El plataner, l’arbre urbà que proporciona ombra però també provoca al·lèrgies
Poques imatges són tan habituals a pobles i ciutats com les grans avingudes cobertes per plataners. Aquests arbres de tronc clar i escorça que es desprèn a plaques formen part del paisatge urbà des de fa no massa més d’un segle i han esdevingut un símbol dels passejos, les places i els carrers ombrívols. El seu nom científic és Platanus × hispanica, encara que també és conegut com a plataner d’ombra o plàtan de passeig.
Es tracta d’un arbre híbrid, resultat de l’encreuament entre el plataner oriental (Platanus orientalis) i l’occidental (Platanus occidentalis), encara que alguns especialistes consideren que podria derivar directament del primer. El seu origen exacte continua generant debat entre botànics, amb hipòtesis que el situen tant a Espanya com a Londres o fins i tot a Turquia.
Sigui quin sigui el seu origen, el cert és que el plataner s’ha convertit en una de les espècies ornamentals més utilitzades del món temperat i les Illes Balears no en són una excepció. El Born, a Palma; a l’entrada a Valldemossa des de Deià; a l’estació del Ferrocarril a Sóller o als jardins d’Alfàbia hi trobam els exemplars més emblemàtics, tot i que a la majoria de carrers i places dels nostres pobles també n’hi ha. La seva extraordinària resistència a la contaminació, la rapidesa de creixement i la gran ombra que proporciona l’han convertit en l’arbre ideal per a l’espai urbà.
Un arbre gegantí i molt longeu
El plataner és un arbre caducifoli de grans dimensions que pot superar els 30 metres d’alçada i arribar, en alguns casos, fins als 50 metres. La seva copa ampla i les branques obertes creen grans zones d’ombra durant l’estiu, mentre que a l’hivern, quan perd la fulla, deixa passar la llum solar.
Una de les seves característiques més distintives és l’escorça, de tons grisos, verdosos i groguencs, que es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert parts més clares del tronc. Les fulles, semblants a les dels aurons, són grans i palmades, amb entre tres i cinc lòbuls.
També destaca per la seva longevitat. Alguns exemplars poden viure prop de cinc segles, fet que explica la presència de grans plataners històrics a nombrosos pobles i ciutats europees.
L’arbre dels antics camins
Abans de la generalització de l’automòbil, el plataner es plantava sovint als vorals de les carreteres per proporcionarombra als carros, diligències i animals durant els mesos calorosos. Aquest ús tradicional explica moltes de les alineacions d’arbres que encara avui es conserven a antics camins i passeigs.
A Mallorca també és habitual trobar-lo a places, torrents i zones humides, ja que prefereix sòls profunds i frescos amb disponibilitat d’aigua. Encara que és molt adaptable, el seu desenvolupament és millor en terrenys al·luvials i climes temperats.
Resistència urbana
Una de les grans virtuts del plataner és la seva capacitat per suportar condicions difícils. Tolera bé la contaminació atmosfèrica, el sutge i les podes severes, motiu pel qual molts ajuntaments l’han emprat massivament durant dècades. Malgrat que no és aliè a les malalties i plagues.
A més, és un arbre relativament fàcil de reproduir, tant per llavor com per esqueixos. Els seus fruits esfèrics, penjants i agrupats en parelles, romanen a l’arbre durant bona part de l’hivern.
Tot i això, necessita espai. Les seves arrels són vigoroses i poden provocar problemes a paviments o edificacions si es planta massa a prop de construccions.
El problema de les al·lèrgies
Malgrat els avantatges ornamentals, el plataner és també un dels arbres més associats a les al·lèrgies respiratòries urbanes. Durant la primavera, especialment entre finals de març i abril, allibera enormes quantitats de pol·len en un període molt curt però intens.
Aquest pol·len, gairebé invisible, es dispersa fàcilment amb el vent i provoca episodis de rinoconjuntivitis al·lèrgica a milers de persones. Els símptomes més habituals són esternuts repetits, congestió nasal, llagrimeig, picor d’ulls i de gola i tos irritativa. En casos més greus, especialment en persones sensibles, pot desencadenar asma i dificultats respiratòries.
Els especialistes remarquen que l’al·lèrgia al pol·len del plataner sovint es confon amb un refredat, però hi ha diferències clares: les al·lèrgies solen aparèixer cada primavera, provoquen molta picor i no acostumen a anar acompanyades de febre ni malestar general.
Un debat obert a les ciutats
La gran presència de plataners als espais públics ha obert en els darrers anys un debat sobre el model d’arbrat urbà. Alguns municipis han començat a substituir exemplars vells o malalts per espècies menys al·lergògenes i més adaptades a la sequera.
Malgrat això, el plataner continua essent un arbre molt valorat pel seu paper paisatgístic, majestuós i climàtic. La seva ombra espessa durant els mesos calorosos i la seva capacitat per refrescar carrers i places fan que encara sigui considerat un element essencial de molts entorns urbans mediterranis.