Rafel Puigserver “El repte de la premsa forana és sobretot garantir la seva sostenibilitat econòmica”

L’Associació de Premsa Forana de Mallorca ha celebrat aquest 28 d’octubre la seva assemblea anual a la seu situada a Sant Joan. Una reunió en la que s’han explicat les trobades fetes enguany amb associacions de premsa de proximitat de l’Estat. L’objectiu, fer front comú per reclamar al Govern central que els tengui en compte en el repartiment de les campanyes publicitàries institucionals. Rafel Puigserver, president de l’Associació de la Premsa Forana (APF), explica que aquesta és una de les vies per garantir la supervivència d’unes revistes que contribueixen a la transparència informativa, la cohesió dels pobles i la integració dels nouvinguts.

P.- Com va anar l’assemblea anual de l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca?

R.- Va anar bé. Jo crec que és molt positiu que una part important de les revistes de premsa forana es reuneixin en una assemblea i posin en comú els seus problemes, les seves necessitats, les seves inquietuds i com es plantegen els nous reptes periodístics i culturals. 

P.- Quina és la situació d’aquestes revistes de premsa forana? 

R.- Les revistes intenten sobreviure en la mesura de les seves possibilitats. En els darrers temps, a l’APFM hem fet feina amb d’altres associacions de mitjans de comunicació de proximitat d’arreu de l’Estat per intentar fer veure a les administracions públiques, especialment a les estatals, que nosaltres també formam part d’aquest pastís publicitari. Que quan un Ministeri fa determinats anuncis, ha de tenir en compte que la premsa de proximitat hi som i que, per tant, aquest repartiment de l’espai publicitari també ha d’arribar a les petites publicacions. 

Totes les publicacions de proximitat arribam a mes de 6 milions i mig de persones arreu de l’Estat. No som una audiència menor, tenim un pes molt important i la publicitat és la manera que tenen les administracions públiques, les estatals però també les autonòmiques, de poder ajudar als mitjans de comunicació de proximitat.

Aquest va ser un dels temes que es varen tractar a l’assemblea. Feim una crida en aquests sentit, que no només les administracions públiques, també algunes empreses privades, pensin que darrera els mitjans de comunicació de premsa forana hi ha un públic i que val la pena arribar-hi. Es un patrimoni periodístic de primera magnitud i val molt la pena.

P.- Quantes revistes formen part de l’APF?

R.- Entorn a 24, però arribaríem a la quarantena si combinam mitjà en paper i mitjà en digital. Hem arribat a ser més de 70, però en vista dels temps que corren, no ens podem queixar. Estam molt contents perquè hem incorporat dues noves revistes: totpla.cat, i la revista 07500 de Manacor que passen a engrandir la família de premsa forana. N’estam molt satisfets, i encoratjam la resta de publicacions que s’editen a Mallorca que tenguin a veure amb aspectes locals o comarcals que s’associin amb noltros i que val la pena. 

“Abans de tancar una publicació en paper, val la pena estudiar si no la podem mantenir en digital.”

P.- Quina és la tendència? Se’n tanquen o se n’obrin?

R.- Se n’obrin. El que s’obri són més mitjans digitals perquè el cost és molt més barat, allò que encareix moltíssim és el paper. Però també algunes revistes opten per mantenir el paper i lluiten per fer-ho, i estam molt contents. Sempre m’agrada dir que abans de tancar una publicació en paper, val la pena estudiar si no la podem mantenir en digital perquè allò que és important no només és que els municipis de les Illes tenguin un mitjà de comunicació local, sinó que també és important el manteniment de les capçaleres, perquè quan tancam una capçalera difícilment la podem recuperar. Una de les coses que ens passarà és que ens tancarà una de les publicacions més antigues que tenim a l’associació, que a més és revista fundadora, com és Perlas y Cuevas, i tanca la capçalera perquè el seu director la vol preservar, i ho entenc perfectament. També és cert que pertany a Manacor, i Manacor te una llarga trajectòria en revistes. Però hi ha altres pobles que no tenen tantes publicacions on tancar una capçalera és un drama, perquè llavors és molt difícil engegar un altre projecte que pugui donar resposta a aquesta realitat informativa. 

P.- Quins són els reptes de futur que tenen aquestes publicacions?

R.- El repte és sobretot garantir la seva sostenibilitat econòmica. Hi ha dos grans models, un model professional, els que es dediquen al periodisme com a negoci, i l’altre, el que es dediquen al periodisme com un bé cultural i de servei públic. No vol dir que els altres no ho facin, però aquests darrers no tenen la finalitat de guanyar doblers. En els dos casos allò que necessitam és fer-les sostenibles econòmicament de tal manera que puguin sobreviure, es puguin mantenir i, si poden, tenir l’oportunitat de créixer.

“Arribar a un lloc i trobar-te la revista local del poble és importantíssim, i és una de les vies de contacte.”

P.- Quina és la funció de l’Associació de la Premsa forana de Mallorca? 

R.- La nostra funció sobretot és defensar els interessos de les nostres publicacions. Un de les coses que és va tractar és promoure la col·laboració entre elles, crec que és molt interessant que allò que és vàlid a una publicació pugui ser publicat per un altra publicació. També defensam els interessos respecte la consecució de recursos a través de la publicitat i també a través de les subvencions. 

Vull reivindicar el fet que la majoria de les publicacions són en català, de fet, ara per ser membre de Premsa Forana les revistes han de ser editades en català. El català és una llengua minoritzada pel fet que ja tenim molts d’altres mitjans de comunicació i publicacions en castellà. El fet de promoure mitjans de comunicació en català és per això, és perquè aquesta llengua deixi de ser minoritzada i passi a ser una llengua a un nivell similar a la llengua que té més força que és el castellà, que és la llengua de l’Estat.

Hem de defensar el fet que des de les administracions publiques ens donin ajudes pel fet que les nostres publicacions ho fan amb la llengua pròpia. Ho hem de fer bàsicament perquè aquestes revistes en molts de casos contribueixen al procés de conèixer la llengua pròpia. En contra del que molta gent pugui pensar, la premsa forana és un element integrador de la població que ve a viure a les Balears, sobretot la que ve a viure als pobles, que cerca en la revista local un lloc per integrarse i entemer-ser de les notícies que passen al seu poble. En castellà hi ha una dita que diu: “Allí donde fueres, haz lo que vieres”. Arribar a un lloc i trobar-te la revista local del poble és importantíssim, i és una de les vies de contacte. Val la pena fer un esforç, i contribuir a que tot aquest patrimoni periodístic se mantingui i augmenti. 

“Es impagable la tasca que ha fet la premsa forana i que fa en la difusió de la història local”

P.- I una manera de posar-lo en valor són els premis periodístics que donau cada any. 

R.- Enguany estam molt contents perquè han estat molt repartits i tracten temes molt diversos, des de l’astrologia a un comboi ucraïnès, fotografies, reportatges de caràcter històric… Es impagable la tasca que ha fet la premsa forana i que fa en la difusió de la història local. I això és un al·licient. A part de que algunes revistes reben un emolument econòmic, alguns serveixen per les pròpies revistes o per agrair a la persona que ho ha fet, i és una manera d’estimular que puguin col·laborar. Hi ha molta feina impagada i impagable darrera d’aquestes publicacions. 

P.- Quines fites vos plantejau pel futur pròxim?

R.- Hem tornat a posar en marxa la campanya “Jo llegesc premsa forana”, volem ser presents a fires, i fem tot el possible per difondre les activitats que fan les revistes. Enguany per primera vegada hem penjat tots el premis a la web premsaforanac.cat per donar-lis visibilitat. També tenim pendent reunir-mos amb les institucions insulars i autonòmiques per intentar fer-los veure que aquí hi ha un fet cultural, un fet local però no localista, un patrimoni periodístic que hem de mantenir i conservar, que tenim una hemeroteca i una sèrie de revistes que han tancat i que hauríem de rescatar per posar-les a disposició de tothom, la UIB ja te part de la feina feta però hem de continuar amb el procés de digitalització, i sobretot hem de garantir la supervivència d’aquestes revistes perquè quan se tanca una capçalera difícilment s’acaba recuperant. 

I no podem deixar de banda el fet lingüístic, és importantíssim, podem donar ajudes a la premsa local des d’altres punts de vista, però les que ho fan en català han de tenir qualque element extra perquè sinó perdem la llengua. I perdre la llengua és perdre patrimoni i perdre cultura.