Pere Antoni Borràs: “Qualsevol nin d’una escola de Pollença te pot recitar un vers d’El Pi de Formentor”

Aquest 2025 es cumpleixen els 150 anys de la publicació del poema “El pi de Formentor” i els 125 de “La deixa del geni grec”, dues de les obres més reconegudes del poeta pollencí Miquel Costa i Llobera. Per això, la Fundació Rotger Villalonga ha impulsat un programa d’activitats per donar a conèixer aquestes obres i la petjada que ha deixat el poeta. Pere Antoni Borràs i Rotger és el president d’aquesta fundació dedicada a estudiar i difondre l’obra de Costa i Llobera. La Fundació també també té cura de la finca de Cala Murta on, explica, està previst que l’any que ve s’hi puguin tornar a organitzar els campaments d’estiu.

Pregunta.- Aquest 2025 tenim dues xifres rodones en relació a l’obra de Costa i Llobera.  Per què pensàveu que es important reivindicar aquestes obres?

Resposta.- Tot i que només fa tres anys que es va celebrar el centenari de la mort del poeta i es varen fer una sèrie d’actes, la il·lusió que teníem era enguany tornar a posar en valor la poesia de Costa que creim que aquests 150 anys el fan més viu que mai. La gent coneix com a mínim la primera estrofa  d’El pi de Formentor, un poema que fa molta referència a aquest Costa jove, quan tota la seva poesia està relacionada amb l’entorn, la terra, la natura. 

“La il·lusió que teníem era enguany tornar a posar en valor la poesia de Costa que creim que aquests 150 anys el fan més viu que mai.”

P.- Quina és la petjada de Costa i Llobera a Pollença? 

R.- Està molt arrelat, l’himne de Pollença té una frase que diu, “va se d’en Costa font d’inspiració”, i una de cançons més importants que cantam per la Patrona,el “Puig Patrona”, va ser escrita per Costa i Llobera.  De vegades la gent no ho sap, però està molt arrelat. Qualsevol nin d’una escola de Pollença te pot recitar un vers del pi de Formentor. El que si que ens agradaria és que aquests petits coneixements arribassin una mica més enfora, perquè també està molt arrelat a Alcúdia, on la familia Costa també va ser terratinent molt important i hi va passar molt de temps. I Costa i Llobera va tenir una influència no només a nivell cultural, sinó a nivell patrimonial. Juntament amb el Bisbe Campins, va ser el responsable de la reforma de la Seu i de la intervenció de Gaudí. També va tenir influència política i lingüística, junt amb Joan Alcover va posar les bases de la literatura que tenim. 

P.- Costa i Llobera neix l’any 1854 a Pollença i escriu el poema “El pi de Formentor”  l’any 1875, quan tenia 21 anys. Per què pensau que ha estat tan important aquest poema ? “

R.- Pensau que el seu  poema més conegut l’escriu quan només té 21 anys. Els primeres esbossos els fa aquest estiu de fa 150 anys, ell està estudiant a Barcelona però no està gaire còmode amb els estudis que li havien encomanat, perquè volia escriure però l’envien a estudiar de misser. Aquell estiu, amb el seu cosí Pere Llobera, el passa a les cases velles de Formentor, i el pare del cosí els duu a fer un petit viatge amb barca des de Formentor fins a Sóller. Costa deixà escrit que un d’aquells dies, per la banda nord de la península de Formentor, ell i el seu cosí discuteixen sobre aquests pins arrelats, sobre com és possible que aguantin, i a partir d’aquí li fa aquest esbós i li dedica el poema al seu cosí, la primera versió es diu “Lo pi de ribera”, i a partir d’aquí va evolucionant fins que a l’octubre de 1875 el publica.

P.- També es commemoren els 125 de “La Deixa del Geni Grec”, un poema èpic que simbolitza la unió de la nostra terra amb la cultura greg.  

R.- La gent que l’ha estudiat profundament marca “La Deixa del Geni Grec” com el fi de l’època romàntica. És un poema on Costa trasllada la figura d’Homer a les coves d’Artà i a ses Païsses. Probablement no és tan conegut perquè és molt llarg, però si es pogués fer un còmic la gent s’hi enganxaria, i de fet, quan s’ha representat, ha agradat.  Hem programat pel 7 de desembre, a l’Església del Convent de Sant Domingo, la primera interpretació completa del musical “Nuredduna” de Magí Garcies, l’única obra d’aquest gènere dedicada a Costa i Llobera.

“Proposam que durant aquest any qualsevol entitat cultural que es vulgui sumar a aquests aniversaris reciti un paràgraf, una estrofa, unes línies… de Costa i Llobera.”

P.- Quines activitats proposau per celebrar aquests dos aniversaris?

R.- La idea que va sorgir del grup cultural de la fundació va ser, més que fer activitats, llançar una campanya. Proposam que durant aquest any qualsevol entitat cultural que es vulgui sumar a aquests aniversaris reciti un paràgraf, una estrofa, unes línies… i així ja feim un petit homenatge a aquest poema. Vàrem llançar la iniciativa, i tot d’una l’Ajuntament de Pollença s’hi va sumar, després el Consell de Mallorca i el Govern. 

Cada mes hi ha activitats programades, algunes són molt sonades gràcies al patrocini d’aquestes institucions, com el concert de Maria del Mar Bonet que està programat el 5 d’agost al Claustre de Sant Domingo, i el concert  de l’Orquestra Simfònica, la Capella Mallorquina i el Cor de Pollença que interpretaran l’obra de Bernat Julià, “Pi de Formentor”, serà el 30 d’octubre. Però n’hi hi moltes de molt senzilles, com un taller de rap amb la poesia de Costa a l’escola Miquel Capllonch de Pollença, una trobada de xeremiers, actuacions de corals de fora, i concerts de la coral i de la banda de Pollença, entre d’altres activitats. 

P.- També organitzau activitats als centres educatius. 

R.- Si, tenim visites escolars a la finca de Cala Murta, i enguany cap a l’inici del proper curs, a l’octubre, hem dissenyat una situació d’aprenentatge per treballar més a fons aquests dos poemes.

“A la finca de Cala Murta, el que estam intentant fer és reobrir els campaments, que si tot va bé tornaran a funcionar l’estiu que vé.”

P.- Quin signicat té Cala Murta a la vida de Costa i Llobera?

R.- Cala Murta és fonamental. Costa i Llobera era l’hereu de la família Costa, que era propietària de tota la finca de Formentor. Quan Costa renuncia a l’herència perquè es fa capellà, la família decideix dividir la finca entre els germans i ell es queda el que es deia Formentor de Llevant, que és on hi ha Cala Murta. En aquesta finca decideix fer-se una casa, que no va poder gaudir perquè es va morir quan l’estava construint. Més endavant, el nostre fundador, Ignasi Rotger Villalonga, que era germà del meu padrí, poc a poc tornà a recuperar la finca. Ignasi Rotger havia estat escolanet de Costa a Montission a Pollença, i com havia estat secretari personal d’Adan Diehl, fundador de l’hotel Formentor, va poder reconstruir les peces i recuperar la finca de Cala Murta.  Aquesta finca ara és patrimoni de la Fundació Rotger Villalonga, que està dedicada a promoure l’obra de Costa i cuidar aquest patrimoni natural. 

P.- Quines activitats impulsau des de la Fundació Rotger i Villalonga per promoure aquests objectius? 

R.- La fundació té dos objectes socials, un es promoure la figura i l’obra de Costa i Llobera i l’altre és conservar i difondre la finca de Cala Murta i els seus valors. Tenim la via més cultural, que la centram més a Pollença on tenim una sala d’exposicions i una sala d’activitats, i a la finca de Cala Murta, el que estam intentant fer és reobrir els campaments, que si tot va bé tornaran a funcionar l’estiu que vé. 

P.- En quin punt vos trobau per poder posar en marxa els campaments de Cala Murta? 

R.- La llicencia es va presentar a l’Ajuntament, que ho ha enviat a les comissions sectorials del Consell pels seus informes preceptius, i ara estam en aquesta fase. Ara estam fent una feinada en tema de prevenció d’incendis, netejant, fent faixes de protecció al voltant de tots els campaments perquè allò sigui un lloc segur. De vegades no és tan guapo quan has de tallar un parell de pins, però ha de ser segur per poder fer aquest tipus d’activitats. Les instal·lacions s’han d’adaptar a la llei perquè feia quasi 15 anys que estaven aturades. 

La primera fase tendrà una cabuda d’unes 70 persones, i l’interès del Consell, que és qui gestionarà les reserves, és que funcioni no només a l’estiu, sinó que pugui formar part de la seva xarxa de refugis. A més, coincideix que el Consell de Mallorca va rebre fa uns anys del Ministeri el camí vell del far de Formentor, que va des de la cala de Cala Murta fins al far de Formentor, és un camí de pedra en sec preciós que l’estan arreglant, i poder tenir aquest espai allà serà fantàstic.