Rafel Puigserver: “Ningú conta millor les notícies que la premsa de proximitat”

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM) ha celebrat aquest 8 d’octubre una trobada a la seva seu de Sant Joan. Una diada en la que s’han lliurat els Premis Periodístics de Premsa Forana i en la que s’ha presentat la nova web premsaforana.cat i la campanya #JoLlegescPremsaForana. Rafel Puigserver Pou, de la revista Es Saig d’Algaida, és el president de l’APFM des del maig de 2021. 

Pregunta.- Quin balanç en fas d’aquesta trobada de revistes de la premsa forana?

Resposta.- El balanç és positiu en tant que hem tornat a fer ús de la nostra seu per tractar de temes que ens interessen a totes les publicacions. Durant la trobada es posaren sobre la taula qüestions interessants com la necessitat de formació en matèria de subvencions o com passar-se al món digital, i això ens obliga a donar resposta als interessos de les revistes associades. A més crec que les revistes assistents veren que aquesta junta directiva està decidida a fer passes en la reivindicació de les nostres publicacions. 

P.-A la trobada heu presentat la nova pàgina web i una campanya publicitària. En què consisteix aquesta campanya?

R.- La campanya Jo llegesc Premsa Forana, que ha estat dissenyada per l’empresa mallorquina Melicotó, està previst que es difongui a través de totes les nostres publicacions associades i les seves xarxes socials amb petites píndoles i amb informació sobre les revistes. I amb alguna sorpresa que em permetreu no desvetlli. També convidam a la ciutadania que ens llegeix que emprin la nostra etiqueta #JollegescPremsaForana

Pensam que és important reforçar la nostra marca de “premsa forana”. La premsa forana és aquell fenomen de publicacions que varen sorgir en alguns casos fa més de 60 i 70 anys arreu dels pobles de Mallorca i que han anat transformant-se fins arribar a l’actualitat. Avui en dia el públic no és ben bé el mateix que el de fa 20 o 30 anys, avui tot està més digitalitzat, tot passa per les xarxes socials i internet, i si volem seguir presents al dia a dia de la ciutadania dels nostres pobles hem de ser presents a les xarxes. Per tant ens hem de saber ubicar dins les xarxes i ho volem fer a partir de la nostra reivindicació de la nostra feina com a publicacions de la premsa forana. Per això hem començat aquesta campanya que ve a ser la reivindicació de l’orgull de pertànyer a aquest col·lectiu i de sentir orgull de llegir una revista de premsa forana perquè, ho he dit a la trobada, ningú conta millor les notícies que noltros. 

La campanya va acompanyada d’una renovació de la pàgina web. La nostra web era del 99 i necessitava una netejada de cara completa, encara no està acabada del tot però és una mostra del que som i del que volem ser.  Ens podeu trobar a premsaforana.cat. 

“Si volem seguir presents al dia a dia de la ciutadania dels nostres pobles hem de ser presents a les xarxes”

P.- El pas al món digital i el relleu generacional diries que són els reptes principals de les revistes de premsa forana per poder sobreviure?

R.- Sembla que ens repetim però és així. Hem d’implicar a la gent jove i també hi hem d’arribar. I clar, cal apostar per nous llenguatges i per fer-se present a les xarxes socials que miren (i també senten i escolten els més joves). Hem de reivindicar la nostra manera de contar les coses, així com el nostre potencial de premsa de proximitat. 

P.- Quina és la tendència? De cada vegada hi ha manco revistes locals?

R.- Malauradament, alguns projectes no han prosperat o no troben el relleu que garanteixi la seva continuïtat. Que la majoria no tingui un plantejament comercial i es basi en el voluntarisme és una dificultat afegida, però no necessàriament és un inconvenient. Sense deixar de fer revistes en paper, crec que cal combinar amb el digital per no perdre aquest fil. Feim reportatges i entrevistes, feim periodisme ciutadà. També és una forma d’implicar-se dins els moviments cívics. Animam a tothom que vulgui posar en marxa un mitjà que ho intenti.

“Es un poc perillós deixar que tota la informació es faci només via nota de premsa dels ajuntaments”

P.- Quin paper ha de tenir l’Associació de la Premsa forana de Mallorca?

R.- Des de l’Associació de Premsa Forana estam decidits a treballar per garantir la continuïtat de les publicacions de la part forana i donar ajudes als nous projectes que volen sortir perquè tenguin una llarga vida. Donar-lis eines i formació perquè aquestes revistes puguin fer el relleu generacional que garanteixi la seva continuïtat, i intentar fer coses innovadores que els permetin arriba a nous públics. 

Es tracta d’evitar que aquestes publicacions acabin desapareguent perquè amb la desaparició de les revistes de premsa forana, a qualque el poble el deixes, informativament parlant, orfe. Perquè per molt que hi hagi desconnexions a IB3 o l’Informatiu Balear i la premsa escrita, a molts de pobles si no passa una desgràcia, que llavors tothom hi va, queden orfes de que la gent tengui informació. Dit d’un altre manera, és un poc perillós deixar que tota la informació només es faci via nota de premsa dels ajuntaments. Hi ha d’haver algú que ha de publicar aquestes notes de premsa però potser ha de canviar l’ordre, ha de posar qualque comentari perquè doni a entendre alguna cosa que no diu, que posi els punts sobre les i en determinats temes. Noltros a la premsa forana feim periodisme, no feim propaganda, feim periodisme. I es bo recordar-ho: sense periodisme no hi ha democràcia. I com a president i com a associació ho hem de recordar cada dia. 

També sóm els que conservam tota la premsa forana en paper que es fa a les nostres illes i treballam per la protecció i projecció d’aquest patrimoni periodístic que suposen les revistes de la premsa forana. De vegades no ens n’adonam de la quantitat d’informació o dels tresors que tenim a les prestatgeries de ca nostra que agafen pols, i que darrera d’aquell articlet hi ha una gran quantitat de feina que val la pena que sigui coneguda i conservada. 

P.- Quin és l’estat de l’hemeroteca que es conserva a la seu de Sant Joan?

R.-En aquests moments, l’APFM continua conservant una bastant completa hemeroteca de les publicacions associades. Ens arriben i les comptabilitzam i arxivam. Això ens permet fer una conservació en paper per poder gaudir-ne en el futur, però també obtenir altres dades com nombre de pàgines, periodicitat, etc. 

P.- Quina part està digitalitzada, i hi ha previsions de continuar amb aquesta tasca?

R.-Està digitalitzada parcialment fins a juny de 2010 i de manera parcial. Hi ha penjats diferents edicions de fins a 83 publicacions que han format part de la nostra història, alguna de les quals ja no es publiquen. En els darrers anys algunes publicacions han completat aquesta digitalització, gràcies als ajuts dels ajuntaments. La nostra intenció és que tots els esforços vagin a poder accedir a l’hemeroteca digital de l’Associació des d’un sol lloc (per bé que coexisteixi amb altres punts d’accés) i continuar amb la pujada i catalogació de les publicacions dels anys recents. En qualsevol cas, això requerirà la recerca de finançament. Però tocarem a les portes que facin falta.