Ara llegint
Pere Albertí Frau, una vida plena de sotracs i de benaurances

Pere Albertí Frau, una vida plena de sotracs i de benaurances

És més que sabut que sovint val més l’esforç que la gent posa en un afer que no la manya que es té en realitzar segons quines habilitats, ja que sempre és més lloable la superació d’un entrebanc a força de constància i sacrifici que no la consecució d’un objectiu sense cap tipus de dificultat. Aquestes paraules casen a la perfecció amb la presentació d’un dels fornalutxencs més estimats del municipi, una estima que ha aconseguit a base d’un caràcter afable i comunicatiu i d’una perseverança en superar les mateixes dificultats dignes d’elogi. Es tracta d’en Pere Albertí i Frau, més conegut  com en Pere “Punxa”.

Nasqué a Fornalutx el 1929, fill de Pere Albertí Joy -també originari del municipi- i de Margalida Frau Bibiloni -originària de Maria de la Salut-. Aquest fet va fer que en Pere, tot i residir al cor de la Serra de Tramuntana, visitàs amb assiduïtat els seus parents de l’altre costat de l’illa.

La formació.

Els primers records d’en Pere se cenyeixen als jocs amb els companys de generació en un poble encara allunyat del turisme massificat i a les seves primeres passes en el circuit educatiu. Precisament en aquest sentit cal destacar la fermesa de la seva mare que, pel fet de ser ella analfabeta, lluità perquè en Pere superàs aquest estadi formatiu. Curiosament, les deficiències educatives inherents a una etapa de guerra civil i a la seva consegüent postguerra, varen propiciar que en Pere iniciàs els seus estudis a Maria de la Salut, ja que en aquell primer moment del conflicte bèl·lic Fornalutx no comptà amb mestre propi. Un cop superada aquesta deficiència, Pere començà els estudis a Fornalutx de la mà de dona Joana Vidal Isern, que s’havia d’encarregar d’escolaritzar tant a nins com nines -els nins, el matí; i les nines, els capvespres-; aquesta primera mestra fou seguida per Estanislao Guijarro, l’afabilitat i capacitat per a l’ensenyament del qual encara és recordada pels seus alumnes a dia d’avui.

Aquesta primera joventut fou seguida per la incorporació d’en Pere a la vida laboral un cop hagué superat els 13 anys. Una vida que anà de la mà -com la de la major part dels seus companys d’aventures- al món rural i a la cura d’una pagesia que en el seu cas anà lligada en un primer moment a la finca de Bàlitx d’Avall; per continuar després a les ordres de l’amo en Tomeu Vicens “Nyegos” tant a les seves propietats a Fornalutx com a la zona de Sa Calobra.

La seva estada a Sa Calobra li serví per refermar els seus coneixements agrícoles i per constatar de primera mà quines eren les particularitats d’aquella zona: la seva primera -i única incursió- en el món del contraban de tabac i els canvis que la incipient arribada de turisme s’anaven produint a la zona. De fet, en aquesta època fou quan es perforaren els túnels que uneixen Sa Calobra amb el Torrent de Pareis i ell compta en el seu haver el fet d’haver estat el primer a passar-hi.

Un cop arribada la maduresa, inicià el festeig amb Catalina Umbert Puig, amb qui es casà el 1968. Aquests canvis coincidiren en un nou rumb professional que aconduí en Pere a conèixer a fons el món de la indústria sollerica, ja que començà a treballar a la fàbrica tèxtil de Ca les Ànimes de Sóller on ben aviat es va fer mereixedor de la confiança tant de treballadors com de propietaris, arribant a convertir-se en tot un home de confiança del senyor a qui acompanyà en més d’una ocasió a cal notari per donar fe de diverses operacions, tot i que ell assegura no haver entès gairebé res de les operacions realitzades en aquestes reunions.

El fornalutxenc Pere Albertí, un exemple de superació. (Foto: Guillem Puig)

La dissort.

La vida transcorria pacíficament per al matrimoni format per en Pere i na Catalina de tal manera que el 1970 nasqué la seva primogènita Margalida, a qui seguí al cap de poc n’Albert, que va néixer el 1972. Però com sol passar sovint, la dissort tocà a les portes de can Pere sota l’aspecte d’una embòlia que li sortí a camí mentre treballava a Ca les Ànimes, tan sols cinc setmanes després del naixement de n’Albert. La vida de la família Albertí Umbert patí aquell dia un sotrac difícil d’oblidar, ja que l’embòlia deixà en Pere en greu perill.

Fou transportat a Son Dureta on el personal mèdic recomanà el seu trasllat a Barcelona on tal vegada en Pere comptaria amb més possibilitats de sortir-se’n. Els pronòstics inicials no foren gaire encoratjadors: en Pere no parlava i havia quedat parcialment paralitzat. Lentament les males noves s’anaren redreçant i en Pere aconseguí retornar a la vida a base de rehabilitació i una ferma lluita vers la vida -tot i això, i a resultes de l’embòlia li quedà completament paralitzat el braç dret-.

Un cop superades les primeres seqüeles de l’embòlia i amb un certificat d’invalidesa total, en Pere hagué de fer front a una nova vida, molt allunyada del món de la pagesia i de la indústria que havia conegut fins aleshores. En Pere donà una gran lliçó als seus.

El caràcter indòmit de Pere Albertí, sota una aparença de fragilitat- i la decisió de no acovardir-se davant l’adversitat, feren que s’anàs adaptant cada cop millor al seu nou estat i lluny d’acoquinar-se i romandre sol en un racó, decidí assaborir la vida amb les forces amb què comptava. Durant la dècada dels vuitanta i dels noranta, la figura d’en Pere fou una de les més emblemàtiques de la vila, ja que decidí ajudar en el repartiment del correu local, ja que els seus cunyats regentaven el servei de correus fornalutxenc. Són pocs els visitants de la vila durant aquestes dates que no es topassin amb el “nostre carter” que lentament, però amb tota la consciència del món, es dedicava a repartir les noves que els fornalutxencs rebien des d’arreu del planeta.

Durant aquesta mateixa època fou l’encarregat de cobrar els arbitris municipals organitzats al voltant de llargs recorreguts pel poble que el feren encara més present i imprescindible en la plàcida vida de Fornalutx.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt