Balears prepara una estratègia específica per protegir les seves aigües somes
El Govern ha iniciat el tràmit d’informació pública del projecte d’ordre que ha d’aprovar el Pla d’Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes de les Illes Balears. La iniciativa pretén establir per primera vegada un marc específic per conèixer, protegir i, quan sigui tècnicament viable, restaurar aquests ecosistemes d’aigües poc profundes, considerats d’alt valor ecològic.
El pla, impulsat per la Direcció General de Pesca dins el desplegament del Pla de Conservació Marina, parteix de la necessitat de disposar d’una visió conjunta sobre l’estat d’aquestes zones a tot l’arxipèlag. Per això, una de les primeres actuacions serà revisar l’inventari provisional existent i recopilar la informació disponible sobre els diferents espais, les comunitats que hi habiten, les figures de protecció vigents, els usos que suporten i les principals pressions que els afecten.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat que la protecció d’aquests espais s’ha de fer “a partir del coneixement científic i el diàleg” i compatibilitzant-la amb els usos tradicionals. Segons Simonet, el pla permetrà passar “d’una informació dispersa a una visió conjunta” per determinar l’estat de les zones marines somes i decidir on i com és necessari intervenir.
Aquest tipus d’espais inclou badies, llacunes semitancades, àrees portuàries i esculls de barrera de fanerògames, entre altres hàbitats. Són zones arrecerades i de poca profunditat que tenen una funció especialment rellevant per a la biodiversitat marina, tant perquè acullen espècies rares i especialitzades com perquè serveixen d’àrees de creixement per a exemplars juvenils d’espècies que posteriorment viuen a mar oberta.
Més enllà de la posidònia
Un dels elements del pla és que la conservació de les aigües somes no es limitarà a la protecció de la Posidonia oceanica. El document també posa el focus en altres comunitats vegetals, especialment les praderies de Cymodocea nodosa i Zostera noltii, així com en les comunitats d’algues del grup Cystoseira.
La intenció és impulsar una cartografia específica d’aquests hàbitats i establir un programa de seguiment que permeti controlar periòdicament tant els paràmetres biològics com els abiòtics. El pla també preveu crear protocols comuns per poder comparar l’evolució dels diferents espais al llarg del temps.
Entre les sis línies d’actuació que contempla el document hi ha també la selecció de zones pilot on començar a aplicar mesures de conservació. Es prioritzaran els espais que ja disposen d’alguna figura de protecció, aquells dels quals es disposa d’un major coneixement científic i els que ja compten amb iniciatives locals de conservació.
Pel que fa a la gestió, el pla planteja actuar sobre algunes de les pressions que afecten aquests ecosistemes. Entre les mesures previstes hi ha la possible regulació de la velocitat de navegació en aigües somes, la revisió dels fondejos, la limitació de noves infraestructures nàutiques en zones sensibles, el control d’espècies invasores i l’avaluació de la capacitat de càrrega de les badies.
El document també contempla la possibilitat d’impulsar programes de restauració ecològica quan es detecti que siguin necessaris i existeixin les condicions tècniques per dur-los a terme.
El sector pesquer, dins la presa de decisions
El Govern assegura que el desplegament del pla haurà de ser compatible amb els usos tradicionals de les zones marines somes. L’estratègia parteix del fet que moltes d’aquestes àrees han mantingut durant dècades un estat seminatural i una elevada biodiversitat tot i acollir activitats pesqueres i nàutiques.
Per aquest motiu, les actuacions hauran de tenir en compte la realitat socioeconòmica de les Illes i es preveu donar un paper destacat al sector pesquer. El pla estableix la creació d’una Comissió Consultiva en Zones Marines Somes, que haurà de servir per analitzar les principals actuacions abans que s’apliquin.
En aquest òrgan hi participaran representants de les administracions autonòmica i insular, Ports i Costes, l’Autoritat Portuària, el sector pesquer i nàutic, organismes científics i de recerca i entitats de conservació de la natura, així com persones expertes en la matèria.
La Conselleria assegura que durant la preparació del projecte d’ordre ja ha mantingut contactes amb representants dels sectors afectats i amb organismes estatals vinculats a la pesca i a la transició ecològica.
Ara, amb l’obertura del període d’informació pública, el projecte entra en una nova fase abans de la seva aprovació definitiva. El pla aspira així a convertir les zones marines somes en un dels àmbits específics de la política de conservació marina de les Illes Balears.