Pep Alarcón: “La música coral a Mallorca és molt rica i té una gran implantació”

Pep Alarcón (Muro, 1975) és professor del Conservatori Professional de Música de Mallorca, compositor, arrangista i té una llarga experiència en el món coral. Actualment és membre de l’Acadèmia 1830 i director, des de fa vint anys, del cor Pro Musica Chorus de Sóller. Dins la seva passió per la música en destaca la relacionada amb les arrels de la cultura de les Illes Balears. Aquests dies ha felicitat els seus amics amb una curiosa interpretació seva de la Sibil·la.

Pregunta.- Què té d’especial aquesta versió de la Sibil·la?

Resposta.- Va ser una idea de Tomeu Cerdà de l’Associació Cultural U Camp de l’Oca de Pollença que volia fer una Sibil·la diferent per enregistrar en el disc “Cançons de Mallorca”. I ens vàrem posar mans a l’obra per fer una Sibil·la interpretada per una veu masculina -que no és el que toca, perquè sempre la sol cantar un nin, una nina o una dona, sempre una veu blanca-, i en comptes d’estar acompanyat per un orgue hi hem posat xeremies. El tema va quedar englobat dins el disc “Cançons de Mallorca” i crec que va quedar una versió molt original.

P.- Què significa per a vostè el cant de la Sibil·la?

R.- Sempre que s’acosta el Nadal el primer que ve al cap, des del punt de vista religiós, són les Matines i, dins ella, la Sibil·la, un cant que anuncia l’arribada del judici final. És un cant d’origen medieval, amb versos de Sant Agustí, que ha durat fins als nostres dies de forma ben viva.

P.- Per què ha aconseguit perviure aquí i no a altres indrets on també abans es cantava?

R.- Després del Concili de Trento es varen prohibir les representacions teatrals que no fossin purament religioses, però a Mallorca es va poder conservar el cant després d’eliminar-hi la part teatral. I ha esdevingut la tradició nadalenca més singular de Mallorca, ara Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

P.- Vostè va ser Blauet i va cantar la Sibil·la a Lluc. Què té d’especial la versió de la Sibil·la que s’hi canta?

R.- El Monestir de Lluc és l’essència de la religió del poble mallorquí i cantar-la és un privilegi dels blavets. És l’únic lloc on es canta una versió concreta de la Sibil·la. Quan vaig sortir de Lluc va ser quan me’n vaig adonar. Hi ha moltes variants que difereixen.

P.- Què significa haver-la cantat?

R.- És com tenir un títol immaterial, un gran honor. Els cinc anys que vaig fer de blauet vaig aprendre moltes coses, no només de música i de cant, sinó també de connexió amb la natura. Va ser una experiència inoblidable.

P.- Per què hi ha tantes versions?

R.- És la riquesa del poble, els costums que es van convertint en tradició. L’explicació és que ve de tan enrere que les distàncies eren aleshores molt insalvables i cada versió quedava aïllada i consolidada.

P.- Quines característiques especials trobam en la versió de la Sibil·la de Lluc?

R.- És un cant amb molt més ornament i més floritures que les altres versions, no és un cant tan pla com a la resta de Mallorca perquè l’escola de de cant coral i solistes que hi ha a Lluc permet moldejar més la veu dels nins que la interpreten i tenir més aspiracions.

P.- Tenen, en general, bona qualitat les Sibil·les que es canten arreu de Mallorca la nit de Nadal?

R.- De fet és complicat saber-ho perquè no pots estar al mateix moment a tots els llocs on es canten per poder-les escoltar, però a mesura que passen els anys te’n vas adonant de la qualitat que hi ha a cada poble. Però això també és relatiu perquè moltes parròquies han de compartir una mateixa veu. La meva filla, per exemple, ha cantat enguany la Sibil·la a Muro, i ho ha fet precisament amb la versió de Lluc. Tot això depèn del potencial de cada intèrpret, de qui sigui l’encarregat d’organitzar o d’ensenyar, de si hi intervé alguna escola de música. Potser s’hauria de fer un pensament per crear a cada poble una espècie d’escola de Sibil.la, algun mecanisme institucionalitzat que garanteixi la qualitat i la pervivència de la tradició.

P.- Es troba en bon estat de salut el cant de la Sibil·la?

R.- Pel que veig es manté. Fins i tot hi ha pobles que tenen sibil·les reserves o fan torns per cantar-la, i això és bo i assegura el seu futur.

P.- A banda de la Sibil·la aquí tenim una gran riquesa en nadales. Quines són les nadales mallorquines més populars?

R.- Dins el mateix ofici de Matines ja hi trobam el “Cant de l’Àngel”, que va englobat dins la mateixa litúrgia i representa tot el contrari de la Sibil·la, una convidada als pastors a anar a adorar el Nin Jesús. Al seu costat n’hi ha d’altres que són cançons de bressol, com “Vou veri vou”, “Horabaixa post el sol”; d’altres com “Hi ha neu a la muntanya”, que fa al·lusió al clima fred de l’hivern, i “El goig de Nadal”, que parla de l’edicte del rei Herodes per intentar exterminar el messies acabat de néixer.

P.- Vostè treballa per la recuperació i harmonització de la música coral de les Illes Balears.

R.- És un món molt ric, hi ha un munt de cançons. Pens que a les escoles s’haurien d’ensenyar perquè són la base de la nostra cultura musical, perquè no es perdin. Des de “Ton pare no té nas”, “Una dona llarga i prima”, passant per moltes altres, i per això la iniciativa de Tomeu Cerdà amb el disc ajuda a allargar una mica més la història de la nostra cultura i la nostra música.

P.- Vostè és director del cor Pro Musica Chorus de Sóller. En quina situació es troba actualment arran de la pandèmia?

R.- En el nostre cas des del darrer assaig del mes de març no ens hem pogut tornar trobar. Tenim moltes persones de risc i no fa cap gràcia jugar amb la salut de les persones i hem de fer cas a les normes. Cantar amb mascareta i a tres metres, patint, és massa complicat i hem d’esperar que aquesta situació es solucioni el més aviat possible. No ens hi pot anar la salut. Vull aprofitar per enviar des d’aquí una cordial salutació a tots els membres del cor.

P.- Quina és l’essència de Pro Musica Chorus?

R.- En una coral pot haver-hi un director, però si no hi ha les persones que canten no hi ha cor. Fa vint anys que tract amb la gent de Sóller, un grup amb moltes ganes de cantar i de fer coses junts, de projectar la cultura tant dins Sóller com fora, fins i tot a altres països on hem tengut l’oportunitat de viatjar. Aquest cor té un esperit d’unió que la caracteritza.

P.- Quin repertori solen interpretar?

R.- Intentam donar una visió de tota la literatura coral, des del Renaixement fins als nostres dies. He volgut potenciar la riquesa cultural des de les Illes Balears, i després he intentat donar-los a conèixer compositors clàssics i també els actuals vius, com Jenkins o Rutter. Quan els coneixen identifiquen els clàssics, però transposats al món actual. Enganxen. I també els he donat a conèixer monogràfics del swing, del jazz, dels anys seixanta. Tocam tots els estils, perquè tot és cultura i com més propera la tenguem, més arrelats a ella es sentiran.

P.- També és membre d’Acadèmia 1830. Quin perfil té aquest grup?

R.- És una associació que vol ser un referent dins Mallorca, no molt nombrós, que intentam donar la major qualitat a la música que volem interpretar. Està dirigit per Fernando Marina i tots els components tenen una gran experiència coral, ens coneixem molt i intentam donar el màxim per al públic.

P.- És Mallorca un lloc amb tradició de corals?

R.- La tradició realment ens ve de Catalunya. El cor l’Harpa d’Inca ja ha fet els cent anys i és de les més antigues a Mallorca, i beu directament de la tradició coral catalana. Actualment hi ha un gran ressorgiment de corals. No arribarem a la tradició coral catalana, evidentment, però aquí hi ha escoles, institucions, entitats a pobles, que donen continuïtat i suport a un gran moviment coral.

P.- I als pobles?

R.- Pràcticament cada poble té la seva coral. El problema o el perill és que si no es renoven tenen el perill d’extingir-se. A Consell ara mateix no hi ha coral per manca de relleu generacional i manca de cantaires. Les hauríem de potenciar a través de les escoles de música o fent jornades de portes obertes per mostrar a la gent què és una coral i què es pot fer amb elles, o mitjançant activitats complementàries que les faci més atractives.

P.- Costa completar les veus als cors?

R.- Sí, és ben cert que costa, sobretot en les cordes masculines. Pel que fa a la manca de gent jove, que a vegades se’n parla, no és que a la gent jove li costi, sinó que la gent jove està concentrada en determinades corals i a un jove li atrau més estar en un grup on tots són joves. Aquí hi tenen un paper important les escoles de música o fins i tot els ambients familiars que un pugui tenir.

#Foravila