Rafel Laneres: “Avui en dia la gent no valora el producte dels pagesos de xapeta i càvec com nosaltres”

Can Llaneras Fruit és una empresa d’agricultura familiar situada a S’Hort de Son Antem Vell, just al costat de l’hospital Son Llàtzer de Palma.  És una explotació agrícola que duen de manera familiar entre un  pare i el seu fill. La titularitat de les terres és de Sebastià Llaneras Llompart, de 77 anys, que és el cappare, i el seu fill, Rafel Llaneras Amengual, de 44, nascuts els dos a Palma. La feina és cosa sobretot d’en Rafel, malgrat sigui amb la supervisió i els consells del seu pare, sabedor i coneixedor de la terra, els fruits i el temps, que després de cada cigarreta té una paraula apresa de la saviesa dels més grans i bregats amb la feina dura de sol a sol. Sebastià també fa feina perquè no està jubilat i la fa perquè li agrada i, com diu ell “l’avantatge que tenc és que quan estic cansat em puc asseure”.

En Sebastià es lleva cada dia a les 3 de la matinada per anar a Mercapalma a vendre allò que conrea o als mercats de pobles on té els seus clients que l’esperen. És una feina feixuga i no sols per llevar-se d’hora, també un pagès i concretament ell, es colga tard i cansat. No hi ha diumenge ni festes, i cal fer el cap viu per viure i poca cosa més.

Pregunta.-  Aquesta finca és de la vostra propietat? Quantes quarterades té?

Resposta.- Sí, és una finca nostra. Era una finca més gran però la xapàrem perquè la meitat pertany a un familiar. Ara conreem dues quarterades i mitja, que sembla poc, però ja ni hi ha, sobre tot si pensam que bàsicament la feina de conreu i venda la feim tota nosaltres i el temps que nuen no fan corda.

P.- A quin conreu vos dediqueu?

R.- Aquí feim de tot. Animals no. Tenim hivernacles, arbres fruiters, julivert, àpit, sofrit, lletugues de totes les varietats, bledes, espinacs… Això és cosa d’hivern. Dins l’estiu també feim pastanagó, pastanaga, tomàtigues, síndries, melons…

P.- Sols conreeu aquí, a S’Hort de Son Antem?

R.- No. Tenim dues finques més a la part d’Algaida, on també tenim tot tipus de conreu i, sobre tot, arbres fruiters. Tocam tota casta de fruites i verdures i ho feim entre el meu pare i jo. Si volem que surti el caragol la feina del camp l’has de fer tu mateix depenent, això sí, del tipus d’explotació, perquè si has de llogar jornals els guanys sen van per les bardisses i no surt a compte.

P.- Quina sortida donau als vostres productes?

R.- Nosaltres els caps de setmana feim mercats i entre setmana anem a Marcapalma a vendre als petits comerciants que revenen després a les seves botigues o llocs dels distints mercats.

P.- Veneu a les grans superfícies comercials?

R.- No. No tocam aquest sector perquè si ho has de fer ha d’esser a una escala més gran i no podem ni volem. Nosaltres sempre hem treballat a nivell familiar i no volem canviar de tipus de feina perquè així ens funciona bé i anem treballant de mica en mica, però gaudint d’allò que feim alhora que també en gaudeix el consumidor.

P.- A l’entrada he vist uns hivernacles amb arbres. Què són?

R.- Això són figueres que estan dins els hivernacles per, bàsicament, protegir-les dels atacs dels ocells perquè no piquin els fruits ni els mengin.

P.- Per a vosaltres, el producte estrella quin és?

R.- El que feim més és taronja, lletuga i figues, al marge de tot el que hem esmentat. Tomàtigues, melons i síndries també però, com tota la resta, a molt menor escala o, si m’apures, pel nostre propi consum. Allò més important és fer qualitat i no quantitat i amb això nosaltres hi tenim molta cura. El nostre producte és de qualitat excel·lent i el seu mèrit és que està fet a consciència i amb el cor.

P.- Si avui haguéssiu de tornar a començar, tornaríeu a fer el mateix?

R.- Sí. Està clar que sí perquè m’agrada i ens agrada la feina que feim de tota la vida. Venim d’un cicle familiar molt llarg. El meu besavi -diu Rafel- ja era pagès, el meu avi, el meu pare també i jo també i, per tant, són molts d’anys de pagesia. Avui en dia la gent no valora el producte dels pagesos de xapeta i càvec com nosaltres. Us demanareu per què? Idò molt senzill. Avui en dia amb l’entrada dels mercats de l’exterior la gent ja no sap quan és temporada perquè sempre hi ha de tot malgrat sigui amb conreu forçat. Hi ha de tot sempre. La gent cerca comoditat sense mirar la qualitat.

P.- Vol dir?

R.- Clar. La gent va a comprar per la comoditat sense mirar la qualitat. La gent va molt estressada i magre de temps, i quan arriba a casa seva té poques ganes de posar-se a cuinar i, sobre tot, de fer menjar elaborat. Molts consumidors han triat consumir productes de bossa i congelat. La gent ha perdut l’hàbit d’anar als mercats i a les botigues. És molt més fàcil anar a un gran supermercat, aparcar el cotxe al propi pàrking i fer la compra en vint minuts i, a més de tot, a un preu molt més barat que el producte frec. És normal perquè la vida ho duu i tot ho duu. Basta veure les compres que es fan ja per internet i no necessariament productes de menjar o cuinar. Qualsevol cosa la tens a casa en 24 hores sols fent un clic al telèfon mòbil. Ja no parlem també de fer les compres per internet i servei a domicili de les grans superfícies. 

P.- Idò la gent ha perdut els costums d’antany?

R.- Els va perdent i, de fet, altres articles com per exemple, els pebres tendres, quan és la temporada tothom ja està cansat de menjar-ne i això abans no passava. Els productes eren frescs i de temporada. La veritat és que la qualitat no és, ni de prop, la mateixa, però la gent no ho sap perquè ja ens hem acostumat a consumir els productes a qualsevol temporada. Vos posaré un exemple: fa uns mesos nosaltres vàrem podar els magraners. Mentre nosaltres podam el magraner, podeu comprar magranes al mercat. Van desapareixent els cicles de producció de temporada. Qualsevol cosa que vos pugueu imaginar la podeu trobar tot l’any al mercat i això fa que la gent no sàpiga massa bé on es troba.

P.- Aquest fet juntament amb el canvi climàtic…

R.- Vet aquí perquè dic que la gent no sap o es troba. Els arbres floreixen fora d’hora i als mercats podem trobar sempre de tot. Això fa que la saviesa pagesa perdi els papers i el consumidor el nord i el paladar. Val a dir en favor dels pagesos que ens anem reinventant i que de mica en mica anem sortint al pas a les adversitats. Reinventar-se vol dir anar al client si el client no ve a tu. Per exemple, abans sols conreàvem tomàtigues de ramellet, d’amanida  i de  pera. Ara es fan també tomàtigues de cor de bou, de rossa, negra, cherry. Tot això el mercat ho duu i la gent ho demana i no et queda altre remei que fer-ho si vols sobreviure i donar servei a la demanda dels clients.

P.- Ha canviat tant la demanda?

R.- Per suposat que sí. Com exemple vos diré que les síndries sempre havien fet i venut amb pinyols i ara la gent les vol sense. El raïm tota la vida ha estat amb pinyol i ara la gent el vol sense perquè és més mengívol. Tot ha canviat i els canvis són per adaptar-se als nous temps. Les coses venen així i passa dins tots els àmbits de la vida. És un renovar-se o morir. La gent d’avui, i principalment els joves, no distingeixen un pebre d’una albergínia. Tot funciona a base d’aliment precuinats.

P.- Quan anau a vendre als mercats noteu aquesta diferència?

R.- Sí però realment el jovent que ve a la parada del mercat a comprar si no sap allò que vol es deixa aconsellar. Tot i així, el jovent quasi no consumeix verdura. Sols compren, per regla general, tomàtigues, pebres i albergínies. La fruita és diferent perquè és bona de consumir i no s’ha de manipular ni cuinar. Resumint, diria jo, el jovent d’avui està molt sensibilitzat amb la fruita, però per una comoditat. Les verdures s’han de cuinar i avui en dia no hi ha temps per a res perquè la feina, l’esport, la família l’esbarjo acopen gran part del nostre temps.

P.- La globalització hi té a veure?

R.- Pot ser tengui alguna cosa a veure, però bàsicament és per la comoditat i perquè no saben cuinar. Avui en dia hi ha fruites, per exemple, que s’han importat i que la gent no sap ni com es mengen. Els temps han canviat -diu Sebastià- perquè quan jo em vaig casar anàvem a vendre tomàtigues al Mercat de Pere Garau i en veníem cent caixes cada dia, com a mínim. Avui, difícilment se’n ven una caixa per cada pagès i això que no són tants els que venen ara. Avui en dia, per exemple, quasi no es cuina el tumbet. Abans la gent comprava a quilos, ara compren per unitats. El melons es venien per dotzenes i ara demanen un quart de meló. Tot allò antic es perd i jo crec que el menjar d’un temps era molt millor que el d’ara. Anàvem a cercar llenya i fèiem el menjar en terra. Ara tot són comoditats i les comoditats surten cares.

P.- Com va el funcionament de Mercapalma? Millora o empitjora?

R.- Mercapalma va minvant, sobre tot la venda als pagesos. Les botigues ja compren directament als grans majoristes i els ho duen a domicili. Ja en  quedem pocs dels nostàlgics que anem a passar fred les matinades de l’hivern. És veritat que Mercapalma ha minvat, però de la mateixa manera minven els mercats de pertot arreu. Ja hi ha més bars que botigues dins els populars mercats, tant de Palma com d’altres llocs. Abans es consumia allò nostre i ara allò de fora. Has de pensar que quan es va obrir el Mercapalma hi havia plena tota l’esplanada de pagesos que en diem els “situats” i fins i tot les aceres estaven plenes de gom a gom i ara en queden molt pocs, fins al punt de que enguany quatre s’han retirat i es nota. Ja som molt pocs.

P.- Les vendes i les compres són directament proporcionals?

R.- Clar que sí. Heu de pensar que abans a Mercapalma, per exemple, érem cent pagesos venedors i venien 1.000 botiguers a comprar. Ara pot ser som uns trenta i venen 200 clients, com a molt. Val a dir que aquests clients són només els dels mercats, botiguers ja no ni hi ha. Han desaparegut del mapa. Les grans superfícies han acabat amb el petit comerç de les botigues de queviures. 

P.- Però els pocs botiguers que queden volen veure el gènere abans de comprar-lo, no?

R.- N’hi ha que sí, però molts ja ni ho miren i ho fan per dos motius: per la feina que duu i també perquè si han d’anar ells a comprar s’han d’aixecar ben de jorn i a més de tot han de tenir una furgoneta per traginar la compra i és un cost afegit. Anar a comprar el gènere és molt esclau. Heu de pensar que no és el mateix aixecar-se a les 5 del matí per començar a les 8 a la botiga que aixecar-se a les 8 per començar a les 9. Aquestes tres hores el comerciant no les cobra i, a més de tot, les perd del seu descans.

#Foravila