que és una bona idea tot tenint present la labor dels Jutjats de Pau i els Jutges de Pau envers els ciutadans?

És veritat que l’entrada d’aquesta Llei suposarà un gran canvi en els jutjats de pau. Haurem d’esperar a veure com queda definitivament la figura del Jutge de Pau perquè, tot i que a la Llei es xerra molt dels registres civils, dels jutges de pau no en parla gaire.

Si la posada en marxa de la Llei eliminàs els jutges pau, pens que els ajuntaments hauran de crear una figura semblant que pugui mediar en la resolució dels conflictes entre veïnats. De totes maneres, ja és un fet aquest canvi que s’anirà fent amb el pas del temps, però crec que ambdues institucions tenen els dies comptats.  

P.- Seria un error deixar orfes als ciutadans dels 7.500 pobles d’Espanya que tenen Jutjat i Jutges de Pau?

Als pobles petits, com és el cas de Lloret de Vistalegre, la figura del Jutge de Pau és una peça important i pens que es trobaria a faltar, en cas que desaparegués.

La pagesia duu implícit el Jutge de Pau com a mediador de conflictes i efectivament seria una errada molt gran suprimir aquesta figura. Ara, a final de mes, ja s’aprovarà la llei que serà el final dels jutjats de Pau. Una llàstima, però serà un fet perquè perdrem un valor molt important que beneficia a tothom.

P.- Vostè és mestre de professió? Com es conjuga la seva professió amb el jutjat?

Com ja he explicat a l’inici de la entrevista vaig entrar en el món del jutjat de Pau a causa del meu interès per la mediació escolar.

Des de l’any 2010 som la responsable de la convivència del centre educatiu on faig feina i l’encarregada de formar els futurs mediadors del centre.

No hi ha gaire diferència entre la tècnica a l’hora de fer una mediació escolar i una acte de conciliació: es tracta de dues persones en conflicte, que es pensen tenir la raó i que són incapaços, per ells mateixos, d’arribar a un acord.

Establir unes regles de joc, utilitzar l’empatia i fer-los posar en el lloc de l’altra són les bases per arribar a un acord satisfactori per a les dues parts.

P.- Com valora vostè el nivell educatiu actual?

Difícil contesta. El concepte de nivell educatiu ha canviat molt en els darrers anys, ara ja no es pensa que tenir un nivell educatiu bo és saber moltes coses. Ara volem que els alumnes siguin capaços del que passa és que a vegades l’escola perd una mica de vista per a saber coses també és important i per tant s’ha d’estudiar, s’ha de memoritzar i s’ha de fomentar la cultura de l’esforç.

P.- Com ha afectat i està afectant la pandèmia i les seves conseqüències als alumnes i als professors?

La pandèmia ens ha canviat la vida a tots i molt especialment als alumnes i professors. En concret al meu institut els alumnes venen dies alterns. Això vol dir que, aquells que els dies que no assisteixen, no segueixen un horari de feina a casa i no tenen unes rutines establertes, els hi costa molt seguir el ritme de les classes.

El professorat feim feina amb els que tenim a classe i també connectam diàriament amb aquells que queden a casa per tal d’organitzar-lis el dia. Així i tot, costa molt que facin feina a casa.

P.- Creu que part de l’educació des de casa ha vingut per quedar? Com valora els resultats respecte de l’aprenentatge?

Als nivells educatius obligatoris (Primària i ESO) l’educació presencial és insubstituïble i de fet els resultats actuals no són gaire satisfactoris: molts alumnes han perdut la motivació, altres no es troben anímicament bé, troben a faltar les relacions amb el grup-classe i l’ús de mascareta minva la comunicació real entre iguals.

La realitat és que enguany el meu centre escolar està més silenciós que mai, hi ha més tristor que mai i tots tenim moltes ganes de tornar a «l’antiga normalitat».

P.- Quin consell donaria als pares si l’educació “online” continua?

És important que els pares es preocupin, no només de les tasques escolars, que és una part important de l’educació, sinó també de l’estat anímic del seu fill: com se sent?, què necessita?, què troba a faltar? Què li agradaria fer?…

Moltes vegades els pares ens preocupam únicament de cobrir la part acadèmica i les necessitats bàsiques de menjar, roba… i oblidam que els nostres fills tenen altres necessitats. En la situació de confinament que estam vivint són molts els joves que sofreixen en silenci a causa de no treballar a casa el que anomenam educació emocional.

P.- I als alumnes?

Els alumnes, quan a l’aspecte acadèmic, haurien de seguir les instruccions que els hi donen els professors i organitzar-se un bon horari i complir-lo.

Pel que fa a l’aspecte emocional han d’expressar, tant a l’escola com a casa, com se senten, quines dificultats tenen i què necessiten per a tenir una bona salut mental.