Rafel Socies: “Les Jornades d’Estudis Locals i la revista Sa Plaça és el llegat més important que l’OCB ha aportat a Sa Pobla”

Sa Pobla va ser un dels primers municipis on es va instaurar l’Obra Cultural Balear. Va ser el 18 de gener de 1975 de la mà de Bartomeu Siquier. Aquest mes de maig ha celebrat el seu 50 aniversari amb una diada organitzada per la nova junta que presideix Margalida Gost. L’historiador Rafel Socias Tugores (Sa Pobla, 1979) va ser president de l’OCB de Sa Pobla entre el 2004 i el 2006, i enguany, a les IX Jornades d’Estudis Locals, va presentar una comunicació sobre els 50 anys de la delegació de Sa Pobla de l’OCB. Amb ell repassam la història d’aquesta entitat i destacam els seus reptes actuals, que continuen sent pràcticament els mateixos que fa 50 anys, però amb les dificultats afegides d’un món més globalitzat.

Pregunta.- La delegació de l’Obra Cultural Balear de Sa Pobla es crea el gener de 1975. Qui promou la seva creació? 

Resposta.- Neix els darrers anys del Franquisme, i justament qui seria el seu impulsor i primer president provisional és Bartomeu Siquier,  una persona que havia estat cap de la Falange a Sa Pobla, una circumstància paradoxal. Ràpidament posa en marxa algunes iniciatives de les que podem destacar els cursos de mallorquí i d’altres activitats culturals. Després, aquell mateix any ja hi hauria una primera junta elegida democràticament i comença aquesta història que enguany ha arribat als 50 anys. 

P.- Quin era el context social en aquell moment a Sa Pobla? 

R.- A finals del 70 i principis dels 80, Sa Pobla era un poble profundament agrícola, econòmicament vivia una època d’esplendor gràcies a l’exportació de patata, que havia començat a finals dels anys 20 i havia conquerit el mercat britànic i dels països nòrdics. També hem de tenir en compte que en aquells moments hi havia una massa de poblers formats, alguns perquè havien entrat al seminari i molts d’altres perquè havien estudiat a fora. Tot això va dur a que hi hagués aquestes inquietuds culturals, hem de recordar que a finals dels 50 s’havia creat una revista local, Huialfàs, on es tractaven molts de temes locals i històrics. També són uns anys en que el regim franquista dona més llibertats per començar a acostar a la gent la nostra cultura, que havia quedat una mica arraconada. 

“Avui en dia podem estar molt contents perquè les Jornades d’Estudis Locals s’han consolidat, i en els darrers temps s’ha assolit una periodicitat bianual.”

P.- Quines iniciatives culturals destacaries de les que ha impulsat l’OCB de Sa Pobla al llarg de tots aquests anys? 

R.- Per una banda destacaria la posada en marxa de les Jornades d’Estudis Locals al 2006. Hem de tenir en compte que Sa Pobla, tot i que hi havia un gruix de gent amb inquietuds intel·lectuals, havia estat objecte de pocs estudis de caràcter cultural, històric, lingüístic… De fet, si ara una persona consulta el butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, que aplega moltíssims d’estudis de moltíssims de pobles, de Sa Pobla pràcticament no hi havia res. Es va considerar des de l’OCB que s’havia d’estimular, tant a la gent que havia fet estudis, com també a que la gent investigàs. Avui en dia podem estar molt contents perquè les Jornades d’Estudis Locals s’han consolidat, i en els darrers temps s’ha assolit una periodicitat bianual.

Després, l’altra gran iniciativa va ser la creació de la revista Sa Plaça l’any 1992,  que va funcionar com a revista estrictament local fins a l’any 2000. La capçalera continua existint avui en dia, però ja és una revista de caire comarcal. La revista Sa Plaça és una fita importantíssima, per una banda perquè entronca amb una tradició de Sa Pobla on, des de  pràcticament l’inici del segle XX sempre hi havia hagut una publicació local: Sa Marjal, El Terruño, el butlletí parroquial, Huialfàs, Sa Pobla… Per un altra banda, Sa Plaça és és una revista plural, que defensa la democràcia, la llengua… i moltes vegades tracta temes que no són estrictament locals però que són d’interès per a la ciutadania. Una cosa curiosa que per fer la comunicació vaig repassar, per exemple, és que a un dels primers números hi ha alguns articles explicant la reforma educativa que s’estava posant en marxa en aquells moments, i també va servir per començar a reivindicar la memòria històrica. Sota la direcció de Joan Company es varen començar a rescatar figures de poblers que havien perdut la vida a conseqüència de la guerra civil i durant el franquisme. Jo crec que aquests dos elements: les Jornades d’Estudis Locals, i la revista Sa Plaça, és el llegat més important que, fins a dia d’avui, l’OCB ha aportat al poble. 

“Hi ha hagut èpoques  amb molta activitat, com ara mateix amb la darrera junta que ha entrat, i d’altres moments amb una activitat de mínims.”

P.- Al llarg d’aquests 50 anys, hi ha hagut moments difícils?

R.- Si, és el que passa moltes vegades amb les associacions locals, que comencen amb molta activitat, molta efervescència, moltes ganes, i a poc a poc es van desinflant. En el cas del l’OCB a la delegació de Sa Pobla, el que tenim és que a partir de finals de 1977 i principis de 1978, cessa la seva activitat. Conservam el llibre d’actes, i fins a l’any 87 no hi ha activitat. Però una vegada que és reprèn al 1987, si que hi ha hagut una continuïtat. Hi ha hagut èpoques  amb molta activitat, com ara mateix amb la darrera junta que ha entrat, i d’altres moments amb una activitat de mínims. 

“Gràcies a un col·laborador de l’OCB, Joan Llabrés, vàrem aconseguir que el dissenyador Xisco Caimari fes un vestit nou per la Sibil·la de Sa Pobla.”

P.- Vares ser president de l’OCB de Sa Pobla entre el 2004 i el 2006. Com recordes aquesta etapa?

R.- Ho record amb molt d’afecte. Va ser una proposta que me va fer la junta directiva sortint, que no m’esperava, i quan me la varen plantejar, vaig tantejar al meu cercle més proper per veure si me donarien suport. Érem un grup de gent que en aquells moments xerràvem molt de cultura, de les coses que es podrien fer a Sa Pobla, i a tothom li va venir bé. Vàrem donar la passa endavant i crec que va ser un període important. Va ser la nostra junta la que va començar a moure el tema de les Jornades d’Estudis Locals, fins i tot vàrem haver de remar contra l’apatia del consistori, que en aquell moment tenia d’altres prioritats, però al final no li va quedar més remei que fer-mos costat i dur-ho endavant.

Després un altre iniciativa va ser que gràcies a un col·laborador de l’OCB, Joan Llabrés, vàrem aconseguir que el dissenyador Xisco Caimari fes un vestit nou per la Sibil·la de Sa Pobla. El dia que es va presentar vàrem fer un homenatge a tots els poblers i pobleres que havien cantat la Sibil·la, i va ser una cosa molt entranyable perquè la sibil·la si que és el moll de l’os de la cultura mallorquina.

Vaig haver de cessar com a president perquè vaig anar a fer feina a Menorca, però vist en perspectiva, estic molt content del que es va posar en marxa i del que es va fer en aquell moment. 

“El repte més important és que continuem essent conscients de quina és la nostra cultura.”

P.- Des del passat abril, Margalida Gost és la nova presidenta de l’OCB de Sa Pobla. Com veus la situació actual de l’entitat al municipi? 

R.- Després d’uns anys en que la junta directiva havia anat minvant, aquesta nova junta ha pres el relleu i l’ha pres amb força. Estic molt content perquè han continuat fent les activitats que l’OCB havia fet històricament com presentacions, reivindicar la memòria democràtica… però també ha fet una cosa molt important, que és posar el focus en manifestacions culturals de la cultura popular. Han fet tallers de fer neules, de cordar cadires… que són coses que moltes vegades no valoram i també són part de l’essència de la nostra cultura. Tenen una presencia constant i una visió bastant amplia del que ha de ser la lluita per la cultura en aquests moments. 

P.- Quins diries que són les reptes més importants que viu ara la OCB?

R.- Jo crec que el repte més important és que continuem essent conscients de quina és la nostra cultura perquè estam sotmesos a un bombardeig cultural que avui ja s’ha globalitzat. Hem de continuar reivindicant els elements que ens defineixen com a poble, com la sibil·la, les neules, cordar cadires… i també continuar defensant la nostra llengua. Estam vegent aquests dies com la nostra llengua torna a ser moneda de canvi polític, i això fa que noltros com a OCB i com a poble, haguem d’estar a punt per defensar-la i posar-la en valor. Jo crec que bàsicament són aquests els reptes que s’han d’enfrontar en aquests moments: la defensa de la llengua i la defensa de la cultura