Pedro Monroig (Formatges Grimalt): “Si no reforçam el sector, Mallorca corre el risc de perdre la capacitat de produir llet”

El tancament d’AGAMA ha obligat el sector lleter mallorquí a afrontar una nova etapa marcada per la incertesa, però també per la necessitat de trobar alternatives que permetin mantenir viva la producció de llet a l’illa. En aquest nou escenari, Formatges Grimalt ha assumit la gestió d’uns 5,2 milions de litres de llet anuals procedents de set explotacions ramaderes, mentre treballa per ampliar la seva capacitat de transformació i incorporar nous productes làctics. Pedro Monroig, director de l’empresa, analitza el present i el futur d’un sector que avui compta amb només nou explotacions lleteres a Mallorca i reclama una major aposta del consumidor pel producte local.

P.- Des del tancament d’AGAMA, Formatges Grimalt ha assumit la gestió d’uns 5,2 milions de litres de llet anuals. Com ha canviat la situació de l’empresa aquests darrers mesos i què ha suposat assumir aquest volum de producció?

R.- La situació ha canviat bastant. No és només una qüestió del volum de llet que nosaltres puguem gestionar, sinó de trobar una sortida per a tota aquesta llet. Al final, tenim una determinada quantitat de producció i en qualsevol moment hem de fer alguna cosa amb aquesta llet i donar-li una sortida.

El problema que ens trobam és que avui no hi ha un mercat suficient a Mallorca per poder absorbir tota aquesta producció. Nosaltres tenim capacitat per transformar tota aquesta llet en formatge, però la demanda actual de formatge no és suficient. Per això, una part d’aquesta llet s’ha d’enviar a València.

Això no vol dir que ens quedem aturats. Feim feina per intentar treure més productes al mercat i, sobretot, per trobar altres alternatives dins els productes làctics. La idea és poder transformar més llet en formatge, però també trobar altres maneres de transformar-la perquè la gent la pugui consumir d’altres formes.

És una feina que requereix temps. Anam treballant en aquesta línia i desenvolupant nous projectes perquè, a poc a poc, puguem donar una major sortida a tota aquesta producció.

P.- Actualment només queden nou explotacions de vaques lleteres a Mallorca. Què ha passat perquè en poques dècades s’hagi passat de més d’un centenar de granges a aquesta situació?

R.- Hi ha un factor molt important, que és que cada vegada és menys atractiu per als joves dedicar-se a aquesta activitat. Això ha fet que moltes explotacions hagin anat desapareixent. En molts casos no és que l’explotació no pogués continuar, sinó que simplement no hi havia ningú que se’n volgués fer càrrec.

El relleu generacional és un problema molt important. Hi ha explotacions que, una vegada ha arribat el moment que el propietari o la persona que hi estava al capdavant ho havia de deixar, no han trobat ningú que pogués continuar amb l’activitat. I això és una cosa que, una darrere l’altra, ha anat provocant el tancament de moltes granges.

També hi ha hagut casos en què sí que hi havia una possible successió, però és una qüestió de negoci. Si una persona jove no veu que aquella activitat li pugui donar un futur o que sigui prou rendible, és difícil que decideixi continuar-hi. Al final, alguns han anat deixant el sector i altres han optat per formar-se o dedicar-se a altres activitats perquè no hi veien prou futur.

P.- Què falta perquè tota aquesta llet es pugui transformar i consumir aquí a Mallorca?

R.- Primer hauríem de tenir més capacitat per transformar aquesta llet. Una de les coses que hem pensat és ampliar les instal·lacions i la capacitat de la fàbrica. Si volem assumir més producció, hem de poder fer més coses.

A més del formatge, hem de desenvolupar altres derivats làctics que ens permetin transformar aquesta llet en diferents productes. Aquesta és una de les línies que tenim damunt la taula.

Però, a curt termini, també hi ha una altra qüestió molt important: que el consumidor faci més feina per triar el producte mallorquí. Perquè podem tenir capacitat de producció i de transformació, però després necessitam que hi hagi un mercat que consumeixi aquests productes.

Per tant, és una combinació de les dues coses: d’una banda, nosaltres hem de ser capaços de transformar més llet i oferir més productes i, de l’altra, hem d’aconseguir que el consumidor aposti més pel producte de Mallorca.

P.- Parlau de la necessitat que el consumidor mallorquí aposti pel producte làctic local. Creis que és una qüestió de preu, d’hàbits de consum o de coneixement del producte?

R.- Jo diria que és una mica de tot, però pens que també hem de tenir en compte que, quan parlam d’un producte que val la pena, la diferència de preu no sempre és tan gran. Si parlam d’un formatge de qualitat i d’un formatge mallorquí, no crec que sigui només una qüestió de preu.

Pot ser una qüestió d’hàbit i, sobretot, de coneixement de la marca i del producte. Antigament Formatges Grimalt era una marca que molta gent coneixia molt, però avui hi ha molta gent nova a Mallorca.

En els darrers anys ha arribat molta gent de fora i és possible que aquesta gent no conegui els nostres productes, les nostres marques i aquesta cultura de consumir producte local. Per tant, crec que també hi ha una feina important de donar a conèixer aquests productes i explicar què hi ha darrere.

P.- Amb el tancament d’AGAMA, Mallorca corre el risc de perdre definitivament la seva capacitat per produir llet si no es reforça el sector?

R.- No m’agrada plantejar aquest escenari, però no el puc descartar. És una realitat que existeix avui en dia. No crec que necessàriament perdem del tot la capacitat de produir llet de manera immediata, però sí que correm el risc que el sector es faci molt, molt reduït.

Podríem arribar a un punt en què quedassin tan poques explotacions que ja pràcticament no poguéssim parlar d’un sector lleter o d’una indústria com a tal. I això és una possibilitat que no podem descartar.

Nosaltres feim feina perquè això no sigui així. Intentam que el sector pugui continuar i que les explotacions que encara queden tenguin una sortida. Ara mateix ho veim amb ganes i amb la intenció de tirar endavant, però no puc dir que aquest risc no existeixi.

P.- Una de les línies de futur és millorar les instal·lacions i ampliar la gamma de productes. Què teniu en ment per aprofitar aquesta llet?

R.- Avui dia feim formatge i estam intentant treballar altres tipus de formats perquè el consum sigui més pràctic. La idea és apartar una mica aquesta dependència exclusiva del formatge i poder tenir altres productes làctics.

Un dels productes que tenim en ment és el iogurt. És un producte que té un volum important de consum i que, desgraciadament, avui en dia pràcticament no es fa a Mallorca. Pensam que poder fer iogurt amb llet mallorquina podria ser una cosa interessant per al mercat.

Ara mateix és una de les coses que tenim més en ment, però després hem d’estudiar altres derivats que també puguin ser interessants, com la mantega.

El que hem de fer és anar fent coses de manera senzilla, productes que puguem donar a conèixer i que el consumidor pugui provar. I si tot va bé, si veim que hi ha interès pel producte mallorquí i que el consumidor respon, anirem fent coses noves.

P.- És possible que una explotació lletera sigui rendible avui a Mallorca sense dependre de les ajudes públiques?

R.- És una bona pregunta. Estam en una situació que afecta molts sectors. En el nostre cas tenim factors com els costs, els transports i altres elements que fan que sigui més difícil.

A més, cada explotació és diferent. N’hi ha que fan més llet i d’altres que en fan menys. Algunes elaboren el seu propi pinso i d’altres l’han de comprar. Algunes tenen uns determinats recursos o possibilitats i altres en tenen unes altres.

Per això nosaltres xerra’m amb les explotacions i intentam que les coses es facin bé per a tots. Al final hem de fer un esforç conjunt. Volem tirar endavant tots junts i que el sector pugui continuar.

Avui en dia no és fàcil. Amb la situació actual, per poder avançar faria falta una mica més de suport. Però també crec que tots hem de fer la nostra part i intentar que les explotacions siguin cada vegada més viables.

P.- Quin paper haurien de jugar les administracions per evitar que desaparegui la ramaderia lletera a Mallorca?

R.- Jo sempre som partidari que l’administració doni suport, però també crec que les ajudes no poden ser una solució a llarg termini. En algun moment hem de poder funcionar sense dependre sempre d’aquest suport.

El que sí que pot fer l’administració és ajudar molt en la visibilitat i en la conscienciació. Pot ajudar a fer que la gent conegui aquests productes, que els provi i que entengui que val la pena apostar pel producte local.

Això és molt important, perquè al final no es tracta de donar pena a ningú ni de dir que el sector ho està passant malament perquè la gent compri per això. El sector està passant una remodelació i estam intentant construir una nova etapa.

Qui vulgui formar part d’aquesta nova història és benvingut. I qui no hi vulgui formar part, també ho entenem. Però pens que és important que la gent conegui la situació i sigui conscient del que significa mantenir aquest sector a Mallorca.

P.- Formatges Grimalt manté una identitat molt marcada després de més de set dècades d’història. Com es pot conservar aquesta essència mentre l’empresa assumeix ara un repte molt més gran?

R.- Nosaltres ho tenim molt clar. No anam cap a una política de créixer simplement per créixer o de fabricar més producte sense tenir en compte què feim.

Formatges Grimalt existeix des de l’any 1948 i hi ha gent que hi ha donat tota la seva vida. Hi ha hagut generacions de persones que han crescut consumint aquest producte. I una de les coses que sempre ha caracteritzat la marca és que ha mantingut el mateix gust i la mateixa qualitat.

La cosa fàcil seria créixer, ampliar la producció i anar cap a una altra manera de funcionar. Però Formatges Grimalt té una història, té una imatge de marca i té una manera de fer les coses que no volem perdre.

Per tant, anirem amb totes les forces possibles i intentarem afrontar aquest nou repte, però la qualitat sempre estarà per damunt de tot. No volem sacrificar aquesta essència que té l’empresa i que és precisament una part important del que som.

P.- Hi ha prou oferta de producte làctic mallorquí als supermercats i comerços de l’illa?

R.- No, no n’hi ha prou. Avui dia hi ha petits productors que fan els seus productes i també hi ha comerços que els venen, però realment l’oferta de producte làctic mallorquí és molt limitada.

Si deixam de banda els formatges, pràcticament no tenim altres productes làctics elaborats aquí. Molts dels altres productes que trobam als supermercats es fabriquen fora de Mallorca i després arriben a l’illa.

Per tant, crec que hi ha molt de marge per fer coses noves i per aconseguir que hi hagi més producte mallorquí. No és només una qüestió de formatge. Hi ha altres productes làctics que es podrien elaborar aquí i que podrien tenir sortida al mercat.

Aquesta és precisament una de les coses que nosaltres volem explorar: veure quins productes podem fer, quins poden interessar al consumidor i, sobretot, com podem donar més sortida a la llet que es produeix aquí.

P.- Mirant cap al futur, què és el que més us preocupa ara mateix, tant pel que fa a Formatges Grimalt com a les explotacions ramaderes que depenen de vosaltres?

R.- El que ens preocupa és que no puguem continuar amb aquesta activitat i amb aquesta història. En algun moment hem de reforçar el sector i hem de fer que sigui viable. Si no aconseguim això, el risc és que acabem tancant tot el sector.

Nosaltres volem fer tot el possible perquè això no passi. El que ens preocupa és que tots puguem continuar i que tenguem ganes de seguir. No volem que aquesta situació faci que les explotacions que queden vagin desapareixent una darrere l’altra.

P.- I que dona esperança?

R.- Estam contents amb la feina que feim. És una feina sacrificada, com ho són moltes de les activitats relacionades amb la fabricació i amb el sector ramader, però nosaltres hi confiam.

Pensam que feim les coses bé i que, si continuam treballant en aquesta línia, és qüestió de temps que tot vagi millor. Hem de tenir confiança en això i continuar fent feina perquè el producte mallorquí tengui el lloc que li correspon.