Pere Ollers (ARCA): “Avui en dia el patrimoni també és un carrer sencer”

Fa prop de 40 anys que es va crear l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Pere Ollers (Campos 1965), el seu president, reconeix que de cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de preservar el nostre patrimoni, tant per les part de administracions com per part de la ciutadania. Una de les seves demandes principals la fan als Ajuntaments perquè compleixin la llei i aprovin els seus catàlegs de patrimoni municipal. També criden l’atenció sobre la necessitat d’ampliar la mirada sobre el que és patrimoni més enllà dels edificis singulars. Un carrer, una vorera, un empedrat, un rètol… explica Ollers, són detalls que s’han de preservar perquè ens fan estimar les nostres ciutats i pobles. 

Pregunta.- ARCA es va crear a Palma l’any 1987. Ara hi ha més consciència que abans de la necessitat de protegir el patrimoni?

Resposta.- Jo crec que si. Sempre tenim una tendència a ser un poc pessimistes, però ara tenim unes administracions, per exemple, al Consell, el servei de Patrimoni ha augmentat moltíssim, les declaracions de BIC es fan molt millor, hi ha més personal… La gent també té una conscienciació, noltros tenim moltíssimes telefonades, correus, missatges a les xarxes… això abans no hi era. En moltes coses s’ha augmentat sensibilització, tant de la ciutadania com de les administracions, tot i que queda molt per fer. Noltros exigim més i exigim el compliment de la llei. La Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears que exigeix catàlegs als Ajuntaments és del 98 i està sense cumplir.

“La llei podria millorar algunes coses, però un dels grans problemes és la falta de compliment de la llei.”

P.- La normativa es queda curta o tenim la normativa però no l’aplicam?

R.- La normativa no s’aplica al cent per cent. Un exemple clar és aquest de la falta de catàlegs a cada municipi. Des del 98, la Llei de Patrimoni exigeix que cada municipi faci el seu catàleg de patrimoni i això ens donaria un nivell de protecció de tot el que té interès local, insular, autonòmic i estatal. Això no es compleix. La llei podria millorar? Si. El patrimoni ara és BIC, primera divisió; Bens catalogats, segona divisió; i bens locals, tercera divisió. Aquestes divisions de vegades no quadren molt.

Ara ens ha passat amb un edifici al carrer 31 de desembre de Palma i amb el quarter de Carabiners de la Colònia de Sant Jordi. El Consell va dir, això té un cert valor, però no per la segona divisió sinó per la tercera, però qui li posa? Es competència de l’Ajuntament. Entre i entre, s’ha tirat a Terra el Quarter de Carabiners. L’edifici del carrer 31 de desembre, hem aconseguit que l’Ajuntament digui que ho inclourà al catàleg. La llei podria millorar algunes coses, però un dels grans problemes és la falta de compliment de la llei.

P.-Quants Ajuntaments han aprovat el seu catàleg?

R.- Aquesta dada no la sé exacte, però a Mallorca damunt la meitat dels municipis no tenen catàleg aprovat. Això vol dir que quan hi ha una denúncia sobre un bé d’aquests municipis ja tremolam. Per exemple, Campos i Llucmajor no tenen catàleg aprovat i els hi hem sol·licitat per escrit que el facin. A Campos tenen uns treballs fets dins d’un calaix, per què no s’aprova? Ells diuen que el Consell els hi exigeix més, però no l’aproven perquè no els hi interessa. Si s’aprovàs una norma que digués que no es podrà donar cap llicència o modificar el planejament si no hi ha un catàleg, tots els municipis ja el tendrien. La llei podria canviar això.

Palma té un problema que és que el catàleg necessitaria renovar, revisar i ampliar. Al 1998 es van fer a Palma uns treballs de catàleg, però necessitam que hi hagi gent que faci feina de camp, carrer a carrer. Pollença l’altre dia va dir que revisaria el seu catàleg, senyal se n’han adonat que hi falten coses. 

“Palma té un problema que és que el catàleg necessitaria renovar, revisar i ampliar.”

P.- Ha citat dos ajuntament que no tenen catàleg, com Campos i Llucmajor. Quins ajuntaments si han fet feina en matèria de patrimoni? 

R.-N’hi ha molts. En general els Ajuntaments estimen el seu propi patrimoni, però els hi costa decidir fins a on arriba aquesta protecció. Sant Llorenç, Son Servera, Santanyí té el centre bastant preservat i a Felanitx han fet molta feina. Per posar un exemple, Felanitx ha fet ara una revisió de catàleg, però Ca ses Monges de Portocolom no hi va entrar. Què ha passat? s’ha venut i el propietari vol fer el màxim que pugui. És una perla valuosíssima i el catàleg de Felanitx amb això ha fet tard. A molts de pobles els grans casals s’han venut i hi ha un lament romàntic, però llavors hi ha dues coses: Com està catalogat? Si no està catalogat, no se li pot negar la llicència. Per tant necessitam bons catàlegs que diguin el que es pot fer.

“Felanitx ha fet ara una revisió de catàleg, però Ca ses Monges de Portocolom no hi va entrar. Què ha passat? s’ha venut i el propietari vol fer el màxim que pugui.”

P.- Aquí el paper de la ciutadania també és molt important i que hi hagi canals de participació.  

R.- Al final la societat també s’ha de demanar, què faig jo pel patrimoni? Noltros, ARCA, som a la Comissió de Centre Històric, a la Comissió de Patrimoni, als pobles no perquè la majoria no funcionen en comissió, però tenim capacitat de participar. Però a molts de llocs no arribes perquè no tens la informació. La ciutadania pot fer més en dos nivells, implicar-se, i ajudar a les entitats que ens hi dedicam, no només a ARCA, hi ha molta de gent, però són associacions normalment petites amb poquíssims recursos i tens el temps limitat. 

P.- Molts dels casos que denunciau són construccions que no estan catalogades. Per exemple, a determinades barriades de Palma moltes plantes baixes no estàn protegides perquè potser fa uns anys no les valoràvem. 

R.- Avui en dia, el patrimoni ja no és només La Seu, sa Llonja, Bellver… Avui en dia el patrimoni també és un carrer sencer. Per exemple, el carrer Sant Alonso tot ell té una gràcia com a carrer i per ventura no tots els edificis són catalogables. Què te valor? La Calatrava en si, tot el barri, el mateix a Son Espanyolet, Santa Catalina. La mirada del patrimoni s’ha ampliat, ja no és només el monument o el conjunt històric, avui en dia, ja parlam de barris tradicionals com el Molinar, son Espanyolet o Santa Catalina, i aquí la normativa ens queda obsoleta. 

Al final, si miram edificis individualment, que és la visió del segle XIX, molt poques coses tenien un valor històric i arquitectònic de primer ordre, i aposta hem ampliat la mirada del patrimoni. La majoria d’associacions de patrimoni d’Espanya estan fixant-se avui en un tram de síquia, un carrer, l’empedrat d’un carrer, l’empedrat d’una plaça, com es tracten les terrasses… pareixen qüestions de detall, però amb el detall també hi ha la importància de que la gent estimi el seu patrimoni.

“Avui en dia, ja parlam de barris tradicionals com el Molinar, son Espanyolet o Santa Catalina, i aquí la normativa ens queda obsoleta.”

P.- De fet, una de les vostres darreres demandes és la conservació de les lloses de pedra d’algunes de les voreres de Campos.  

R.- ARCA ha denunciat la pèrdua patrimonial que implica substituir les lloses de pedra que han format part històricament d’algunes voreres de tres carrers de Campos per materials que lleven la personalitat. És un projecte de millora del carrer que és necessària, és fa tot el carrer nou, però tenen unes voreres de pedra fantàstiques a certs trams. Era el carrer que va a l’estació on hi havia un antic camí empedrat i encara hi ha una casa que en té un trosset. Això és un detall,  però si volem estimar el poble, també és amb aquests detalls. Hi ha veïnats que els hi és igual, però n’hi ha que encara recorden que el seu padrí va fer la vorera i va respectar aquelles pedres. I aquest detall té tanta d’importància? No me crucificaré per això, però al 2025 valoram també aquests detalls. 

“Hem de fer compatible la normativa tècnica amb la conservació del patrimoni perquè sinó ens quedarem sense patrimoni.”

Moltes vegades és sensibilitat del ciutadà, sensibilitat del polític i sensibilitat del tècnic, perquè aquí hi ha un projecte i el que el va fer ha visitat el carrer i no ho ha vist. És la conjunció d’aquestes tres sensibilitats, quan falla una de les tres, anam coixos. Hem de reconèixer que moltes vegades no arribam als tècnics, que van amb la normativa tècnica, estic d’acord en que s’ha de cumplir amb l’accesiblitat però pensem una miqueta com podem conservar i cumplir, perquè sinó anam perdent metres i metres. Moltes places no saps si ets a Lloseta, a Campos, a un poble de muntanya, del Pla, de Catalunya o a Valencià. Totes són sense voreres, plataforma única, dues faroles noves amb disseny modern, una palmera o dues, i totes pareixen iguals perquè el projecte no respecte d’idiosincràsia d’aquell poble. Hem de fer compatible la normativa tècnica amb la conservació del patrimoni perquè sinó ens quedarem sense patrimoni.

P.- Quins fronts oberts més importants teniu ara a ARCA?

R.- El que ens preocupa més és la catalogació d’ajuntaments i intentam recordar-ho ajuntament per ajuntament i a nivell de Consell Insular s’hauria d’ajudar a que s’aprovessin els catàlegs. Un altra de les coses que ens preocupen més és el gran patrimoni que està en mans de l’Administració. A Palma, l’edifici de GESA, les torres del Temple, Ca’n Serra, el Rentador del Jonquet… tot això està tancat. Del  Consell de Mallorca, el sindicat de Felanitx, la central tèrmica d’Alcúdia, la Fàbrica Nova de Sóller, que està protegida, però van passant els dies i es va fent malbé, quan és una peça de patrimoni industrial de valor nacional.

“La Fàbrica Nova de Sóller està protegida, però van passant els dies i es va fent malbé, quan és una peça de patrimoni industrial de valor nacional.”

Dins Palma també ens preocupa l’ordenança cívica, com afectarà a les pintades. També com es tracten les places, les terrasses, l’ocupació de la via pública, els rètols, l’ocupació de les façanes… Són d’aquests temes que fan estimar la ciutat. Són detalls que al final són molt importants. Ara es plantegen a Palma moltes obres públiques que són molt importants, que passarà amb la Plaça Major, amb la plaça del Mercat. Born, plaça Mercat i Rambla és un eix que necessita cuidar un poquet més. Els empedrats, el mobiliari urbà, les papereres, la senyalització… no es pot fer tot en un dia. Li deim a l’Ajuntament que si no posam fil a l’agulla ara, no ho acabarem. 

–